Actualités

El Síndic apel·la les autoritats competents a revisar la legislació vigent per equiparar la llibertat d’expressió a Espanya amb la doctrina europea

En ocasió de la detenció i entrada a presó de Pablo Hasel, el Síndic recorda que en el seu informe de l’abril de 2017 Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya ja assenyalava les regressions en matèria de llibertat d’expressió que s’estan patint a tot l’Estat.

Des de la reforma del Codi penal de 2015 hi hagut un augment exponencial i abusiu en la persecució dels delictes d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes del terrorisme a partir d’un precepte massa indeterminat, l’article 578 CP, que, malgrat estar pensat per a delictes de propaganda terrorista a les xarxes feta també per terroristes, amb amenaces reals i imminents d’atemptats, a la pràctica només s’està aplicant a cantants, actors i artistes que l’únic que pretenen és qüestionar el sistema i cridar l’atenció. La persecució penal als cantants o tuitaires Valtónyc, César Strawberry, Cassandra, La Insurgencia, Evaristo Páramos, etc. o el cas dels titellaires de Madrid, ja acabin en condemna o absolució, reflecteixen un pobre concepte de la llibertat d’expressió per part de la Fiscalia i la judicatura.

Així mateix, sobre el delicte d’injúries al rei, en el cas de Hasel sembla que s’ha ignorat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2018, en el cas Stern Taulats i Roura Capellera c. Espanya, en què els magistrats van rebutjar la idea defensada per la justícia espanyola que la crema de la foto del cap de l’Estat constituís un “atac personal” al rei dirigit a “insultar i denigrar la seva persona”, sinó que era “una denúncia del que representa el rei com a cap i símbol de l'aparell de l'Estat”, cosa que, afegeix la sentència del tribunal europeu, “entra dins de l'esfera de la crítica política o la dissidència” i, per tant, “correspon a l'expressió de rebuig de la monarquia com a institució”.

Cal recordar, a més, que des de la sentència Handyside de 1976 el TEDH ha declarat reiteradament que la llibertat d’expressió és “una de les bases essencials d’una societat democràtica” i que “protegeix no només les expressions que són inofensives i que ens complauen, sinó també aquelles que ofenen, escandalitzen o molesten l’Estat o qualsevol altre sector de la societat”. 

Atesa la confusió existent al voltant d’aquests delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries al rei, el Síndic apel·la les autoritats competents a revisar la legislació vigent i la doctrina jurisprudencial per aconseguir el necessari equilibri amb la llibertat d’expressió i equiparar-la amb la doctrina europea, i també per explorar amb celeritat les vies més adients per posar en llibertat el cantant Pablo Hasel.

Retour