La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane

Actualités

La síndica alerta de la tendència a l’alça dels indicadors de vulnerabilitat social de la infància

17/01/2023

La síndica i l’adjunta d’infància han debatut els informes anuals dels darrers dos anys davant de la Comissió d’Infància del Parlament

La pobresa infantil ha crescut a Catalunya prop de 10 punts percentuals des del 2008

L’atenció en l’àmbit de la salut mental està per sota de la prevalença de problemes de salut mental de la població infantil, i la mitjana de visites és clarament insuficient

Les dades d’acolliment familiar no milloren al llarg dels anys

Cal ajustar l’oferta i la demanda de l’FP per millorar els indicadors d’abandonament educatiu prematur

Cal adaptar l’acollida i el suport que es dona als adolescents migrants no acompanyats en centres residencials, que actualment està augmentant de manera significativa

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, han comparegut aquesta tarda davant la Comissió d’Infància del Parlament per debatre els informes sobre els drets de l’infant dels anys 2021 i 2022.

Aquests informes donen compliment a la previsió establerta en la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, d’elaborar anualment un informe específic sobre la situació de la infància a Cata­lunya amb relació al compliment de la Con­venció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant.

En les seves intervencions, la síndica i l’adjunta han explicat els deu punts que haurien de ser prioritaris en l’actuació de l’Administració en l’àmbit de la infància:

1. La lluita contra la pobresa infantil

2. La lluita contra l’exclusió residencial

3. La millora de la salut mental dels infants i adolescents

4. La garantia del recurs adequat en el sistema de protecció

5. La lluita contra la segregació escolar

6. La lluita contra l’abandonament escolar prematur

7. L’accés en condicions d’igualtat al lleure educatiu

8. La inclusió educativa de l’alumnat amb discapacitat

9. La protecció contra les violències

10. L’escolta i la participació dels infants

Pel que fa a la pobresa infantil, durant la intervenció s’ha destacat que des de la crisi econòmica del 2008, la pobresa infantil ha crescut a Catalunya prop de 10 punts percentuals. La síndica és conscient que hi ha polítiques de transferència de renda i de provisió de serveis adreçades a donar resposta a aquestes necessitats socials i econòmiques, però denuncia que, tot i que els darrers anys se n’ha incrementat el finançament i la cobertura, no s’aconsegueixen cobrir les necessitats existents. Per això, entre altres mesures, demana millorar el disseny de la prestació de la renda garantida de ciutadania.

També ha denunciat que malgrat el descens experimentat durant la pandèmia, s’estan incrementant els casos de desnonament de famílies amb infants a càrrec ateses pels serveis d’habitatge, i també la demanda d’habitatge social.

Quant a la salut mental, malgrat l’increment del nombre d’infants atesos, encara es detecten mancances en la cobertura i en la intensitat dels tractaments prescrits (periodicitat de les visites) als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).

Pel que fa al sistema protector de la infància i l’adolescència, la síndica ha volgut destacar que l’acolliment residencial continua sent preponderant, i que l’acolliment familiar, que és la mesura més adequada per garantir el benestar dels infants, no creix des de fa anys. S’ha incrementat també la presència d’infants tutelats menors de sis anys en acolliment residencial (que ha passat de 123 l’any 2020 a 212 el mes de setembre de 2022 en el cas dels menors de sis anys).

Quant als adolescents migrants no acompanyats en centres residencials, la síndica ha manifestat que d’ençà de l’any 2016 han passat de 527 a 2.061 (setembre de 2022), la qual cosa fa necessari adaptar el sistema de protecció i l’atenció que es presta a les seves necessitats socioeducatives.

Sobre la segregació escolar, ha destacat que el Pacte contra la segregació escolar ha permès reduir més d’una quarta part dels desequilibris però que, malgrat els avenços, calen més esforços per assolir els objectius, i combatre el racisme que alimenta aquest fenomen. En aquest sentit, una tercera part dels municipis amb més de 5.000 habitants han incrementat els nivells de segregació escolar i no s’han complert encara els compromisos de finançament.

L’FP representa un sector educatiu estratègic a l’hora de combatre l’abandonament educatiu prematur, i l’augment de la provisió d’oferta ha permès recuperar una tendència negativa en aquest indicador. En aquest context, s’ha manifestat que si bé s’han millorat les garanties de continuïtat formativa de l’alumnat d’ESO, encara hi ha manca d’ajustament d’oferta i demanda que pot afectar l’abandonament educatiu prematur.

També es detecten mancances en les cobertures del lleure educatiu, ja que els infants de famílies amb menys capital educatiu participen quasi cinc vegades menys a les activitats extraescolars no esportives que els infants de famílies amb més capital educatiu.

Pel que fa a l’educació inclusiva, l’adjunta a la síndica ha volgut posar en valor l’increment en la dotació de recursos per garantir-la. Tot i això, les dades mostren que l’increment de recursos als centres ordinaris no ha evitat l’augment del nombre d’alumnat en centres d’educació especial. S’ha insistit que caldria apostar pel tancament progressiu i la transformació dels centres d’educació especial, de manera que s’acabin transformant en proveïdors de serveis i recursos per a l’escola ordinària.

També ha denunciat que en els darrers cinc anys l’increment de víctimes de violència menors d’edat ha estat del 9,3%, i s’ha doblat en la darrera dècada (amb un augment del 105,7%), i també que hi ha dèficits de formació dels professionals que han d’aplicar els protocols de prevenció del maltractament. En els casos d’assetjament escolar, la síndica defensa que es continuïn potenciant els programes de mediació escolar i altres tècniques com els cercles restauratius per abordar la conflictivitat des del diàleg i l’empatia.

En darrer lloc, ha volgut insistir que és important que l’opinió dels infants i adolescents sigui tinguda en compte en les decisions que els afecten, en les polítiques públiques i en l'àmbit normatiu. I a hores d'ara no queda garantit, per manca d'una regulació expressa que ho faci obligatori, que les lleis i els reglaments que afecten infants i adolescents incorporin l'avaluació prèvia de l’impacte que tenen en l’interès d’aquests infants i joves.

 

Retour