Actualités

El Síndic alerta sobre la necessitat d’incrementar l’habitatge públic i millorar la coordinació entre les administracions per protegir els col·lectius vulnerabilitzats, especialment els infants

En els darrers anys, el Síndic continua rebent un nombre important de queixes derivades de la situació de manca d'habitatge, entre les quals hi ha moltes famílies amb infants a càrrec.

Les situacions de vulnerabilitat socioeconòmica empenyen sovint moltes famílies a la manca de pagament de lloguers o quotes hipotecàries que acaba derivant en processos de desnonaments. Davant la situació de pèrdua imminent de l'habitatge, s'inicia la sol·licitud d'un habitatge social, amb un preu de lloguer assequible, bé a la Mesa de valoració de situacions d'emergències econòmiques i socials de Catalunya (Mesa d'emergència de Catalunya), bé a les meses d'emergència locals en els municipis que en tenen. Si la valoració de la mesa d'emergències corresponent és favorable, la persona o la família entra en una llista d'espera amb l’objectiu que se li assigni un habitatge compatible amb les necessitats del nucli familiar. Aquestes llistes, però, cada vegada són més llargues per la insuficiència del parc públic d'habitatge i l'evident situació d'emergència residencial que es viu al país. En la majoria de casos, el temps d’espera per a l'adjudicació de l'habitatge supera de llarg l'any.

Tot i que la casuística és molt variada, arran de l’anàlisi de les queixes el Síndic ha detectat alguns trets comuns, com ara disfuncions i mancances importants en la coordinació administrativa que caldria resoldre de manera immediata.

A tall d’exemple, en un cas estudiat que afectava una família de l’Hospitalet, l’Administració municipal va derivar la responsabilitat a l'Agència d’Habitatge de Catalunya, i aquesta, al seu torn, va recordar que la família viu en un municipi que disposa de mesa d'emergències pròpia i que l'Agència ja havia cedit a aquest municipi diversos pisos del parc públic. A Barcelona ciutat destaca el cas d’una família monoparental i víctima de violència que va entrar a ocupar un pis buit de l'Institut Municipal d'Habitatge de Barcelona. Els serveis socials municipals van demanar que s’aturés el desnonament que s’havia sol·licitat, com a mesura de protecció de la família, atenent a la seva situació d'especial vulnerabilitat i fent una valoració molt positiva de l'estabilitat i la seguretat de l'infant al barri, i que s’iniciessin els tràmits per regularitzar el lloguer. Tot i l’anterior, sembla que aquests tràmits encara no s’han fet efectius.

En altres casos estudiats, com ara un de Badalona, el Síndic ha detectat que l’Ajuntament no seguia el protocol acordat amb l'empresa Aigües de Barcelona per garantir la instal·lació de comptadors provisionals en casos d'acreditada vulnerabilitat social.

En diversos casos estudiats, l’Agència d’Habitatge de Catalunya deriva la solució del cas al programa 60/40, però, en canvi, els serveis municipals informen el Síndic que aquest programa no s’ha desplegat ni s’ha dotat pressupostàriament.

El Síndic també ha detectat moltes famílies amb dos, tres o més infants que viuen a l'Àrea Metropolitana i que estan en espera de l'adjudicació d'un habitatge en allotjaments temporals (habitacions d'hostals, pensions o similars). Aquesta situació d’inestabilitat i de temporalitat, que sovint s’allarga molt més enllà de sis mesos, també perllonga el patiment emocional dels infants.

El aquest context, el Síndic vol fer una crida a totes les administracions locals i al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè treballin de manera més proactiva en l'aplicació de tots els instruments que tenen a l’abast (ajuts d'emergència, suports socials, mediació, ajuts de les meses d'emergència, programa Reallotgem.cat, etc.) per afavorir l'adjudicació d'habitatges dignes a totes les famílies en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

El Síndic reitera que la incertesa sobre la possible adjudicació d'un habitatge social en el cas d'infants que pateixen un risc d'exclusió residencial en provoca, encara que sigui indirectament, la victimització secundària, i insta totes les administracions a treballar plegades de manera que en els procediments d'assignació de recursos residencials es protegeixin especialment els infants de la victimització secundària.

Finalment, demana a les administracions que apliquin la perspectiva de gènere en relació amb la vulnerabilitat residencial de les famílies que viuen a Catalunya, ja que en una proporció important afecta famílies monoparentals femenines amb infants a càrrec.

Retour