La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane

Actualités

El Síndic recomana garantir en el procés d'admissió per al curs 2021/2022 una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments

30/07/2021

La mesura seria aplicable a l’alumnat procedent de l’ESO o de PFI i a la resta de joves menors de 24 anys que no hagin superat estudis postobligatoris
 
Alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI i per als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat
 
Recorda que la LEC preveu que els cicles formatius de grau mitjà tenen la consideració d’ensenyaments de provisió universal, i que, malgrat l’esforç positiu de creació de places, l’oferta resultant no és suficient per atendre la demanda existent
 
Atès el context de crisi econòmica i pandèmica, el Departament d'Educació hauria pogut preveure abans l’increment de demanda i programar més adequadament l'oferta per al curs 2021/2022
 
Cal combatre les desigualtats territorials existents en l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió

El Síndic ha rebut nombroses queixes relacionades amb la manca d’oferta suficient de places de cicles formatius de grau mitjà (CFGM) per cobrir la demanda existent per al curs 2021/2022. L'increment d’un 23% de la demanda, aproximadament, experimentat en el procés d'admissió corresponent al curs 2021/2022, ha provocat que una part significativa de les sol·licituds rebudes hagin quedat desateses a través de l'oferta de places inicialment aprovades, sense una plaça assignada. En el conjunt de Catalunya, la diferència entre oferta inicial i sol·licituds rebudes ha estat de 14.788 (vegeu la taula 1).

Davant d’aquesta situació, el Departament d’Educació ha anunciat que procedirà a augmentar l’oferta a través dels increments de ràtio dels cicles ja existents i a través de l’obertura de nous grups per intentar donar resposta a la major part de la demanda no coberta de formació professional possible, alhora que part de l’alumnat serà derivat al batxillerat, tot i haver optat per accedir a un CFGM.

En total, l'increment de places respecte a l'oferta inicial és de 4.215, 1.890 a través de la creació de 60 nous grups de CFGM, i 2.325 més, a través dels increments de ràtio. Aquests increments es fan fonamentalment als cicles que presenten sobredemanda. Es tracta d'un increment molt significatiu de l'oferta de places de primer de CFGM, de prop d'un 13%.

Aquest increment excepcional d'oferta, però, previsiblement, no serà suficient per atendre i oferir oportunitats formatives al conjunt de les sol·licituds presentades. D'acord amb la informació disponible, la diferència entre sol·licituds i oferta final continua essent elevat, de 10.573 sol·licituds no ateses (vegeu la taula 1).

Les comarques amb una diferència més gran entre oferta final (sense comptabilitzar les places ampliades en centres privats) i sol·licituds de preinscripció són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Tarragonès, el Gironès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

A la pràctica, val a dir que el volum real de dèficit de places, que existeix, és difícil de quantificar amb precisió, perquè una part de l'alumnat preinscrit, tot i tenir plaça assignada, no es matricula i una part de l'alumnat preinscrit que encara no té plaça assignada, o bé ja s'ha matriculat en ocupar places vacants sobrevingudes després del període ordinari de matrícula, o bé no vol matricular-se en cas de tenir plaça, mesos després d'haver fet la preinscripció, per canvis en les circumstàncies personals o perquè ja s'ha matriculat a una oferta alternativa (batxillerat o PFI).

Davant aquesta cobertura insuficient de la demanda existent, el Síndic manifesta una especial preocupació per tres col·lectius en concret:

– l’alumnat que ha finalitzat l’ESO el curs 2020/2021 i que no pot continuar la seva trajectòria formativa en el marc de la formació professional;

– l’alumnat que ha participat durant el curs 2020/2021 en programes de noves oportunitats, com ara els PFI, i que no troba l’oportunitat de continuar els estudis;

– els joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat en ensenyaments secundaris postobligatoris i que decideixen retornar al sistema educatiu.

El Síndic alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI en un context de dèficit d'oferta. En el cas de no disposar d'oferta suficient per atendre la demanda, la normativa vigent que regula l'accés a la formació professional prioritza l'admissió en funció de l'expedient acadèmic del sol·licitant, no pas per altres circumstàncies relacionades amb la seva trajectòria formativa o amb les seves condicions educatives i d'educabilitat. Aquesta previsió normativa en un context de manca de provisió universal provoca que, en funció de l'expedient acadèmic, les persones que estan fora del sistema educatiu i que, tot i tenir estudis de formació professional completats, opten per retornar a la formació amb la voluntat de requalificació o de millora de la pròpia ocupabilitat, poden tenir prioritat en l'accés respecte de l'alumnat que ha cursat quart d'ESO, d'acord amb l'itinerari establert, i que vol continuar els estudis a través de l'oferta de cicles formatius.

El Síndic també alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat en ensenyaments secundaris postobligatoris.

Un dels dèficits estructurals del nostre sistema educatiu té a veure amb l’elevada prevalença de l’abandonament educatiu prematur (17,4%), amb proporcions significativament superiors a la mitjana del conjunt de la Unió Europea (9,9%), i lleugerament superiors a la mitjana espanyola (16,0%). L’anàlisi comparada situa Catalunya al capdavant dels països europeus amb taxes d’abandonament escolar prematur més elevades i entre les comunitats autònomes també amb una prevalença més gran d’aquest fenomen, encara que a una certa distància de les comunitats capdavanteres, les Illes Balears i Andalusia.

El dèficit de cobertura universal de la demanda d’accés als cicles formatius de grau mitjà esdevé un factor clau per comprendre aquests elevats nivells d’abandonament educatiu prematur, i també les dificultats per reduir-los. La manca d’oferta suficient aboca alumnat a abandonar el sistema educatiu pel fet no poder accedir a una formació que respongui als seus interessos i necessitats, alhora que impedeix que joves que han abandonat prematurament el sistema educatiu puguin retornar-hi.

La importància de la formació professional contrasta, però, amb el fet que aquesta oferta encara avui és quantitativament deficient a Catalunya en termes comparatius amb altres països europeus. Catalunya se situa encara avui a gran distància dels països europeus capdavanters pel que fa a la provisió d’oferta de formació professional, tant si es mesura en proporció a l’alumnat de la resta d’ensenyaments postobligatoris no universitaris com si es fa en relació amb l’alumnat matriculat als ensenyaments obligatoris. El marge de creixement de què disposa el sistema de formació professional a Catalunya, doncs, encara és significatiu.

La demanda de formació professional per al curs 2021/2022 ha experimentat un fort increment, d’un 23%, que contrasta amb l’alentiment en el ritme de creació d’oferta dels darrers anys. Només a la ciutat de Barcelona, l’increment de les sol·licituds de preinscripció a cicles formatius de grau mitjà se situa en el 27,0% respecte al curs 2020/2021.

En els darrers anys, la valoració social de la formació professional ha anat augmentant, en part per les bones dades d’inserció laboral que presenten els graduats en aquests ensenyaments. Segons dades difoses pel Departament d’Educació corresponents a l’any 2019, nou mesos després de graduar-se la desocupació afecta només el 8,1% dels graduats mitjans, molt per sota de la taxa d’atur juvenil, que se situa per sobre del 30%. Així, en finalitzar quart d’ESO, cada cop més alumnes opten pels cicles formatius de grau mitjà, en comparació amb el batxillerat. Prenent com a referència aquests dos ensenyaments, mentre el curs 2017/2018 el 25,4% de l’alumnat que va acabar l’ESO va continuar la seva formació a un CFGM, el curs 2019/2020 aquesta proporció ja era del 27,9%. 

L’increment de la demanda també està vinculada amb l’evolució de la demografia educativa. El curs 2020/2021 hi ha 2.700 alumnes més matriculats a quart d’ESO que en el curs 2019/2020. Aquesta evolució creixent de l’alumnat que finalitza l’ESO està present des de fa anys, i es continuarà produint en els propers quatre cursos. El curs 2020/2021, el nivell educatiu amb un nombre d’alumnat més elevat se situa a primer d’ESO.

Cal afegir, a més, que les taxes de graduació a l’ESO presenten una tendència també positiva des de fa anys, de manera que cada any hi ha més alumnes que es troben en disposició d’accedir al batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà.

La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha provocat un increment molt significatiu de les taxes d’atur juvenil. Només entre el primer trimestre de 2020 i el primer trimestre de 2021, segons les dades de l’Enquesta de població activa, hi ha 35.000 joves de 16 a 24 anys més a l’atur. 

D'una banda, el Síndic destaca que la conjuntura actual suposa una oportunitat per a l’Administració a l'hora de reprendre la tendència de reducció dels nivells d’abandonament educatiu prematur existents a Catalunya, estancats en els darrers anys. D'altra banda, evidencia que, atesa aquesta conjuntura econòmica, el Departament d'Educació hauria pogut preveure adequadament aquest increment de demanda i fer una millor programació de l'oferta de cara al curs 2021/2022, sense necessitat de fer un increment sobrevingut de l'oferta en condicions no òptimes, atès que es desenvolupa en part amb increments de ràtio (2.415 places) que no són positius per a la qualitat de l'ensenyament, en part amb la creació de grups (60 nous grups amb 1.800 places) amb temps limitat per als centres per poder-se organitzar adequadament.

Aquesta necessitat de promoció de la formació professional, a més, també ve suportada per les importants desigualtats territorials existents entre comarques, la qual cosa suposa que les oportunitats educatives difereixen substancialment en funció del territori de referència.

Finalment, el Síndic crida l’atenció sobre el risc d’incrementar l’abandonament educatiu prematur per la manca d’encaix entre oferta i demanda. Una de les vies per atendre la demanda no coberta consisteix a derivar alumnat preinscrit a un CFGM cap al batxillerat, que presenta més facilitats a l’hora d’incrementar l’oferta de places. Així mateix, l’alumnat preinscrit a cicles amb sobredemanda pot ser derivat a altres cicles amb places vacants o a altres cicles amb més capacitat d’incrementar l’oferta de manera sobrevinguda. Això significa que una part important de l’alumnat preinscrit a la formació professional no podrà estudiar cicles formatius que responguin als seus interessos formatius inicials, la qual cosa pot suposar també un risc d’abandonament durant el primer any.

En vista d’aquestes consideracions, el Síndic ha adreçat les recomanacions següents al Departament d’Educació:

– Amb caràcter general, garantir una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments en el procés d'admissió per al curs 2021/2022, preferentment en oferta vinculada directament o indirecta a la família professional sol·licitada, sigui a través dels increments de ràtio, sigui a través de l’obertura de nous grups, sigui a través de l'obertura de nous cicles, amb una especial atenció a l’alumnat que ha finalitzat l’ESO o PFI el curs 2020/2021, o als joves que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu i volen retornar-hi. 

– En el supòsit de no garantir la provisió universal d'aquests ensenyaments, modificar l'article 47.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, amb l'objectiu de garantir la continuïtat formativa a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris o als PFI que segueix l'itinerari formatiu que estableix la mateixa Administració educativa.

– Reforçar els sistemes d'orientació i acompanyament a l'escolaritat de l'alumnat matriculat als ensenyaments secundaris postobligatoris, especialment de l'alumnat que s'ha preinscrit a determinats cicles formatius i no ha pogut accedir a l'oferta que més s'ajustava als seus interessos i expectatives.

– Combatre les desigualtats territorials existents en la provisió de l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió.

– Planificar la creació de nova oferta de primer de CFGM de cara al proper procés d'admissió per al curs 2022/2023, amb el creixement que correspongui a l'impacte de la crisi derivada de la pandèmia en la demanda de formació professional, i en aquesta línia, consolidar l'increment d'oferta de nova creació fet enguany amb la previsió suficient per evitar que part d'aquesta nova oferta es creï a partir d'increments de ràtio (2.325 places d'enguany corresponen a increments de ràtio).

Retour