La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic proposa un debat monogràfic al Parlament sobre el model d’implantació de les infraestructures d’energies renovables
També reclama que se suspengui l’autorització de qualsevol nou projecte mentre no tingui lloc aquesta planificació i s’estableixi una moratòria durant aquest temps
Considera que l'elaboració i aprovació d'un marc planificador permetria una harmonització dels diferents usos del sòl i una garantia de la viabilitat econòmica de les instal·lacions, a banda de resoldre les mancances de participació dels diversos actors en joc
El Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació del rebuig generat per diversos projectes d'infraestructures d'energies renovables (especialment eòlica i fotovoltaica) entre una bona part de les persones que viuen als territoris on es volen implantar. En concret, aquestes persones i entitats remarquen que són projectes impulsats per grans grups inversors multinacionals en lloc d'inversors locals, que no responen a una coherència en la planificació des del Govern de la Generalitat, que no s'ha avaluat suficientment el seu impacte negatiu sobre el medi i el paisatge o que no han estat prèviament consultats i debatuts amb els actors de l’entorn on es vol que se situïn.
En aquest context, el passat 13 d’abril, el Síndic va obrir una actuació d’ofici que té per objectiu analitzar l'actuació de les administracions públiques en relació amb els projectes d'implantació de diverses infraestructures d'energies renovables. En el marc d’aquesta actuació, el Síndic s’ha adreçat a la Direcció General d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera del Departament d'Empresa i Coneixement per obtenir informació detallada sobre els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics aprovats i en tràmit. El Síndic també ha demanat a l'administració de la Generalitat conèixer quina és la valoració que es fa de la conveniència d'elaborar i aprovar un pla territorial sectorial de les energies renovables o, si escau, l'estat en què es troba la seva tramitació o els seus treballs de redacció.
El mes de juny de 2018 el Síndic va presentar al Parlament de Catalunya l'informe titulat L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, que inclou una sèrie de recomanacions i conclusions adreçades les administracions públiques. Cal assenyalar que aquest informe ja advertia dels conflictes generats per la planificació energètica, però també dels generats pels dèficits en la planificació i la gestió de l’entorn natural i en els instruments de planificació urbanística territorial.
En aquest marc, el Síndic també és coneixedor que Catalunya encara està molt lluny d'assolir els objectius de producció d'energia a partir de fonts renovables. Ara fa dos anys, el maig de 2019, el Govern de la Generalitat va aprovar la Declaració d’emergència climàtica, que implicava, entre d'altres, el compromís per adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per assolir els objectius de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de Catalunya determina que els poders públics de Catalunya han de promoure el desenvolupament sostenible (article 4.3), i també estableix que les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis (article 27). D'acord amb això, el Parlament de Catalunya ha definit el desenvolupament urbanístic sostenible com “la utilització racional del territori i el medi ambient, que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures".
El medi ambient i el dret a la seva conservació i protecció constitueixen un bé jurídic que parteix de l’interès públic en la consecució d’objectius com ara el control ambiental de la contaminació, el desenvolupament sostenible, la protecció de la biodiversitat i la salut pública. Si hi ha alguna àrea en què la necessitat de transparència i participació és més evident és precisament el medi ambient. La societat civil (persones, plataformes i associacions) ha reivindicat de manera activa la necessitat de saber i conèixer quin és l’estat del medi ambient, quins són els riscos que amenacen el nostre món i quines són les polítiques públiques per consolidar un desenvolupament sostenible. D’acord amb la funció de defensa de drets que té encomanada el Síndic, aquesta institució vetlla pel ple respecte dels drets de les persones a l’accés a la informació pública i la participació en matèria de medi ambient.
Per tot l’anterior, el Síndic proposa que el Parlament de Catalunya dugui a terme un debat monogràfic, o impulsi la constitució d'una comissió d'estudi i seguiment, sobre el model d'implantació de les infraestructures d'energies renovables al territori, per fixar les bases del seu desplegament per mitjà de la planificació territorial i sectorial adient, i determinar els límits i les condicions a què s'han de sotmetre els projectes de manera que s'afavoreixin ubicacions per implantar-los de manera preferent al sòl no urbanitzable. Paral·lelament, el Síndic també és partidari de suspendre la tramitació i l'autorització de nous projectes mentre no s'aprovi aquesta planificació, i també d'establir possibles excepcions per instal·lacions destinades a l'autoconsum o que s'ubiquin en cobertes d’edificacions existents i futures o en espais degradats per activitats o afectats per infraestructures existents.
El Síndic considera que una planificació territorial i sectorial de la implantació de les infraestructures relatives a les energies renovables hauria de constituir el marc orientador, a tot el territori de Catalunya, de les polítiques públiques en aquest àmbit, i hauria d'estudiar, amb una visió estratègica i territorial, les característiques que haurien de tenir els espais per adequar-se a les infraestructures esmentades i acollir-les. Alhora, l'elaboració i aprovació d'un marc planificador hauria de permetre una harmonització dels diferents usos del sòl i hauria de ser una garantia de la viabilitat econòmica de les instal·lacions.
La planificació resoldria les mancances de participació dels diversos actors en joc i oferiria una visió conjunta per resoldre situacions en què es concentrin o se superposin diversos projectes, s'afecti de forma rellevant al paisatge o es generin incoherències amb els models urbanístics vigents. La possibilitat de preveure mesures compensatòries pels territoris més afectats o de regular la restauració o reparació dels sòls afectats per infraestructures que esdevinguin obsoletes o en desús també serien aspectes que podrien encabir-se en l'objecte d'una planificació sectorial.
