La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Una mare va presentar una queixa per la seva disconformitat amb la desigualtat que pateixen els infants de famílies monoparentals respecte d’aquells que tenen dos progenitors quant al gaudi del permís de naixement
La normativa catalana i l’estatal no en regulen el gaudi respecte de les famílies monoparentals
Convindria impulsar un avantprojecte per a la modificació de la normativa catalana
L’interès superior de l’infant, recollit en la Convenció dels drets dels infants, ha de ser respectat per totes les institucions públiques i tribunals dels estats signants
El passat mes de febrer, el Síndic va rebre una queixa d’una funcionària docent i família monoparental, en què exposava la seva disconformitat amb el fet que només se li concedissin 4 de les 12 setmanes –les establertes per a l'any 2020– de l’antic permís de paternitat, i que considerava que es produïa una desigualtat en el cas dels infants de famílies monoparentals respecte d’aquells que tenen dos progenitors.
La interessada va adreçar un escrit a l’Administració, en què exposava la seva situació de família monoparental i sol·licitava l'equiparació del permís de naixement del progenitor diferent de la mare biològica en les famílies monoparentals amb el de les famílies amb dos progenitors. En cas contrari, a criteri seu, es produïa un greuge comparatiu entre els infants –segons si tenen un o dos progenitors– i es vulnerava el dret a la conciliació familiar.
L’Administració va concloure que els permisos de què pot gaudir una família monoparental no estan recollits en la normativa aplicable però que, tot i això, la Generalitat autoritza que, després del permís de maternitat, una família monoparental pugui gaudir d’una part (4 setmanes) del permís de l’altre progenitor.
Arran del cas, el Síndic ha tingut coneixement de diversos pronunciaments, alguns judicials, que reconeixien el greuge apuntat per la interessada, els quals han fet valer la prevalença de les normes jurídiques contingudes en tractats internacionals sobre qualsevol altra. En aquest sentit, atesa la Convenció dels drets dels infants, els estats signants han de respectar tots els drets que hi són enunciats i, a l’hora d’adoptar mesures, les institucions públiques i els tribunals han de tenir en compte primordialment l’interès superior de l’infant.
Consegüentment, a parer del Síndic, no hi ha cap raó perquè en les llars monoparentals els infants rebin un tracte diferent que justifiqui que no puguin gaudir, a càrrec del seu progenitor amb guarda legal exclusiva, d'un termini igual de temps de cura i atenció presencial, durant les seves primeres setmanes de vida, com la que rebrien en cas que la seva filiació fos biparental.
Segons el Síndic, la manca d’una previsió legal expressa –ni a Catalunya, ni en la legislació estatal bàsica– que parli concretament del cas de les famílies monoparentals obvia aquesta realitat social i dona lloc a una discriminació. A més, el Síndic destaca que la normativa estatal bàsica regula les condicions mínimes dels permisos, la qual cosa no impedeix l’establiment d’altres condicions més beneficioses en la normativa catalana. Per això, proposa al nou Govern que, en defensa de l’interès superior de l’infant, impulsi un avantprojecte per a la modificació de la normativa catalana, de manera que s’acordi el gaudi cumulatiu en els casos de famílies monoparentals del permís per naixement de la mare biològica i el del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment o adopció d'un fill o filla, en els casos de famílies monoparentals.