Jaume Saura i Estapà (Barcelona, 1966) ei doctor en Dret pera Universitat de Barcelona (UB) e Prèmi Extraordinari de Doctorat deth cors 1993/1994. Ei tanben catedratic de Dret Internacionau Public e Relacions Internacionaus dera UB e a combinat docéncia e recèrca, entre d’autes, en encastre dera proteccion internacionau des drets umans. A estat professor visitant ena Loyola Law School de Los Angeles e en autes universitats europèes e latinoamericanes.
A ua extensa trajectòria coma observaire internacionau de procèssi electoraus qu'inicièc er an 1994 coma observaire des Nacions Junhudes enes eleccions de Sudafrica. Dempús d'alavetz a desvolopat aguest prètzhèt en diuèrsi comicis d'arreu deth mon (Palestina, Bòsnia-Ercegovina, eth Tògo, Timòr Èst, eth Peró e Guatemala).
Dempús der an 2004 e enquiath 2015 siguec eth president der Institut de Drets Umans de Catalonha. Tanben siguec director adjunt deth Centre d'Estudis Internacionaus dera UB entre es ans 2000 e 2007.
A estat membre dera Comission de Justícia Penau Internacionau (2010-2015) e de diuèrses entitats sociaus e academiques (Associacion pes Nacions Junhudes en Espanha, American Society of International Law, Associacion Internacionau de Juristes peth Sahara Occidental, eca.). Tanben a estat coordinador academic deth programa "dret ath Dret" dera UB, en periòde 2007-2015, e deth programa oficiau de doctorat en Dret e Sciéncia Politica dera UB (2011-2015).
Jaume Saura ei autor de diuèrsi libres e articles sus drets umans, dret internacionau umanitari e usatge dera fòrça enes relacions internacionaus.
A estat vinculat ara institucion deth Sindic de Grèuges dempús deth 2010 en qualitat de membre der Equip de Trabalh e coordinador deth Conselh Assessor deth Mecanisme Catalan de Prevencion dera Tortura (era anteriora Autoritat Catalana de Prevencion dera Tortura).
Dempús deth junh de 2015 ei er adjunt generau deth Sindic de Grèuges.
L'adjunt generau assistís, represente e remplace ath sindica ena sua abséncia.
Maria Jesús Larios Paterna (Barcelona, 1970) ei doctora en Dret pera Universitat de Barcelona e professora titolara de Dret Constitucionau pera madeisha universitat.
Dempús der an 2010 ocupe eth cargue d'adjunta deth Sindic entara defensa des drets des infants e des adolescents. Damb anterioritat, ocupèc eth cargue de directora d'Ahèrs Sociaus e de Relacions damb eth Parlament deth Sindic de Grèuges (2004-2010).
En camp dera investigacion universitària, era sua activitat s'a centrat en estudi des institucions, sustot deth Parlament, e enes drets fonamentaus. Entara elaboracion dera sua tèsi doctorau hec ua estada d'investigacion d'un an ena Universitat de Heidelberg (Alemanha) e en Max Planck Institute dera madeisha ciutat. Ei autora de publicacions en libres e revistes especializades enes matèries mencionades.
Tanben a trabalhat enes encastres deth dret ara educacion e era immigracion, encastres enes quaus a diuèrses publicacions. En aguesti camps, tanben codirigic er Anuari dera Immigracion dera Fundació Bofill e eth Seminari sus es Drets des Immigrants der Institut de Dret Public dera Universitat de Barcelona.
A estat membre de diuèrsi projèctes d'investigacion relacionadi damb es drets fonamentaus e damb era estructura territoriau der Estat.
A exercit era docéncia en diuèrses universitats ath delà dera Universitat de Barcelona, coma era Universitat Andina Simón Bolívar (1999), e tanben en diuèrsi mastèrs e corsi especializats, coma eth Mastèr en Immigracion e Educacion Interculturau, qu'organize era Facultat de Filosofia dera UB, e eth Mastèr en Dret Public dera Escòla d'Administracion Publica dera Generalitat de Catalonha. A estat consultora de Dret Constitucionau dera Universitat Oberta de Catalunya.
En Octobre de 2014 siguec designada entà ocupar era Secretaria deth Conselh der ENOC (Hilat Europèu de Defensors des Drets dera Infància), cargue qu'ocupèc enquiath mes de seteme de 2017.
L'adjunta entara defensa des drets des infants e des adolescents assistís ath sindic e exercís es competéncies delegades ena proteccion des infants e des adolescents en contèxte dera Convencion internacionau des drets des infants.