Actualités

El Síndic presenta un informe balanç de supervisió de les recomanacions de la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del CoE

El 21 de juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar la Resolució 2381, que portava per títol “S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?”, la qual es basava en l’informe redactat pel diputat Boriss Cilevičs, al qual havia dedicat més d’un any i per al qual havia fet una visita a Espanya amb el suport d’autoritats públiques de l’Estat. Durant aquesta visita es va entrevistar amb un ampli ventall d’interlocutors tant de l’àmbit jurídic com del polític.

El treball a Catalunya va comptar amb la col·laboració del Síndic de Greuges, es van fer reunions i entrevistes de l’equip del relator amb entitats del nostre país i es van aportar els informes sobre drets i llibertats de la institució, que van ser utilitzats com a fonament i documents de suport en la part de les argumentacions.

La Resolució plantejava, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació o reinterpretació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults o la llibertat dels presos polítics (d’acord amb la descripció de la Resolució 1900 (2012)), l’aturada dels procediments judicials oberts contra altres persones per causes vinculades al referèndum de l’1 d’octubre i el diàleg entre les parts. L’informe també posava de manifest que a Europa no hi ha d’haver marge per a la persecució penal dels polítics en els actes realitzats en l’exercici del seu càrrec i que cal protegir la llibertat d’expressió i la possibilitat de qüestionar l’status quo d’un estat.

En aquest context, el Síndic va demanar al Parlament de Catalunya que creés una comissió d’estudi específica per fer el seguiment i avaluar el nivell de compliment de les mesures i recomanacions contingudes en l’informe, que a data d’avui no s’ha formalitzat.

L’informe presentat avui té l’objectiu de contribuir a la tasca de seguiment de la resolució del Consell d’Europa i fa una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades.

Quant a la primera recomanació de la Resolució, que convida tots els estats del Consell d’Europa a garantir que tothom, inclosos els polítics, gaudeixi de llibertat d’expressió i reunió, el Síndic denuncia que a Espanya aquests drets estan patint des de fa temps greus retrocessos. Per exemplificar-ho ha destacat que només els darrers quatre anys s’han obert processos penals i els tribunals han condemnat a penes diverses (multes, penes de presó i d’inhabilitació, segons els casos) persones per expressions contingudes en cançons o publicades a les xarxes socials. Especialment preocupant és l’ús que s’ha fet dels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona, i dels delictes d’odi (a partir d’expressions dirigides contra algunes institucions estatals o contra la policia, que no són objecte de protecció com a tals).

La segona recomanació manifestava la necessitat que els estats examinin les seves disposicions penals i l’aplicació d’aquestes a la pràctica d’acord amb les sentències i decisions judicials i també d’acord amb altres països, amb l’objectiu d’assegurar que aquestes disposicions estiguin redactades de manera clara i precisa per evitar que puguin conduir a sancions desproporcionades. En aquest context, el Síndic ha recordat que encara no s’han derogat les disposicions més problemàtiques de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana de 2015 (Llei mordassa), tot i que se n’està debatent una modificació legislativa al Congrés dels Diputats.

En el cas concret d’Espanya, la Resolució recomanava en primer lloc reformar les disposicions penals en matèria de rebel·lió i sedició perquè no puguin ser interpretades de manera que invalidin la despenalització de l'organització d'un referèndum il·legal, tal com pretenia el legislador quan va abolir aquest delicte concret l'any 2005, o perquè no puguin aplicar-se sancions desproporcionades a infraccions no violentes. En aquest apartat, el Síndic ha destacat que, un cop concedits els indults, el Govern ha renunciat a aquesta reforma. Per tant, en el moment d’elaborar aquest informe no s’ha donat compliment a la recomanació del Consell d’Europa.

La Resolució també contenia la recomanació d’indultar o alliberar els polítics catalans condemnats pel seu paper en l'organització del referèndum de l'octubre 2017 i les manifestacions massives pacífiques que en van derivar, a més de considerar la possibilitat de deixar sense efecte els procediments d'extradició interposats als polítics catalans que són a l'estranger i que estan perseguits pels mateixos motius. En aquest apartat el Síndic constata que els nou condemnats a penes de presó per l’STS 459/2019 van ser indultats el 22 de juny, amb la condició de no tornar a delinquir, i van quedar en llibertat, però la resta de penes no privatives de llibertat no van ser indultades, de manera que els segueix vigent la inhabilitació per exercir tota mena de càrrecs públics.

El Síndic també ha destacat que en contra del que recomana l’Assemblea Parlamentària no s’han deixat sense efecte els procediments d'extradició interposats als polítics catalans que són a l'estranger i que estan perseguits pels mateixos motius.

Quant a la recomanació de retirar els processos restants contra càrrecs inferiors, també implicats en el referèndum inconstitucional de 2017, i no sancionar les persones que han succeït als responsables polítics empresonats, el Síndic recorda que no hi ha hagut una retirada generalitzada d’aquests processos per part de la Fiscalia.

En un altre àmbit, la Recomanació també demanava garantir que la disposició sobre malversació de fons públics s'apliqués només quan es poguessin constatar pèrdues reals i quantificades per al pressupost o patrimoni de l'Estat. En aquest sentit, el Síndic constata que el Tribunal de Comptes manté obertes actuacions contra alts càrrecs que ja van ser jutjats per aquests fets pel Tribunal Suprem.

L’informe també recomanava no exigir als polítics catalans que compleixen condemna que reneguin de les seves profundes conviccions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o de la possibilitat d'obtenir l'indult. En aquest punt, malgrat que per obtenir l’indult no van haver de renunciar a les seves conviccions polítiques, el Síndic sí que ha posat en qüestió que s’hagi respectat totalment aquesta recomanació. I és que l’indult està condicionat a no tornar a cometre un delicte greu, la qual cosa es pot percebre com una amenaça que limita la llibertat d’actuació de les persones indultades i el ple exercici dels seus drets. A criteri del Síndic, també és qüestionable que el Tribunal Suprem utilitzi l’argument de la falta de penediment per oposar-se a la concessió dels indults o per revocar beneficis penitenciaris que havien estat concedits als condemnats. En aquest apartat també és qüestionable que les persones condemnades s’haguessin de sotmetre a un programa de reinserció que tenia per finalitat inculcar-los determinades idees.

El Consell d’Europa també recomanava  establir un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya amb la finalitat d'enfortir la qualitat de la democràcia espanyola. En aquest sentit, s’ha constituït una mesa de diàleg entre els governs de l’Estat i català, per bé que encara no n’han transcendit resultats tangibles.

Finalment, la resolució recordava que calia respectar els principis de l’estat de dret, tal com han estat definits pel Consell d’Europa, cosa que implica el respecte de la legalitat però també dels drets fonamentals, entre els quals figura de manera destacada la llibertat d’expressió. Tanmateix, el Síndic adverteix que a Espanya s’ha constatat en aquesta qüestió una concepció legalista i formalista de l’estat dret, que no té en compte els seus altres elements essencials, tal com demostra que en el seu dia el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial afirmés que l’article 2 de la Constitució espanyola, relatiu a la indissoluble unitat de la nació espanyola és el “basamento último, nuclear e irreductible de todo el Derecho de un Estado”.

Retour