Actualités

El Síndic subratlla la qualitat del sistema de salut pública a Catalunya i a Espanya

Davant la polèmica suscitada arran de l’entrevista al síndic, Rafael Ribó, el dilluns passat a les 9 hores, a la Cadena Ser (programa Aquí, amb Josep Cuní), sobre les llistes d’espera, la institució i el seu titular volen precisar sobre el treball fet en aquesta matèria i deixar constància de la qualitat que té el sistema de salut pública a Catalunya i a Espanya.

El Síndic vol confirmar que el fet que pacients d’altres comunitats vinguin a ser tractats en el sistema públic de Catalunya (com també passa amb el sistema públic de Madrid) per malalties complexes està previst pel CSUR (Centros Servicios y Unidades de Referencia) del Sistema Nacional de Salut, vigent per a tot el territori espanyol. Madrid disposa de 86 centres reconeguts així i Catalunya, de 83. En aquest sentit, són les comunitats que en tenen el nombre més alt per raons òbvies de més efectius i disposició d’avenços tecnològics. Està previst que els costos d’aquestes intervencions de pacients d’altres comunitats siguin compensats, qüestió que no es compleix en la seva totalitat.

Aquest fet s’afegeix al procés de complexitat de les intervencions, cada vegada més sofisticades i de més durada, que repercuteixen en l’alentiment de l’atenció d’altres intervencions més senzilles.

El Síndic considera que caldria revisar i adequar a la realitat la fórmula per calcular el pagament d’aquest sobrecost a la sanitat catalana quan atén −i fa molt be d’atendre− pacients provinents d’altres comunitats. El mateix succeeix amb la de la Comunitat de Madrid.

Pel que fa a les xifres, és important posar de manifest, segons dades del mateix ICS, que entre els anys 2016-2019 s’han incrementat en un 21% les intervencions oncològiques als hospitals de referència. Òrgans o situacions que abans no es podien operar, gràcies als avenços en medicina, ara és possible fer-ho. Tanmateix, aquestes intervencions requereixen lògicament més hores de quiròfans, el nombre dels quals no s’ha vist incrementat.

Un altre element que cal tenir present és la progressiva implantació de la robòtica, que ha permès millorar la cirurgia, a la vegada que permet una precisió mil·limètrica, ja que pot ampliar mecànicament i digitalment els moviments del personal cirurgià, tot evitant el tremolor de mans. L’ICS és la institució amb més robòtica de l’Estat, i del gener a l’octubre s’han dut a terme 1.391 intervencions amb cirurgia robòtica. Però aquestes intervencions també impliquen més temps de quiròfan, ja que necessiten més temps per operar o perquè es poden fer operacions que abans no es podien ni plantejar.

Finalment, no és sobrer recordar que fa temps que el Síndic adverteix que els problemes estructurals principals del sistema de salut aplicable a tot l’Estat espanyol, que cal cuidar i mimar si no volem que fracassi, són:

• Les baixes retribucions i dotacions de personal. Una major aposta en aquest sentit pel sistema d’atenció primària.
• El desfasament d’inversions necessàries, especialment pels avenços tecnològics i les dotacions per a infraestructures com ara quiròfans.
• La progressiva jubilació de personal, que no és fàcil de substituir amb l’experiència i la preparació necessàries.

Constatats els principals problemes de les llistes d’espera, cal recordar de nou la recomanació del Síndic: incrementar les inversions en salut, atès que la sanitat és un dret. El Govern de la Generalitat hauria d’emprendre les mesures necessàries i les inversions imprescindibles per fer front a aquestes dimensions estructurals. En la mateixa línia, el Govern central s’hauria de plantejar com compensar el sobrecost que tenen les comunitats que poden oferir el millor servei, ja que és la millor manera de garantir el dret a la salut de totes les persones a l’Estat.

Retour