La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic demana que s’aprovi el Decret d’admissió d’alumnes en compliment del Pacte contra la segregació i que es millori el finançament dels centres educatius
Salut: es constata un increment del nombre d’infants en espera de consultes externes i proves diagnòstiques, i s’ha reduït el nombre d’infants que estan en espera d’intervencions quirúrgiques.
Habitatge d’emergència: es corrobora la dilació en el temps de l’assignació en casos on hi ha infants afectats pels desnonaments.
El síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, han substanciat el debat de l’Informe anual dels drets dels infants davant la Comissió d’infància del Parlament de Catalunya. En el marc de la compareixença, ha exigit que el Decret d’admissió d’alumnes s’aprovi al més aviat possible per aplicar-ho al curs 2020/21 i poder implementar les mesures previstes en el Pacte contra la segregació escolar i en el document elaborat per les comissions sorgides del Pacte, en què estan representats tots els sectors signants. A la vegada, el Síndic considera que cal garantir la millora del finançament del sistema educatiu, també per combatre la segregació escolar, tal com es recull en el mateix Pacte.
El Síndic també ha reclamat més recursos pressupostaris per poder dur a terme les inversions estructurals necessàries en l’àmbit de la infància i ha posat l’accent en temes com ara la pobresa infantil, el sistema de protecció de la infància o l’educació, que presenten mancances estructurals que comporten vulneracions de la Convenció dels drets de l’infant.
Es constata que els nivells d’inversió en polítiques d’infància a Catalunya per part de les diverses administracions amb competències sobre aquest àmbit encara són insuficients. Tot i que entre els anys 2014 i 2018 el pressupost definitiu de la Generalitat destinat a la infància s’ha incrementat un 24,2 %, en acabar l’any 2018, la inversió final encara se situava per sota de l’existent l’any 2010. També qüestiona el fet que a Catalunya, segons l’última dada registrada sobre despesa destinada a polítiques de protecció social d’infància i família (de l’any 2014), és de 0,8% del PIB, notablement inferior al 2,4% de la Unió Europea i a l’1,3% al conjunt de l’Estat espanyol. Segons l’Informe, la baixa inversió pública comparada en polítiques de transferència econòmica focalitzades en la infància és un dels factors que explica l'elevada prevalença de la pobresa infantil a Catalunya i que molts infants tinguin dificultats per fer efectiu el dret a un nivell de vida adequat.
En els darrers anys, el Síndic ha destacat que la millora de la conjuntura macroeconòmica no ha comportat, com a mínim per ara, una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya. La pobresa infantil continua sent un fenomen amb caràcter estructural que afecta l’any 2018 prop del 25% dels infants, tot i el lleuger descens en relació amb l’any anterior, mentre que la privació material severa se situa prop del 9% dels infants, amb un lleuger increment (vegeu la taula 1-pàg. 203).
Amb relació als infants afectats pels desnonaments, el Síndic ha corroborat que l’assignació de l’habitatge d’emergència s’acostuma a dilatar en el temps, tot i la resolució favorable de la Mesa de valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials de Catalunya, com a conseqüència de la disponibilitat insuficient d’habitatges protegits. Aquest dèficit provoca que famílies desnonades amb infants a càrrec s’hagin d’allotjar en recursos com ara pensions, centres d’acollida municipals o altres recursos residencials d’estada limitada, en condicions inadequades per als infants, fins que els assignen l’habitatge. Aquestes situacions que prolonguen el patiment emocional dels infants, juntament amb les condicions materials inadequades (habitacions, generalment petites i sense serveis bàsics, o en habitacions col·lectives, on hi ha altres persones socialment vulnerables sense llar i sense vincles amb la família), suposen situacions de victimització secundària dels infants.
En l'àmbit de la protecció de la infància, el Síndic ha considerat inadmissibles els dèficits que encara presenta el sistema de protecció a la infància i l'adolescència, i també la necessitat de desenvolupar una reforma estructural, tant pel que fa a la promoció de l'acolliment familiar, com també a la diversificació dels recursos residencials i a la millora de l'acompanyament dels infants tutelats i extutelats al llarg de la tutela i durant la seva transició a la vida adulta.
Sobre l’arribada d’infants migrants no acompanyats, després d’un període de fort increment anual, comprès entre 2015 i 2018, en què any rere any es duplicava el nombre de nous casos atesos respecte a l’any anterior, val a dir que durant l’any 2019 aquesta tendència s’estabilitza, de manera que ens trobem amb un volum d’arribada similar al de 2018 (vegeu la taula 1 –pàg. 244). Aquesta estabilització no ha impedit, però, que el nombre d’infants migrants sense referents familiars atesos durant l’any 2019 sigui, el mes de setembre, de 6.238, un 29,6% més que el desembre de 2018.
A les vulneracions de drets que pateixen aquests infants, s’hi ha afegit la greu vulneració que suposa l’estigmatització d’aquest col·lectiu i el rebuig d’una part de la població a la instal·lació dels equipaments. El Síndic ha anunciat que liderarà una actuació adreçada als departaments de la Generalitat implicats i els municipis de Catalunya perquè s’assoleixin uns compromisos per a l’acollida i inclusió d’aquests joves a Catalunya, posant l’accent en la corresponsabilitat en relació amb l’obertura de recursos residencials
Pel que fa a les llistes d’espera de salut, convé posar en relleu que en el darrer any s’ha incrementat el nombre d’infants que estan en espera de consultes externes i proves diagnòstiques, tot i que s’ha reduït el nombre d’infants que estan en espera d’intervencions quirúrgiques. En concret, entre l’agost de 2018 i el setembre de 2019, el nombre d’infants pendents de consultes externes s’ha incrementat un 10,9%, i el de proves diagnòstiques, un 21,2%, mentre que el nombre d’infants pendents d’intervencions quirúrgiques s’ha reduït un 6%.
L’Informe també tracta temes relacionats amb altres àmbits de la infància, com ara el protocol de detecció de maltractaments a nadons, la prestació dels serveis de logopèdia, el dret de vaga de l’alumnat de secundària, la regulació dels drets en el marc dels clubs esportius i les joguines sexistes, per posar-ne alguns exemples.
L’Informe sobre els drets dels infants fou lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, el 25 de novembre de 2109, i respon al mandat legal comprès en la Llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència, pel que fa a informar sobre la situació de la infància a Catalunya amb relació als drets establerts per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i la legislació relativa a infància i adolescència. Es tracta del novè informe que el Síndic lliura al Parlament.
