"Non pogui hèr-me cargue deth mèn hilh discapacitat e non me concedissen ajudes"

"Non è plaça en institut que volia perque s'equivoquèren"

"Sò en lista de demora des de hè mesi per ua operacion"

"Hè miei an que sò pendent de crubar d'un organisme public"

"È presentat un escrit ar ajuntament e non me contèsten"

En situacions com aguestes ei quan se pòt recórrer ath Sindic, entà pra'mor de demanar assessorament e, se cau, tà presentar ua queisha formau.

Eth Sindic a era foncion d'atier es queishes de totes es persones que se tròben desemparades dauant era actuacion des administracions. Velhe peth bon foncionament dera Administracion dera Generalitat e des ens locaus de Catalonha, com son es ajuntaments, deputacions o conselhs comarcaus. Per tant, actue coma supervisor e collaborador dera Adminsitracion catalana, damb er objectiu d'ajudar a mielhorar-ne eth foncionament.

Ath delà de trebalhar damb es administracions, eth Sindic comence a actuar tanben ena supervision des empreses privades que prèsten servicis d'interès public, com era lum, era telefonia, era aigua, eth gas, corrèus, etc.

Escuelhut peth vòt majoritari deth Parlament de Catalonha, eth Sindic ei politicament independent. Non depen de cap govèrn e actue damb objectivitat, libertat de critèri e independéncia. 

Defensa des drets des persones

Eth Sindic s'ocupe de velhar tà que se respècten es drets des persones. Drets qu'afècten a diuèrsi collectius e àmbits d'actuacion, e que definissen era societat en qué viuem.

Es drets sociaus son es qu'afècten especiaument as collectius mès vulnerables. Gent Grana, immigracion, proteccion des infants, exclusion sociau o sistèma penitenciari son quauqui des àmbits d'actuacion prioritaris deth Sindic, sustot ara ora d'amiar actuacions d'ofici e elaborar informes e estudis de trebalh tà defensar es drets des mès necessitats.

D'auti drets sociaus e economics, com es relacionats damb era sanitat, era educacion, er abitatge, eth miei ambient o er accès laborau, tanben ocupen ua bona part deth prètzhèt deth Sindic.

Es drets civius e politics, qu'afècten a qüestions com era seguretat ciutadana, er exercici dera democràcia, era participacion e era politica lingüistica; es drets de solidaritat e eth dret a ua bona administracion barren eth blòc principau de queishes que tramite era institucion.