La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic demana estar atents a l’evolució de les restriccions i les limitacions de l’estat postalarma
La jornada ha comptat amb la participació de síndics locals, universitaris i d’empreses prestadores de serveis públics
S’ha iniciat amb una conferència del secretari general de salut pública, Josep Maria Argimon
Ha servit per posar en comú el paper dels ombudsman en aquesta crisi i planejar solucions als reptes futurs
Al llarg d’aquest matí ha tingut lloc la jornada “La fragilitat del sistema de drets: el paper de l'ombudsman en el marc de la pandèmia de la COVID-19”, que ha estat organitzada per la Xarxa d’Ombudsman de Catalunya.
La jornada ha volgut esdevenir un espai perquè les institucions d’ombudsman de Catalunya poguessin reflexionar sobre el paper que desenvolupen en aquesta crisi i en la contribució a la solució dels reptes que es plantegen en matèria de drets.
Amb format telemàtic per motius de salut pública, s’ha iniciat amb la inauguració per part del síndic, Rafael Ribó, i síndica de Sabadell, en nom dels síndics i defensors locals, Eva Abellan.
Seguidament, ha pres la paraula el secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, que ha parlat sobre el dret a la salut en el context de la crisi de la COVID-19. Durant la seva intervenció, Argimon ha destacat que per controlar la pandèmia ha estat imprescindible restringir drets i llibertats. Ara bé, les restriccions i les limitacions imposades s’han d’anar retirant al més aviat possible, així que les dades epidemiològiques ho permetin. També ha parlat del fràgil equilibri entre llibertat i seguretat i de la importància de l’estat de benestar per sortir d’aquesta crisi d’una manera cohesionada i amb una societat més justa.
Després s’ha donat pas a una taula rodona per debatre sobre el paper dels defensors en l’actual crisi. Hi han intervingut Isabel Marqués, síndica municipal de Terrassa, que s’ha centrat en l’estudi impulsat per les defensories locals sobre les mesures preses durant la pandèmia, en el marc de la Carta de salvaguarda dels drets a les ciutats. En l’estudi es conclou que cal millorar la dotació dels equips dedicats a l’atenció social, i també les xarxes i els canals de comunicació. També és imprescindible permetre l’accés al padró municipal per garantir els drets i situar les corporacions locals com a marc de referència a les persones en l’àmbit local.
Per la seva banda, Lluís Caballol, síndic de la Universitat de Barcelona, ha explicat que les universitats i els seus òrgans de govern van haver de fer un esforç molt gran per fer front a la tasca ordinària de la docència, i que el professorat havia de conciliar l’activitat docent amb la criança i cura de familiars, i sovint emprar recursos tecnològics propis.
I la ponent d’AGBAR, Montserrat Solé, ha manifestat que durant la pandèmia van detectar dificultats en la facturació, ja que es van alterar volums de consum en els usuaris. Tanmateix, ha destacat que no es va suspendre cap subministrament i que s’ha optat per aplicar solucions individualitzades per als casos de disconformitat que els hi arriben.
Durant la seva intervenció, l’adjunt general ha destacat que les ambigüitats en les mesures de confinament i la interpretació de les seves excepcions han comportat centenars de milers de multes, i que el Síndic, l’abril de 2020, ja va advertir que en el context de la crisi del coronavirus, la funció dels cossos i les forces de seguretat ha de ser principalment pedagògica i d'advertència, més que no pas sancionadora. Quan calgui sancionar, ha de ser de manera proporcionada, motivada i plenament justificada. El Síndic també ha qüestionat que aquestes multes s’hagin basat en la polèmica llei de seguretat pública, quan hi havia legislació més adequada per sancionar les vulneracions de l’estat d’alarma, com la Llei general de salut pública, tal com s’ha fet posteriorment.
La pandèmia també ha tingut afectacions en el dret de sufragi, a partir de la celebració de les eleccions al Parlament, el febrer de 2021. El fet que la decisió final de la celebració de les eleccions la prengués un tribunal, contra el parer del Govern i tots els partits amb representació parlamentària, avalat per rigorosos estudis epidemiològics, ha posat de manifest les mancances de la LOREG en situacions de força major, però també del vot per correu i altres fórmules de vot anticipat. I, sobretot, l’anomalia que Catalunya no disposi d’una marc legislatiu propi.
Finalment, s’ha volgut alertar que les institucions d’ombudsman caldrà que estiguin amatents a l’evolució de l’estat postalarma, atès que continuen havent-hi restriccions i limitacions, com ara a la reunió, i apareixen nous problemes, com ara el de la protecció de dades en relació amb els passaports sanitaris i altres mitjans per controlar les persones. A més, les fórmules dels passaports de vacunació plantegen dilemes ètics importants en un moment en què la vacuna encara no ha arribat a tothom.
