Actualités

El Síndic destaca avenços en la reducció de la segregació escolar però exhorta a abordar amb més decisió les actuacions pendents del Pacte contra la segregació escolar

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, han lliurat al Parlament de Catalunya aquest matí el primer informe de balanç sobre la implementació del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya.

El març del 2019, el Departament d’Educació i el Síndic de Greuges van subscriure aquest Pacte, juntament amb la majoria de municipis de més de 10.000 habitants i els membres de la comunitat educativa (entitats municipalistes, patronals dels centres concertats, sindicats, federacions d’associacions de famílies d’alumnat i entitats de referència en l’àmbit de l’educació) i de l’arc parlamentari i institucional.

El Pacte conté una sèrie d’instruments de seguiment que tenen com a objectiu avaluar-ne i impulsar-ne la implementació. Un d’aquests instruments és l’informe bianual de balanç, que el Síndic de Greuges es va comprometre a elaborar cada dos anys mentre el Pacte estigués vigent, amb l’anàlisi de les actuacions desenvolupades i també amb l’actualització de la diagnosi sobre els nivells de segregació escolar del sistema per mitjà d’indicadors qualitatius i quantitatius.

La valoració del desplegament del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

Les dades estudiades mostren que a partir del curs 2018/2019, d’ençà de la signatura del Pacte, els desequilibris en la composició social dels centres tendeixen a minorar, amb una reducció d’un 10 % dels nivells de segregació escolar (gràfic 1). Amb tot, aquests avenços són encara insuficients per poder confirmar l’existència d’una millora estructural en la prevalença d’aquest fenomen, ja que encara hi ha municipis que presenten dinàmiques negatives – el 31,4 % dels municipis de més de 10.000 habitants han empitjorat els nivells de segregació a primària, i a secundària, el 30,3 %.

L’anàlisi de les dades a escala local posa de manifest que la segregació residencial té un clar impacte en el nivell de segregació escolar, de manera que els municipis amb més segregació residencial tendeixen a tenir nivells de segregació escolar més elevats. Un altre factor determinant és que encara hi ha municipis que no desenvolupen mesures de detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, que no utilitzen la reserva de places per distribuir de manera equilibrada aquest alumnat o que escolaritzen la matrícula viva als centres amb una composició social més desfavorida.

En general, el Síndic valora que el Pacte s’està complint, però també que ho està fent de manera més lenta del que s’havia planificat inicialment. De les trenta actuacions previstes, n’hi ha quatre que ja s’han acomplert i vint-i-tres que estan en procés d’acompliment.

Un instrument que cal destacar ha estat l’aprovació del Decret 11/2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió, que suposa un avenç molt significatiu en la lluita contra la segregació perquè situa de manera expressa les polítiques de gestió del procés d’admissió d’alumnat al servei d’aquest objectiu, no només de garantir un lloc escolar, i incorpora nombrosos instruments nous per fer-ho possible de manera més efectiva. Aquest decret obre la porta a incrementar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, del 5 % actual al 25 % possible, permet activar eines per garantir plenament l’escolarització equilibrada d’aquest alumnat i estableix els instruments per garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar. Per dissenyar l’ajut que suposa aquesta gratuïtat, el Pacte ha elaborat l’estudi del cost de la plaça escolar, que al seu torn ha de permetre orientar les mesures que comportin la millora de finançament dels centres.

El Síndic ha valorat positivament que s’hagin generat les condicions necessàries per a la consecució dels objectius del Pacte, però ha alertat sobre la necessitat d’abordar de manera decidida i sense dilació la fase d’implementació de les actuacions previstes, i particularment de desplegament dels instruments previstos en el nou decret d’admissió d’alumnat. La intensitat amb què es desenvolupi aquesta fase condicionarà la capacitat d’aconseguir canvis estructurals reals.

En el mateix sentit, el Síndic ha destacat que arran de la signatura del Pacte s’ha augmentat en més d’un 50 % la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques (gràfic 2), però encara hi ha molt marge de millora en la detecció –caldria multiplicar per 2,5 la detecció actual–, en l’ús de la reserva de places i en la gestió de la matrícula viva. També ha destacat que encara hi ha més d’un 25 % de municipis que no detecten l’alumnat amb necessitats educatives específiques abans del procés d’admissió.

Si bé s’ha reduït l’assignació de matrícula viva a centres amb elevada complexitat, del 40 % al 36 % a primària (gràfic 3), en negatiu també ha destacat que encara hi ha una proporció molt significativa de matrícula viva que s’escolaritza en centres amb elevada complexitat –la matrícula viva representa el 2,3 % de l’alumnat a primària i el 2,1 % a secundària, mentre que als centres amb elevada complexitat aquestes xifres pugen fins al 3,6 % i el 3,2 %.

Arran de l’anàlisi que s’ha dut a terme, el Síndic també conclou que el Departament d’Educació ha desenvolupat mesures per millorar l’atenció de l’alumnat dels centres amb elevada complexitat, especialment importants en el context de pandèmia, però també s’ha incrementat l’absentisme escolar i s’han reduït el nombre de centres amb elevada complexitat que disposen de la sisena hora –prop del 40 % dels centres amb elevada complexitat no tenen sisena hora i més de la meitat que en tenien la van perdre el curs 2020/2021, tot i que la majoria l’ha recuperada enguany.

Principals prioritats d’actuació del Pacte en els propers anys

Del balanç sobre la implementació del Pacte, el Síndic destaca un seguit de prioritats que cal atendre a curt i mitjà termini, com ara el desplegament de les zones educatives heterogènies com a unitats de planificació educativa, que al seu torn ha de partir d’un equilibri entre demanda potencial resident a la zona i places disponibles.

Els avenços significatius en la segregació escolar dependran de la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. El Síndic demana que es defineixi un llindar de renda com a element central per determinar la concurrència de les necessitats educatives especials de l’alumnat i automatitzar aquesta detecció, amb ús especialment de la informació disponible en els registres administratius.

També demana un desplegament intensiu dels instruments previstos en el Decret 11/2021 per garantir l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Amb aquest propòsit, planteja l’establiment de la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques en cada centre de la zona, la planificació de la reserva com a via exclusiva d’accés al sistema educatiu en el procés de preinscripció abans de l’inici de curs i la convocatòria d’ajuts econòmics als centres per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Per millorar la protecció dels centres amb elevada complexitat en l’admissió, recomana que s’apliquin els instruments ja previstos en el Decret 11/2021 per evitar l’escolarització de matrícula viva d’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres de màxima complexitat del municipi, que es revisin els models d’adscripció entre centres de primària i secundària per promoure itineraris que no reprodueixin la segregació escolar i que s’utilitzi l’oferta de places singular com a instrument de dessegregació de centres amb elevada complexitat.

També reclama que cal un acompanyament i un impuls a la implementació de les mesures a escala local, i es proposa, per exemple, un pla que garanteixi la formació de les persones responsables en el territori i pactes locals contra la segregació escolar.

Un cop més el Síndic ha recordat que sense abordar el repte del finançament dels centres serà difícil aconseguir canvis estructurals per acabar amb la segregació escolar. Per tot el que s’ha exposat, veu necessària la convocatòria d’ajuts econòmics als centres per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat, vinculats a la detecció i l’accés per reserva, i també unes directrius per part del Departament d’Educació als centres sobre el pagament de quotes per a activitats complementàries, per evitar que siguin un àmbit de generació de desigualtats.

També destaca que cal millorar els recursos dels centres amb elevada complexitat, configurar plantilles més ben dotades i més multidisciplinàries i impulsar i donar continuïtat al Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE).

Informe de balanç sobre la implementació del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

Retour