Gent gran

La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane

Les persones grans no constitueixen un grup de persones homogeni, i l’edat no és un factor que determini per si sol uns drets diferents. Tanmateix, l’envelliment és un element que, sobretot per les condicions en què viuen les persones grans, fa que sovint es trobin en una situació més desfavorida per al gaudi efectiu dels drets, i de manera particular sobre alguns d’aquests drets. Aquesta situació, juntament, amb l’envelliment general de la població, fa que l’atenció a les persones grans esdevingui un objectiu que cal garantir mitjançant l’adopció de polítiques públiques que atenguin de manera eficaç les seves necessitats, i que sigui necessari assegurar que, malgrat les eventuals dificultats que es poden derivar de l’edat i l’evolució de la societat i de la forma de vida, es garanteixi la inclusió de totes les persones.

1. Síntesi de les principals recomanacions emeses pel Síndic

L’atenció residencial en temps de pandèmia

La situació d'emergència sanitària viscuda durant el 2020 ha posat de manifest la vulnerabilitat dels equipaments residencials per a la gent gran. En el marc de les queixes rebudes i les actuacions iniciades, el Síndic ha detectat insuficiències d’informació, de relació i diàleg amb els familiars, de transparència i de lideratge, i també s’han evidenciat greus mancances tant en recursos materials com humans, sobretot al principi de la pandèmia.

En aquest context, el Síndic va recomanar de revisar amb urgència el model residencial i la seva capacitat d’afrontar la pandèmia amb les mesures de precaució i prevenció indispensables. Aquesta revisió havia d’analitzar a fons l’estructura i la mida dels centres residencials, l’atenció social i mèdica a les persones usuàries i els protocols vigents, els recursos humans i les ràtios de professionals, i també la relació amb les famílies i amb l’entorn. Es va considerar important i necessari potenciar i desenvolupar els recursos alternatius al residencial (pisos tutelats, suport a la pròpia llar) que permetessin que el sistema d’atenció social estigués més descentralitzat i dispersat en recursos amb menys nombre d’usuaris.

Respecte a l’atenció mèdica, el Síndic considera que s’ha d’establir el seguiment sanitari per part de l'atenció primària i la corresponent derivació a recursos hospitalaris en cas que es consideri necessari.

Dificultats per accedir a recursos residencials

Els recursos residencials són necessaris per a les persones que, ateses les seves condicions, necessiten una atenció integral que no pot ser prestada en l'entorn domiciliari pels familiars o professionals. En aquests casos, els centres residencials es converteixen en la nova llar de les persones i tenen la finalitat que cada persona pugui rebre el suport que necessita per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària i per potenciar les seves capacitats.

Al llarg dels anys un dels temes recurrents en les queixes ha estat les llargues llistes d’espera per poder accedir a un servei residencial i dificultats per conèixer-ne el funcionament i la manca d’informació.

El Síndic ha constatat que no es garanteix un sistema de consulta que permeti a les persones interessades conèixer, autònomament, l'estat de tramitació de la seva sol·licitud i la posició que ocupen en la llista d'espera en cada moment i ni tan sols hi ha un fitxer únic que reculli l'estat general de les llistes d'espera. Tampoc no hi ha pautes objectives i públiques en relació amb els criteris de priorització que s'apliquen en casos concrets. Per l’anterior, el Síndic va demanar que s’adoptessin les mesures necessàries per garantir la publicitat permanent de les llistes d'espera i que es dotés de publicitat els moviments d'aquestes llistes, a fi que les persones interessades puguin consultar, en tot moment, el nom del recurs o recursos en què estan inscrites i del lloc que ocupen en cadascuna de les llistes.

L’accessibilitat i les dificultats per desplaçar-se

Un dels temes tractats al llarg dels anys és el problema d’accessibilitat amb què es troben les persones grans en general – tot i que també joves amb mobilitat reduïda–per desplaçar-se amb normalitat. Concretament, en les queixes rebudes s’exposen les dificultats que s’han detectat en espais molt diversos pel fet de no disposar d'un itinerari plenament accessible per accedir-hi o per moure's de manera autònoma un cop s'hi ha accedit.

En aquesta mateixa línia, cal tenir present que els obstacles físics (o de qualsevol altre caràcter) no només perjudiquen les persones d’edat avançada, sinó també altres persones que presenten una situació puntual i temporal, o que es troben en una determinada etapa de la vida en què les seves capacitats es veuen afectades. Així doncs, cal ser conscients d'aquesta situació i avançar cap a una accessibilitat universal.

Les pensions

Com a conseqüència de diversos factors els pensionistes han vist reduït seu poder adquisitiu els darrers anys.

El 2017 el Síndic va emetre una resolució en què defensava la necessitat que el Govern espanyol impulsés un pacte amb les comunitats autònomes, els partits polítics i els sindicats que garantís la continuïtat i la sostenibilitat de les polítiques socials.

Aquest pacte, d’àmbit estatal, hauria d’anar més enllà de mesures com ara allargar l’edat de la jubilació, limitar l’increment anual de les pensions. Es proposa emprar nous mecanismes, com ara la pujada d’impostos, per garantir la capacitat financera de l’Estat per assumir la despesa. El Síndic també va plantejar la possibilitat de flexibilitzar l’edat i els criteris d’accés a la jubilació, en funció de la voluntat de cada treballador.

La pobresa energètica i el bo social

Després d'investigar el cas de pobresa energètica que va sortir a la llum pública arran de la mort a Reus d'una dona d'edat avançada, el Síndic va detectar insuficiències i mancances estructurals per falta de recursos dels serveis socials bàsics de les administracions locals. També va alertar de deficiències normatives i polítiques, i va qüestionar la poca concreció de la Llei 24/2015, en matèria de pobresa energètica, pel que fa a l'aplicació directa de les obligacions de les administracions i de les empreses.

Avui, continua sense existir el desplegament reglamentari de la pobresa energètica, i sense resoldre’s el tema del deute que van acumulant les persones a qui no es tallen els subministraments bàsics perquè disposen d'un informe dels serveis socials que acredita la seva situació de vulnerabilitat.

Així mateix, la pandèmia ha agreujat les dificultats amb què ja es trobaven moltes persones a l'hora d'accedir al bo social elèctric mitjançant un procediment que s'havia constatat com complex per a moltes persones consumidores en situació de vulnerabilitat, especialment per a la gent gran. El Síndic ha intervingut amb relació al cas d'una senyora a qui es va denegar la sol·licitud de renovació del bo social que ja tenia reconegut per no haver aportat una documentació del Registre Civil que acredités el seu estat civil, per a l’obtenció de la qual la interessada, de 91 anys, hi havia d'anar presencialment durant la situació de pandèmia. Un cop analitzat el cas, el Síndic va suggerir a l'empresa subministradora la necessitat de revisar la denegació de la sol·licitud de bo social elèctric, tenint en compte que la sol·licitud de bo social es planteja en una situació de pandèmia amb una afectació sanitària, econòmica i social sense precedents, especialment per a la gent gran, que, precisament, forma part dels col·lectius especialment protegits pel Codi de consum de Catalunya.

Habitatge

Darrerament, el Síndic també ha estudiat les dificultats de la gent gran a l'hora de sol·licitar els ajuts per al pagament del lloguer. A l'hora de sol·licitar una subvenció per al pagament del lloguer que convoca la Generalitat, la gent gran (així com la resta d'interessats que ho vulguin) ho fan habitualment a través de les oficines locals i comarcals d'habitatge, on els ajuden a emplenar la sol·licitud i a preparar la documentació, sovint molt extensa, que han de presentar. No obstant això, l'arribada de la pandèmia ha complicat la possibilitat d'obtenir una cita prèvia en algunes oficines abans que transcorri el termini establert per presentar la sol·licitud de subvenció, a banda de les dificultats que la gent gran pugui tenir a l'hora de desplaçar-se i el risc per a la salut a l'hora d'adreçar-se a oficines públiques. Tot i que en la convocatòria de subvencions també s'ha previst la possibilitat de presentar la sol·licitud i la documentació per via telemàtica, aquesta opció és complicada per a la gent gran, ja que sovint no disposa dels recursos ni dels coneixements tecnològics suficients per fer el tràmit, ni de l'ajut d'una tercera persona.

El maltractament

El maltractament a la gent gran és sovint molt difícil de detectar, especialment la violència en la paraula, les actituds de menysteniment i les situacions d’abandó o negligència, que poden passar desapercebudes en molts casos. Els maltractaments a la gent gran no s’han de veure només com un problema per resoldre i tractar en l’àmbit privat, sinó que han de tenir una dimensió pública, d’implicació social i institucional, en la mesura que vulneren els drets fonamentals de les persones afectades.

Gent gran o amb malaltia greu en situació de privació de llibertat

A partir de les visites de l’Equip del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) a centres penitenciaris, el Síndic va evidenciar que la gent gran sempre ha estat una de les grans oblidades del sistema penitenciari. En aquest sentit, l’atenció prestada a aquest col·lectiu hauria d’implicar no només la perspectiva penitenciària, sinó també la de salut i benestar social, i també l’aplicació dels preceptes del Codi penal i el Reglament penitenciari, que preveuen l’excarceració per a persones malaltes en situació terminal, i també la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en aquest sentit.

Per això, l’MCPT considera que cal una major interacció entre el sistema penitenciari i els sistemes d’atenció a la gent gran (serveis socials, sociosanitaris, geriàtrics,...), de manera que l’atenció a aquest col·lectiu es produeixi, sempre que sigui possible, fora de l’àmbit penitenciari. També reclama més sensibilitat per part de les juntes de tractament i els jutjats de vigilància per atorgar tercers graus o règims de compliments flexibles a persones que es troben en una situació de malaltia greu o incurable.

Un tracte digne

També es vol posar en valor el dret al tracte digne de les persones grans. En aquest sentit, a criteri del Síndic, caldria desenvolupar programes i campanyes de sensibilització orientades a donar visibilitat al valor de la vellesa, eliminar estereotips i actituds negatives i combatre l’edadisme, i també reconèixer el valor de les persones grans per a la societat i promoure’n una imatge positiva. També seria necessari incrementar la informació i la formació de les persones grans sobre els seus drets, impulsar la formació continuada i especialitzada sobre els drets de les persones grans i de prevenció i detecció de situacions de maltractament o abús entre els professionals de diversos àmbits (salut, treball social, policial, serveis financers, entre d’altres).

El dret a la cultura i l’oci

A criteri del Síndic és imprescindible impulsar actuacions per potenciar una imatge positiva de la gent gran tot fugint de l’associació entre vellesa i càrrega. En relació amb el dret a l’accés efectiu a la cultura i a l’oci, el Síndic destaca que caldria potenciar la implicació de la gent gran en el procés de disseny, realització i avaluació de les actuacions dutes a terme per permetre-li accedir a la cultura, o elaborar programes universitaris per a gent gran que els resultin atractius i fer-ne divulgació, i també altres tipus de formació.