La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
El Síndic va rebre més de 2.000 queixes de persones que havien sortit en sorteig per integrar les meses electorals per al 14F i que no consideraven segur participar-hi
El 14F ha tornat a posar de manifest els problemes que té el sistema del vot per correu i el vot dels residents a l’estranger
L’aplicació de la Llei de transparència avança a dues velocitats, condicionades per la mida i la capacitat de les administracions
Cal difondre el dret d’accés a la informació pública entre el conjunt de la ciutadania
El síndic, l'adjunt general i el gerent i responsable de l’Àrea d’Administració Pública han comparegut a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per als debats de l’Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, d’abril de 2021, i de l’informe La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament de febrer de 2021 en el marc actual de pandèmia, de novembre de 2021.
La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament
L’informe es va presentar el novembre de 2020, quan les eleccions encara no s’havien convocat, i analitzava com garantir el dret de sufragi de les persones i com es podia veure restringit pocs dies abans de la jornada electoral. En aquest context, proposava crear una comissió d’experts per valorar la idoneïtat de la celebració de les eleccions, establir uns criteris objectius, sanitaris i constitucionals per decidir si es donaven les condicions per continuar amb el procés electoral, i explorar si es podria fer un treball legislatiu immediat, com ara la promulgació d’una llei catalana electoral de caràcter parcial o fer una interpretació extensiva de la LOREG.
Si bé aquest informe va ser elaborat en el marc de la celebració d’unes eleccions concretes enmig de la pandèmia de la COVID-19, té un valor més enllà d’aquesta conjuntura, ja que s’hi adrecen qüestions com ara la ponderació de drets (sufragi i salut) o la necessitat de disposar d’una nova llei electoral catalana.
Atès que no es va assumir la recomanació, el Síndic mateix va crear una comissió assessora independent sobre la garantia del dret de sufragi actiu, i va emetre diversos comunicats i es van afegir dues addendes a l’informe, una, el gener de 2021, i l’altra, l’abril de 2021.
Finalment, les eleccions es van celebrar el 14 de febrer, en la data prevista en el Decret de convocatòria, en virtut d’una decisió judicial que va estimar el recurs presentat per un particular. La legislació electoral vigent (LOREG) no preveu la possibilitat de suspensió o ajornament d’un procés electoral ja convocat, i aquesta mancança va provocar que l’efectiva suspensió o ajornament depengués de la impugnació, o no, del decret corresponent davant la jurisdicció competent. En aquest sentit, el Síndic considera que caldria preveure que aquest ajornament només es pogués fer per causa de força major, per bé que no seria convenient intentar concretar-ne els motius o supòsits específics.
Un cop celebrades les eleccions, les dades van demostrar que més de 70.000 electors, que haurien d’haver estat confinats, només van tenir l’opció de votar presencialment, en principi en la franja horària recomanada a aquest efecte, atès que ja havien finalitzat els deu dies anteriors per sol·licitar el vot per correu. El Síndic també ha volgut destacar que els dies anteriors a la celebració de les eleccions es van rebre més de 2.000 queixes de persones que havien sortit en sorteig per integrar les meses electorals i que no van obtenir cap resposta a les sol·licituds d’exempció que havien presentat. El Síndic ha insistit en la necessitat d’adequar els mitjans personals i materials necessaris per satisfer el dret de les persones que participen en el procés electoral a una resposta ràpida i justificada a les seves al·legacions.
A més, el Síndic ha destacat que el 14F ha evidenciat un altre cop els problemes que té el sistema del vot per correu, clarament obsolet. Respecte d’aquest instrument, el Síndic manifesta que convindria estudiar la conveniència d’introduir altres fórmules de vot anticipat (com ara el vot presencial anticipat en determinats col·legis o locals com ara els ajuntaments o seus judicials que s’habilitin a aquest efecte) o de vot fora del col·legi electoral (com ara el vot mitjançant urna mòbil o domiciliària, que podria ser especialment indicat en determinades situacions, com ara residències o hospitals). I, en segon lloc, convindria revisar a fons el sistema de vot per correu per fer-lo molt més accessible i útil.
En la mateixa línia, el vot des de l’estranger dels residents temporalment absents i dels residents a l’exterior ha continuat presentant problemes molt importants, agreujats encara més per la situació de pandèmia. Per això, més que mai, cal revisar a fons la normativa d’aquest mètode de votació urgentment, amb l’objectiu de fer-lo accessible i efectiu, amb totes les garanties.
Per tot l’anterior, a criteri del Síndic és imprescindible que el Parlament de Catalunya, en la legislatura que ara ha començat, abordi definitivament la promulgació d’una llei electoral pròpia de Catalunya.
Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern
En relació amb el cinquè informe d’avaluació de la transparència, el Síndic ha pogut constatar que l'aplicació de la llei avança a dues velocitats, i el factor principal que determina aquesta dualitat és la mida i capacitat de cada administració. Aquesta és una realitat que es consolida en el temps i que demana esforços sostinguts de cooperació per revertir-la. Amb tot, no és només una qüestió de recursos, ja que els informes d'avaluació també troben diferències significatives entre administracions amb capacitats similars. Per tant, el Síndic demana un compromís ferm dels responsables de cada administració per aplicar la llei.
Pel que fa a la transparència, l'alentiment en el desplegament de la Llei és especialment visible en l'anàlisi dels portals de transparència, i comporta la necessitat que el Síndic reiteri la recomanació d'intensificar totes les eines de cooperació per fer possible l'aplicació plena de la llei en aquelles administracions que no poden avançar substancialment sense suport.
I per a les administracions amb més capacitat i que ja publiquen gairebé tots els continguts previstos en la llei, el Síndic destaca que el repte de futur immediat és que la informació es publiqui de forma estructurada, que sigui comprensible i que s'incorporin eines que facilitin l'anàlisi i l'ús de les dades publicades.
Quant al dret d’accés a la informació pública, el Síndic vol destacar que les xifres de denegacions d'accés que identifiquen les administracions són baixes (un 0,69 % del total de sol·licituds tramitades), la qual cosa sembla que indica que es consolida entre els responsables de les administracions la percepció de l'accés a la informació com un veritable dret ciutadà. No obstant això, aquesta tendència positiva conviu amb una xifra indeterminada de sol·licituds que no reben resposta. El Síndic insisteix que cal que el dret d'accés a la informació pública rebi una atenció preferent de totes les administracions, com a dret vinculat a la participació democràtica.
A més, el Síndic fa una crida a reclamar accions conjuntes de les diverses administracions per difondre el dret d'accés, el qual ha de tenir un impacte més elevat en la ciutadania.
Per acabar, el Síndic ha posat en coneixement de la comissió que aquest any per a l’elaboració de l’informe es manté l'aplicació del sistema del sol·licitant ocult com a eina d'avaluació del dret d'accés però s’hi afegeix, per primera vegada, i en forma de prova pilot, un format d'informe individual dels resultats, que pretén detectar mancances però també identificar bones pràctiques i fer-ne reconeixement explícit.