La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
El síndic i l'adjunt general han comparegut a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per als debats de l'Informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura, de desembre de 2020, i de l’informe El retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya, de desembre de 2019.
Informe El retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya
En la compareixença s’ha debatut l’informe El retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya, que va ser fruit de les queixes rebudes per l'increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i per l'increment del període de temps d'espera que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l'assignació d'un habitatge. L'informe també recull la creixent dificultat amb què es troben els serveis socials municipals a l'hora de garantir el reallotjament d'urgència de les persones afectades que ja han perdut el seu habitatge habitual però encara no han pogut accedir a un habitatge social, i la inadequació dels espais en què sovint es garanteix el reallotjament d'urgència.
Tot i que han transcorregut gairebé dos anys des de la presentació d’aquest informe al Parlament, el Síndic ha destacat que a data d’avui encara és d’actualitat, atès que aquesta problemàtica no només no s'ha solucionat sinó que s'ha vist agreujada per la pandèmia de la COVID-19, que no ha fet més que incrementar les dificultats amb què moltes persones es troben a l'hora d'afrontar el cost de manteniment de l'habitatge habitual. En la mateixa línia, el Síndic ha destacat que la finalització de les mesures de protecció acordades pel Govern de l'Estat, el proper 31 d'octubre, que, entre d’altres, preveuen la suspensió dels desnonaments i llançaments de persones en situació de vulnerabilitat que no disposin d'altra alternativa residencial, pot tenir greus conseqüències.
Per fer front a aquesta situació, el Síndic ha plantejat un seguit de recomanacions. En primer lloc, reclama un pacte nacional en matèria d'habitatge que abordi la problemàtica actual d'accés a un habitatge assequible des d'una vessant supramunicipal. A criteri del Síndic, també caldria que el Parlament de Catalunya tramités una proposició de llei per donar solució a les situacions d'emergència actuals i a les necessitats d'habitatge futures, mitjançant l'establiment de polítiques d'habitatge i de sòl que tinguin per finalitat incrementar el parc d'habitatges destinat a polítiques socials i, alhora, incidir en els preus del mercat privat d'habitatges.
En segon lloc, el Síndic també ha manifestat que esdevé imprescindible incrementar la despesa pública en matèria d'habitatge i assegurar-ne, des d'un punt de vista legislatiu, la disponibilitat amb caràcter obligatori. I en darrer lloc, ha parlat de la necessitat d’establir un pla de xoc per donar resposta a les situacions d'emergència residencial, que prevegi normativament obligacions de resultat envers els poders públics quant al proveïment d'una solució residencial, les conseqüències legals de l'incompliment i l'exigibilitat dels drets per part de les persones afectades.
Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura
L’informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) de l’any 2020 clarament va estar condicionat per la pandèmia de la COVID-19. Durant la presentació, el Síndic ha destacat que l'Administració penitenciària en poc temps va adoptar mesures per facilitar els contactes exteriors de les persones internes, com ara un ús més extens de les videoconferències o la promoció de la progressió a tercer grau de tractament, que van suposar una millora en les condicions de vida de les persones privades de llibertat i que el Síndic demana que puguin continuar després de la pandèmia.
Quant a les visites, el Síndic ha destacat que se’n van fer nou: quatre a comissaries de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra, tres a centres penitenciaris, una a un centre educatiu de justícia juvenil i una a un centre per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual.
De les visites a les comissaries dels Mossos d'Esquadra, el Síndic ha volgut ressaltar el compliment de les recomanacions formulades en exercicis anteriors sobre el protocol de trasllat de persones detingudes entre cossos policials i la disposició judicial, i l'efectivitat dels drets de la persona detinguda. En aquest sentit, es va constatar que en totes les comissaries hi ha un telèfon en un dels locutoris de l'àrea de custòdia des del qual la persona detinguda té dret a comunicar-se amb una tercera persona de la seva elecció amb la presència d'un funcionari de la policia. Per contra, també ha manifestat que l'assistència lletrada segueix sense personar-se dins del termini de les tres primeres hores des de la detenció. En aquesta línia, l'MCPT s'ha adreçat als col·legis d'advocats per demanar que s'adoptin les mesures necessàries per assegurar el compliment d'aquest dret.
I pel que fa al protocol d'assistència mèdica a les persones detingudes, es constata que els agents policials continuen sent-hi presents i que tenen accés a l'informe mèdic de la persona detinguda, adduint que això és necessari per conèixer la pauta farmacològica que pugui necessitar.
Quant als centres penitenciaris, durant el 2020 es va prestar una atenció especial als espais i si complien les condicions necessàries per afavorir i enfortir els vincles entre progenitors interns i infants, i amb aquest objectiu es va incorporar a les visites una assessora de l'Àrea d'Infància. En un altre sentit, el Síndic ha tornat a insistir que els preus dels economats continuen sent elevats.
De la visita al centre d'internament de menors d'edat, el Síndic ha volgut destacar la necessitat de crear grups de separació interiors que permetessin donar una resposta diferenciada a les necessitats dels joves en funció de la mesura imposada, l'edat i altres necessitats.
Per acabar aquest apartat, el Síndic ha explicat que durant els deu anys de funcionament de l’MCPT s'han dut a terme més de 400 visites a un total de 265 centres diferents. L'experiència d'aquest primer decenni permet concloure que hi ha espais de privació de llibertat, com ara algunes comissaries de policia local o els centres penitenciaris més antics, que continuen presentant mancances estructurals significatives que els fan propicis a un tracte com a mínim degradant per a les persones internes. Així mateix, hi havia protocols de funcionament, com ara en l'àmbit de les contencions mecàniques, que necessitaven una actualització urgent. Pel que fa a les denúncies relatives a abusos verbals, o fins i tot maltractaments físics, el Mecanisme fa un balanç globalment positiu de la tasca acomplerta, atès que considera que hi ha hagut millores evidents.