La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic reclama millores en l’atenció pediàtrica
Vol una aposta clara i contundent per implementar el model assistencial configurat en el Pla d'ordenació de l'atenció de pediatria a l'atenció primària a Catalunya
Exigeix millora en la dotació de recursos humans i econòmics en relació amb l’assistència primària, com a pilar bàsic de la sanitat pública
Mentre no s'aconsegueix augmentar els professionals especialitzats en pediatria d'atenció primària, cal assegurar una formació especialitzada i una major coordinació per als metges generalistes que atenen infants i adolescents
El Síndic s’ha pronunciat amb rotunditat en una resolució que ha fet pública aquest dilluns, 28 de gener, amb relació a les mancances detectades en el servei de pediatria dels equips d’atenció primària (EAP). Concretament, ha reclamat més recursos humans i econòmics que permetin implantar millores en l’atenció pediàtrica.
El Síndic ha analitzat la situació del servei després d’haver rebut queixes referents a l'organització territorial i funcional dels EAP, situació que comporta dificultats d’accés des de certs indrets de la geografia catalana. les Les queixes també fan referència al temps d'espera per atendre les visites sol·licitades i al fet que determinats equips de professionals sanitaris estan compostos per metges de família i infermers no pediàtrics.
La Societat Catalana de Pediatria assegura que falten 300 pediatres a Catalunya. Aquesta societat científica que representa els pediatres es queixa que el 30% de les places de pediatria en atenció primària estan ocupades per metges no especialistes en pediatria i bona part dels serveis d'urgències hospitalàries comarcals, també. Es preveu la situació que empitjori en els propers anys, ja que el nombre de residents en pediatria a Catalunya que trien l'opció de primària és d'un 17% (2017) i la taxa de reposició amb les jubilacions previstes és del 0,8. La sobrecàrrega i les dificultats derivades d'aquesta situació suposes un greu risc per a la salut mental i un alt índex de burn-out entre els professionals de la pediatria d'atenció primària.
Per contra, el Departament de Salut indica que tots els EAP disposen almenys d'un professional pediatra amb dedicació total o parcial. Es fa constar que només en 9 dels 369 EAP de Catalunya l'atenció pediàtrica no està a càrrec de pediatres, sinó de metges de família amb formació específica de pediatria.
En el marc de l'Estratègia nacional d'atenció primària i salut comunitària, presentada el maig de 2017, amb referència a la pediatria, es proposa fer una revisió del model d'atenció pediàtrica en l'atenció primària. Amb aquesta finalitat, es fa constar que s'ha constituït una comissió tècnica pluridisciplinària, amb participació de societats científiques, col·legis professionals i professionals experts. L'objectiu és revisar el model organitzatiu, la cartera de serveis, la dotació de recursos, l'abordatge comunitari, els perfils competencials, el desenvolupament professional, la relació amb altres nivells assistencials, el lideratge i reconeixement, tot això amb visió d'aplicabilitat territorial.
El Síndic s’ha fet ressò dels estudis que comparen models d'atenció primària infantil i en la seva resolució argumenta que els serveis amb una majoria d’especialistes en pediatria garanteixen una millor atenció en temes com ara la salut mental, la vacunació i les mesures de prevenció. També s’ha constatat que redueixen la mortalitat infantil. Els pediatres deriven menys a subespecialistes, i també hospitalitzen i prescriuen menys. A més, donen una millor cobertura pel que fa a les vacunes.
La dificultat per trobar professionals sanitaris especialistes en pediatria per a l'atenció primària, especialment en zones rurals, s’estén a tot l'Estat espanyol i es deu a múltiples factors: les poques places d'especialitat en pediatria que s'ofereixen per a la residència MIR i EIR, la manca de rotació en l'atenció primària per a aquesta especialitat, els horaris de l'atenció primària, que dificulten la conciliació en una professió especialment feminitzada (dos de cada tres pediatres són dones), les poques possibilitats de formació i de treball en equip multidisciplinari (que sí que es dona als hospitals), i els salaris inferiors als de la xarxa hospitalària. Es tracta d'una especialització poc atractiva (només el 26% dels pediatres trien exercir en l'atenció primària quan, en canvi, suposa el 80% de l'activitat professional d'aquesta especialitat).
En aquest sentit, el Síndic també ha traslladat al Defensor del Poble les seves consideracions amb relació a aquesta qüestió. En concret, li ha demanat que valori intervenir en el seu àmbit competencial, pel que fa a la provisió de places per a l'accés a la formació sanitària especialitzada en pediatria (MIR, EIR), l'augment de temps de rotació exigible als residents pediatres en l'atenció primària, així com el reconeixement d'especialistes amb titulació expedida a l'estranger amb les mesures formatives complementàries escaients, i també per implementar mesures d'incentiu al retorn de professionals espanyols especialistes en pediatria desplaçats que exerceixen actualment a l'estranger.
El Síndic ha recomanat al Departament de Salut:
1. Aposta clara i contundent per implementar el model assistencial configurat en el Pla d'ordenació de l'atenció de pediatria en l'atenció primària a Catalunya.
2. Millora en la dotació de recursos humans i econòmics en relació amb l’assistència primària, com a pilar bàsic de la sanitat pública.
3. Coordinació d'atenció pediàtrica d'atenció primària. Potenciar la relació amb les famílies i els diferents nivells assistencials.
4. Adopció de mesures per reduir les desigualtats territorials en relació amb l’equitat i foment de l’homogeneïtat de la cartera de serveis.
5. Mentre no s'aconsegueix augmentar els professionals especialitzats en pediatria d'atenció primària, caldrà assegurar una formació especialitzada i una major coordinació per als metges generalistes que atenen infants i adolescents.
