La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic conclou que el Reial decret llei de seguretat digital vulnera drets fonamentals
La llibertat d’expressió i comunicació, la prohibició de la censura prèvia i la necessitat d’autorització judicial per intervenir les comunicacions es podrien veure afectades per la norma
Genera dubtes la utilització de la figura del decret llei, sense control parlamentari inicial, per aprovar la normativa, i també la possible vulneració de competències de la Generalitat
El Síndic s’ha adreçat al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat i al Defensor del Poble perquè considerin la possibilitat de promoure un recurs d'inconstitucionalitat
El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat aquest divendres, 24 de gener, al Parlament de Catalunya la resolució sobre el Reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, la qual examina, d’una banda, el contingut del Reial decret Llei; i, de l’altra, les possibles afectacions als drets fonamentals que es deriven d’aquest contingut normatiu, tant per motius formals o procedimentals com materials o substantius.
El 5 de novembre de 2019 va entrar en vigor el Reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions. El 28 de novembre la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el va convalidar.
Es tracta d'un paquet de mesures que permet al Govern prendre el control de qualsevol xarxa de telecomunicacions sense intervenció judicial ni audiència prèvia en els supòsits d’amenaça immediata i greu per a l'ordre públic, la seguretat nacional, la seguretat pública o la salut pública, i quan es prevegin greus problemes econòmics o operatius a altres operadors (que poden ser agents privats) o usuaris de serveis de comunicacions electròniques. Així, la possibilitat d'intervenció de les comunicació electròniques i de les infraestructures podria permetre al Govern de l’Estat impedir l'accés a un determinat web o a una plataforma digital o, per exemple, limitar el flux d'informació o les comunicacions electròniques, la qual cosa pot suposar una forma de censura mitjançant la limitació de l'accés a Internet i els serveis de telefonia, sense cap mena de control de l'autoritat judicial.
El Síndic considera que la facultat d’intervenció s’estableix en un sentit tan ampli i indeterminat que pot afectar les llibertats d’expressió, comunicació i informació de la Constitució, el Conveni europeu i la Carta de drets fonamentals de la UE. Igualment, presenta un potencial amenaçador del dret a la intimitat personal i familiar, el secret de les comunicacions i la protecció de les dades personals.
També es poden veure afectades les llibertats d’expressió i d’informació quant a la facultat del Govern per ordenar el cessament cautelaríssim d’una activitat suposadament infractora en matèria de telecomunicacions abans d’iniciar el procediment sancionador i sense audiència prèvia. Aquesta previsió afecta de manera específica alguna de les garanties concretes que estableix la Constitució, com ara la prohibició de segrest administratiu de publicacions i altres mitjans d’informació, que requereix en tot cas una resolució judicial.
A criteri del Síndic, es considera especialment greu la facultat genèrica i indeterminada d’intervenció del Govern sobre les xarxes i els serveis de comunicació electrònica, i els seus recursos associats, ja que té un efecte potencial d’afectar ex ante els continguts que es pretenen difondre, la qual cosa resulta contrària a la prohibició de censura prèvia que estableix l’article 20.2 CE, en la interpretació que n’ha fet el Tribunal Constitucional.
Així mateix, en la mesura que la intervenció governamental de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques pot comportar també un accés a determinats continguts que circulen o es transmeten per la xarxa, la nova regulació suposa un risc cert de lesionar la garantia constitucional sobre el secret de les comunicacions de l'article 18.3 CE, que només es pot aixecar amb autorització judicial.
En una societat democràtica, la protecció de la seguretat pública, la seguretat nacional o l’ordre públic no es pot fer a través del control dels mitjans de comunicació, siguin els mitjans de comunicació clàssics (ràdio, televisió, etc.) o les noves xarxes i serveis de la societat de la informació i la comunicació, per on circulen les idees, les opinions i la informació. Per tant, el Síndic considera contradictori buscar aquestes finalitats fent abstracció dels drets i les llibertats fonamentals, i sobretot dels que resulten estructuralment necessaris precisament per configurar aquesta societat com a democràtica.
Pel que fa a la forma, genera dubtes la utilització de la figura del decret llei, atès que no es justifica la urgència de la mesura, i pel fet que hi ha afectacions a drets fonamentals, caldria haver optat pel procediment d’aprovar una llei orgànica. També destaca la possible vulneració de competències de la Generalitat, per bé que sobre aquest darrer punt la resolució del Síndic es remet al recent dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.
La resolució s’ha basat en l’informe sobre la constitucionalitat de les mesures del Reial decret llei 14/2019 encarregat al professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Enoch Albertí.
Aquesta resolució ha estat tramesa perquè en siguin coneixedors i als efectes oportuns, al president del Parlament de Catalunya i als representants dels grups parlamentaris, i també a la Generalitat de Catalunya i al Defensor del Poble.
