Actualités

El Síndic alerta que l’augment del finançament en polítiques d’infància no ha comportat una millora significativa en el gaudi de drets dels infants

Aquest dimarts, 21 de desembre, el síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, han lliurat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’Informe sobre els drets de l’infant.

Aquest informe presenta els deu principals reptes per a la garantia dels drets dels infants i els adolescents en l’actual context de crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. Aquests deu grans reptes tenen a veure amb les polítiques per erradicar la pobresa infantil i l’exclusió residencial dels infants, la lluita contra segregació escolar, l’abandonament educatiu prematur i la desigualtat en l’accés al lleure educatiu, i també la lluita contra les violències que pateixen els infants i adolescents amb una perspectiva de gènere. Així mateix, els grans reptes també inclouen la necessària millora de l’atenció a la salut mental dels infants i els adolescents, i també la necessària transformació del sistema de protecció a la infància perquè estigui fonamentat en l’acolliment familiar.

En aquest context, el Síndic destaca que en el període 2014-2020, la inversió en polítiques d’infància ha augmentat de manera sostinguda en un 42,7% a preus corrents, prop de 1.895 milions d’euros.

Malgrat l’increment de la inversió pública i els avenços normatius assolits, no s’han aconseguit a la pràctica generar els canvis necessaris per aconseguir millores prou significatives en els principals reptes relacionats amb el gaudi de drets dels infants.

1. La lluita contra la pobresa infantil

En el context de crisi econòmica derivada de la pandèmia, s’ha incrementat més del 50% el nombre d’infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC), però la prevalença de la pobresa infantil continua augmentant.

- L’octubre de 2021 ja s’havia invertit un 33,8% més de finançament en l’RGC del que s’havia gastat tot l’any 2019 (90,5 milions d’euros més), i ja s’havia incrementat un 51,8% el nombre de beneficiaris respecte l’any 2019 (prop de 44.000 en total).

- La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha suposat un increment molt significatiu del risc de pobresa infantil. L’any 2020 ja afecta el 33,4% dels infants, la qual cosa suposa un augment de 5,4 punts respecte de l’any 2019.

En aquest sentit, el Síndic reclama la regulació d’una renda de suficiència econòmica garantida per als infants i un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil.

2. La millora de la salut mental dels infants

S’ha incrementat un 25% la inversió en salut mental en el darrer quinquenni, però ha empitjorat la salut mental dels infants i joves

- En la darrera dècada, s’ha incrementat un 26,5% el nombre d’usuaris dels serveis ambulatoris de salut mental infantil i juvenil. La inversió en salut mental s’ha incrementat un 25,0% en el període 2017-2021.

- No obstant això, en el període 2018-2020 s’ha doblat pràcticament la probabilitat de patir un problema de salut mental entre els infants de 4 a 14 anys: mentre aquesta probabilitat era del 5,9% l’any 2018, l’any 2020 era del 10,6%.

- La pandèmia ha incrementat les desigualtats socials en l’àmbit de la salut mental dels infants i adolescents: els infants de classe baixa presenten una evolució més negativa en el període 2018-2020 que els infants de classe social alta.

Davant d’això, el Síndic demana garantir els serveis i recursos necessaris de prevenció, detecció i atenció a la salut mental infantil i juvenil i impulsar el programa per a l’elaboració del pacte nacional de salut mental.

3. La promoció de l’acolliment familiar en el sistema de protecció

El Síndic destaca l’increment del pressupost de la DGAIA (un 39,8% en el període 2016-2020), que s’ha destinat sobretot a finançar el creixement de l’oferta de places residencials necessàries per donar resposta a l’arribada d’adolescents migrants no acompanyats. Tanmateix, no s’està aconseguint consolidar un sistema de protecció fonamentat en l’acolliment familiar.

- En el període 2017-2021, s’han creat 2.540 noves places de recurs residencial (un 88,4%), mentre que només s’ha incrementat el nombre de famílies acollidores en 107 (un 17,0%).

- El setembre de 2021, menys de la meitat dels infants tutelats (45,9%) estan en acolliment familiar. Si es tenen en compte només els infants tutelats que no estan en família extensa i a qui l’Administració ha proporcionat un recurs de protecció, menys d’una cinquena part (15,6%) estan en acolliment familiar.

- El nombre d’infants en família aliena s’ha mantingut estabilitzat al voltant dels 900-1000 al llarg de la darrera dècada. Des de 2018, s’ha estancat l’evolució del nombre de famílies acollidores.

En l’informe s’insisteix en la necessitat d’abordar polítiques de desinstitucionalització del sistema protector i de garantia del dret a tenir el recurs d’acolliment familiar a través de polítiques dirigides a la provisió d’aquest recurs.

4. L’educació inclusiva

S’han incrementat els recursos adreçats a l’educació inclusiva en els centres ordinaris i s’ha aprovat un nou marc normatiu (Decret 150/2017) per consolidar la inclusió escolar, però no hi ha la convicció que s’hagi avançat a fer efectiu el principi d’inclusió.

- Com a símptoma dels dèficits en el desplegament del principi d’educació inclusiva, l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial ha crescut un 14,3% des de l’aprovació del Decret 150/2017.

En aquest sentit, es veu imprescindible el tancament i la transformació dels centres d’educació especial i la millora de la provisió de recursos destinats a la consecució de l’educació inclusiva. A banda de la millora dels recursos, el Síndic també recorda que manca un canvi cultural de paradigma en la pràctica professional per a l’aplicació del model d’educació inclusiva.

5. La lluita contra la segregació escolar

En el període 2014-2020, el pressupost executat pel Departament d’Educació ha augmentat de manera sostinguda un 41,4% a preus corrents, prop de 1.704,3 milions d’euros. La millora del finançament de l’educació no està orientada a revertir els desequilibris en la composició social dels centres, sinó més a compensar els efectes de la segregació escolar en les oportunitats educatives de l’alumnat.

El Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant però s’està fent de manera més lenta del que s’havia planificat inicialment. Ja s’han desenvolupat algunes de les actuacions més significatives, com ara l’aprovació del Decret 11/2021, d’admissió d’alumnat, o l’elaboració de l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, però cal abordar de manera decidida i sense dilació la fase d’implementació de les actuacions previstes, i particularment de desplegament dels instruments previstos en el nou decret d’admissió d’alumnat i en la seva memòria econòmica. La intensitat amb què es desenvolupi aquesta fase condicionarà la capacitat d’aconseguir canvis estructurals reals.

Per l’anterior, el Síndic veu necessari que es despleguin els principals instruments previstos en el Decret d’admissió d’alumnat, la concessió dels ajuts econòmics als centres per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, l’aprovació del protocol d’ús de la reserva de places i la millora dels recursos dels centres amb elevada complexitat.

6. La lluita contra l’abandonament educatiu prematur

Des de l’any 2017, s’ha estancat la reducció de l’abandonament educatiu prematur a Catalunya. Des del curs 2016/2017, hi ha un estancament de les taxes d’escolarització dels 16 als 19 anys i també des de l’any 2017 de la taxa d’abandonament educatiu prematur, molt condicionat a la conjuntura econòmica. Un dels dèficits estructurals del sistema educatiu té a veure amb l’elevada prevalença de l’abandonament educatiu prematur (17,4%), amb proporcions significativament superiors a la mitjana del conjunt de la Unió Europea (9,9%), i lleugerament superiors a la mitjana espanyola (16,0%).

Cal crear oferta suficient de formació professional per a la demanda existent i, especialment, garantir una plaça de CFGM a tot l’alumnat preinscrit en aquests ensenyaments, amb una especial atenció a l’alumnat que ha finalitzat l’ESO o PFI el curs anterior, o als joves que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema.

7. La lluita contra les desigualtats socials en l’accés al lleure educatiu

Malgrat la millora de la inversió durant la pandèmia, les desigualtats d’accés al lleure educatiu s’han incrementat. La millora de la inversió s’ha destinat sobretot a compensar els efectes econòmics de la reducció de la participació i també a garantir la protecció dels participants davant la COVID-19, però no pas a desenvolupar mesures que incidissin de manera directa en la reducció de les desigualtats d’accés.

- La pandèmia ha incrementat les desigualtats: la participació dels infants socialment desfavorits es va reduir a la meitat, mentre que aquesta participació entre els infants socialment desfavorits va ser inferior al 5%.

- Si es pren el nivell d’estudis, la participació a les activitats extraescolars no esportives entre els infants amb progenitors amb estudis superiors ha decrescut del 55,5% al 52,5% en el període 2018-2020, mentre que entre els infants amb progenitors amb estudis primaris, del 26,8% a l’11,4%, més de la meitat.

El Síndic veu necessari un pla de foment de l’equitat per a la participació dels infants amb necessitats educatives específiques a l’oferta de lleure.

8. La lluita contra l’exclusió residencial

Augmenta la provisió d’habitatge d’emergència social, però no amb la intensitat necessària per donar resposta a les situacions d’exclusió residencial. L’increment del 8,6% en dos anys, però, és poc significatiu si es tenen en compte el context de crisi econòmica derivada de la pandèmia i la demanda existent.

El setembre de 2021, hi ha 597 famílies amb resolució favorable de la Mesa d’emergències de Catalunya. A Barcelona ciutat hi ha 81 assentaments on viuen 409 persones, entre les quals hi ha 59 infants.

El Síndic insisteix que cal garantir la immediatesa de l’adjudicació d’habitatges d’emergència social en condicions residencials adequades per als infants en els casos de les unitats de convivència amb infants a càrrec, excloent-ne pensions o centres d’acollida temporal.

9. La compensació de l’impacte de la pandèmia en l’accés als serveis

La pandèmia ha afectat de manera negativa l’accés dels infants a diversos serveis que atenen les seves necessitats socials i educatives i que s’ocupen de la prevenció de les situacions de risc social, però aquesta menor cobertura, encara que tingui caràcter temporal, pot generar efectes sobre el seu desenvolupament futur.

- L’alumnat matriculat a l’educació infantil de primer cicle s’ha reduït un 19% per efecte de la pandèmia, previsiblement amb una afectació més gran entre l’alumnat socialment desfavorit.

- Respecte a l’any anterior, el 2020 es va reduir un 5% el nombre d’infants atesos als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), per primer cop en la darrera dècada.

- S’han reduït les llistes d’espera de salut dels infants en el cas de les intervencions quirúrgiques, però s’han incrementat en el cas de les consultes externes i les proves diagnòstiques.

En aquest àmbit, el Síndic demana, entre d’altres, restituir la convocatòria anual de subvenció als ajuntaments per a l’escolarització d’infants de zero a tres anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desfavorides, completar el desplegament dels serveis d’intervenció socioeducativa i la seva implantació, i esmerçar esforços per poder garantir la presencialitat del servei i l’aplicació del protocol d’activitats preventives.

10. La lluita contra les violències: racisme, homofòbia i violència sexual

Hi ha agressions homòfobes i racistes, tot i que estan fortament invisibilitzades, i si bé hi ha protocols per combatre l’homofòbia i el racisme a les escoles, estan infrautilitzats.

Les agressions sexuals cap a menors d’edat han augmentat durant l’any 2021. El percentatge de víctimes de delictes sexuals menors d'edat del primer trimestre d'aquest any (48,5%, gairebé la meitat del total) ha augmentat significativament respecte del primer semestre de l'any 2020 (36,1%) o el primer semestre de 2019 (43,3%).

D’altra banda, hi ha dèficits en la detecció de signes de patiment emocional de l’alumnat per part dels professionals dels centres.

També s’ha detectat que no hi ha prou protecció de les adolescents en centres residencials del sistema de protecció a la infància davant l'explotació sexual. Els adolescents atesos pel sistema de protecció són especialment vulnerables a l'explotació sexual i presenten un risc de patir aquesta forma de victimització marcadament superior a la població infantil en general.

Cal millorar l’aplicació dels protocols de detecció i atenció davant de situacions de violència envers els infants i adolescents.

Cal millorar l’educació afectivosexual i evitar l’accés dels infants i adolescents a continguts que fomenten la violència sexual.

Cal garantir informació als infants sobre els seus drets i augmentar la formació dels professorat i la resta de professionals que treballen amb infants sobre com prevenir i detectar les situacions de violència envers els infants.

Retour