Actualités

El Síndic alerta de la necessitat d’implementar solucions davant la contaminació atmosfèrica, acústica i odorífera

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dilluns, 14 de juny de 2021, per primer cop en aquesta legislatura, a la comissió parlamentària per debatre sobre el Pla de drets humans de Catalunya i l’informe La qualitat de l’aire a Catalunya: dèficits i recomanacions.

La qualitat de l’aire

En la mateixa sessió, el Síndic també ha sotmès al debat amb els grups l'informe monogràfic que té per títol La qualitat de l’aire a Catalunya: dèficits i recomanacions, de juny de 2019, que tenia l’objectiu d'analitzar les polítiques públiques impulsades a Catalunya en matèria de qualitat de l’aire, determinar la seva concordança amb les directrius europees i internacionals, i elaborar una matriu de possibles amenaces, debilitats, oportunitats i fortaleses en aquest àmbit per assenyalar les necessitats que ha de cobrir l’Administració.

En l'informe es posa de manifest que és estrictament necessari que l’Administració pública prengui la iniciativa en l’adopció de mesures que ajudin a reduir la contaminació. Els procediments sancionadors oberts per la Comissió Europea confirmen les debilitats del sistema de prevenció de la contaminació atmosfèrica existent.

Entre altres mesures, el Síndic continua insistint que cal promoure una política de transport i mobilitat sostenible i millorar la connexió de la xarxa de transport públic a l'àrea metropolitana per facilitar les connexions entre els municipis de la conurbació i el centre de la ciutat, i la posada en funcionament de la T-Mobilitat. Una altra recomanació implica promoure accions per fomentar l'ús del vehicle elèctric, amb la creació d’una xarxa suficient de punts de recàrrega a la ciutat, i amb ajuts per a la compra i la substitució de vehicles convencionals per aquest tipus de vehicle. Quant a les restriccions a la circulació en episodis d'alta contaminació, el Síndic entén que són reaccions puntuals i, més enllà d'això, és necessari que les administracions facin polítiques a llarg termini que permetin a les persones conèixer amb prou temps les decisions en aquest àmbit que poden afectar més el seu dia a dia.

En el marc de la seva compareixença, el síndic ha destacat tres tipus diferenciats generadors de contaminació: l’acústica, ambiental i odorífera, i també algunes altres recomanacions que recull l’informe, com ara restringir l'accés a les zones més contaminades, com ara alguns districtes i zones de la ciutat de Barcelona i d'altres municipis; la possibilitat de tancar-les en dies alterns o amb caràcter permanent durant els dies laborables, i l'impuls dels park & ride a l'àrea metropolitana, que en tot cas haurien d’estar propers a les estacions de tren o de ferrocarrils i a les entrades de les zones delimitades per l'AMB a partir d'anàlisis tècniques.

El Pla de drets humans de Catalunya

El 10 de desembre de 2019, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, va lliurar al Govern de la Generalitat i al Parlament el Pla de drets humans de Catalunya (2020-2023).

El procés d’elaboració del Pla es va desenvolupar en diverses fases. Després d’una diagnosi global de l’estat dels drets humans a Catalunya, es va encetar un procés de debat, consulta i participació que tenia per objectiu aconseguir la implicació de la societat civil. En aquesta línia, durant aproximadament mig any, es van fer al voltant d’un centenar d’àgores arreu del territori i sobre temàtiques diverses –algunes de generals i d’altres sobre un dret concret– i també es van recollir les aportacions que van fer els experts en cada matèria.

El Pla definitiu consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers anys. Aquestes mesures es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius, cadascun dels quals correspon a un dret. 

• Democràcia igualitària: que inclou, entre d’altres, els drets a la salut, al treball, a l’educació, a l’habitatge o al medi ambient.
• Democràcia plural: en què destaquen el dret a la protesta i la llibertat d’expressió, el dret a la cultura i els drets lingüístics.
• Democràcia participativa: en què s’integren el dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència.
• Democràcia paritària i interseccional: que comprèn els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, de les persones migrants i de les persones amb discapacitat.
• Democràcia dels infants: entre els quals destaquen el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i un nivell de salut més alt possible.
• Democràcia garantista: que conté el dret a la igualtat davant la llei i a la justícia i el dret a una fiscalitat justa.

El Pla també preveu un mecanisme de seguiment del compliment de les accions que conté i atorga a l’Estructura de Drets Humans de Catalunya el paper de supervisió d’aquest compliment, juntament amb les entitats de drets humans del país, especialment les que han participat en la seva elaboració.

Tot i l’anterior, el 2020 ha estat un any d’estancament arran de la pandèmia, que per una banda ha alentit el funcionament de les administracions i, per l’altra, ha posat les prioritats en la resolució de la crisi sanitària i social que se’n deriva.

No obstant això, enguany s’han començat a fer encàrrecs per identificar els indicadors de compliment de les múltiples mesures del Pla i el seu grau inicial de compliment. Es preveu tenir-los finalitzats al llarg del darrer trimestre de l’any 2021.

Retour