Actualités

El Síndic alerta de la regressió de drets que pot suposar l'aplicació del nou protocol dels mitjans coercitius als centres penitenciaris

La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) va considerar pertinent revisar i modificar la normativa interna que regula l’aplicació dels mitjans coercitius als centres penitenciaris, amb l’objectiu d’adaptar-la als criteris del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants del Síndic de Greuges de Catalunya (MCPT) i del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa (CPT). En aquest context neix la Circular 1/2022, que entrarà en vigor el proper 1 d’abril, que inclou algunes de les aportacions que ha fet l’MCPT.

En l’informe Les contencions mecàniques al sistema penitenciari de Catalunya, Anàlisi de la praxi i del marc regulador, lliurat avui al Parlament de Catalunya, s’analitza aquesta nova circular i el protocol i es fa una valoració sobre els canvis que s'han fet i els que no s'han introduït per suggeriment d'aquesta institució.

Al llarg dels anys, l’MCPT ha detectat que als centres penitenciaris es produeix un excés d’immobilitzacions seguides de subjecció mecànica amb corretges, de durada àmpliament superior al que és imprescindible i no sempre plenament respectuoses amb els més alts estàndards de drets humans. Amb la voluntat d’aprofundir en aquest tema, l’equip de l’MCPT ha avaluat les gravacions de 41 contencions mecàniques que han tingut lloc al llarg dels anys 2019 i 2020.

D’aquest estudi es conclou que la contenció mecànica es perllonga excessivament en el temps un cop superada la situació d’urgència que va obligar a utilitzar la mesura; que les contencions s’apliquen majoritàriament al llit i, amb caràcter general, per personal de règim interior, fins i tot les que són sanitàries; que la posició normal, fins i tot en les sanitàries, és de decúbit ventral, no de decúbit supí; que l’existència d’un informe mèdic de patologia de malaltia mental o de discapacitat no és un impediment per aplicar la contenció mecànica al llit per raons regimentals; que en alguns casos hi ha hagut un ús excessiu de la força amb el consegüent risc de produir una lesió o causar dolor; o que la notificació de l’aplicació i el cessament de la contenció al jutjat de vigilància penitenciària es fa de manera conjunta, un cop ha finalitzat la mesura, i, en la majoria de casos, l’endemà o uns dies més tard, però en cap cas de manera immediata.

Respecte de la Circular 1/2022, el Síndic valora positivament que incorpori algunes de les recomanacions de l’MCPT malgrat que no totes les que serien desitjables. Com a aspectes positius el Síndic ha volgut destacar el projecte d'implementació de càmeres i aparells d’enregistrament d'àudio a totes les sales d'escorcolls, a les cel·les de contenció i a les cel·les d'aïllament de tots els centres penitenciaris, i també la constitució d'un grup de treball per avaluar l’aplicació correcta del protocol i per analitzar possibles alternatives a la contenció mecànica al llit, però es troba a faltar que no s'especifiqui qui en formarà part. El Síndic també es mostra satisfet amb el fet que es reguli que la contenció mecànica de la persona interna al llit ha de ser en posició de decúbit supí i no pron, com es practica en l'àmbit sanitari.

Tot i això, lamenta que no s’ha recollit el suggeriment del Síndic que la contenció mecànica al llit de tipus mèdic que es fa en infermeries orgàniques o de salut mental es dugui a terme per professionals sanitaris i no de règim interior, com es regula actualment.

També es mostra preocupat pel fet que el protocol ometi qualsevol referència a la durada màxima dels mitjans coercitius, la qual cosa suposa incórrer en una clara regressió de drets que caldria corregir al més aviat possible.

En el protocol també es preveu que la comunicació de l'aplicació de qualsevol mitjà coercitiu es faci a l'autoritat judicial, sempre dins de les 24 hores següents a la finalització de la mesura, per bé que la normativa penitenciària diu que aquesta comunicació s’ha de fer de manera immediata. El Síndic ha suggerit que la comunicació al jutjat de vigilància penitenciària es faci tan bon punt es produeixi la contenció per evitar que el paper del jutjat en el control de les mesures de contenció sigui merament testimonial i es limiti a validar la mesura un cop finalitzada.

Per acabar, el Síndic també denuncia que el protocol no té en compte la perspectiva de gènere pel que fa a l’aplicació de la contenció a internes, atès que no considera les característiques individuals de les dones. Particularment, des del moment que la subjecció es fa cap per amunt, la morfologia de la dona és clarament diferent de la de l’home i és possible que la subjecció amb cintes ho hagi de preveure.

A partir d’aquí, el Síndic fa un seguit de recomanacions, entre les quals destaquen les següents:

• La immobilització i la contenció mecànica haurien de ser l'últim recurs en la resolució de situacions conflictives.
• Cal que les mesures de desescalada estiguin protocol·litzades i siguin aplicades per un equip multidisciplinari adequadament format i capacitat en la resolució de conflictes.
• La contenció mecànica hauria de ser una mesura exclusivament sanitària pels riscos que comporta per a la salut de la persones.
• La subjecció mecànica per a fins regimentals no ha de tenir elements de càstig i en cap cas no pot tenir caràcter punitiu.
• Cal recuperar el projecte pilot d'instal·lar cel·les encoixinades als centres penitenciaris i que es prevegin com un mitjà coercitiu en substitució de les mesures de contenció mecànica al llit.
• Cal que l'Administració garanteixi que es publiquen totes les normes o procediments d'actuació interns en matèria de mitjans coercitius.
• Tot el personal penitenciari ha de rebre la formació necessària en l'aplicació de les tècniques de desescalada i en la contenció mecànica.
• Cal incorporar en el protocol que s'aprovi la perspectiva de gènere per donar visibilitat a les diferències entre homes, dones i persones transgènere.

L’informe, que s’ha presentat al Parlament, també s’enviarà al govern i al Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.

Retour