Lei 24/2009, de 23 de deseme, deth Sindic de Grèuges. (DOGC núm. 5536 - 30/12/2010)

Preambul

Er article 78 der Estatut regule era institucion deth Sindic de Grèuges e li atribuís es competéncies basiques, e er article 79 ne determine es principis d'organizacion e foncionament. Er apartat tresau d'aguest article 79 establís que s'an de regular per lei er estatut personau, es incompatibilitats e es causes de cessament deth sindic o sindica de Grèuges e era organizacion e es atribucions dera institucion, e establís tanben qu'eth sindic de Grèuges gaudís d'autonomia reglamentària, organizativa, foncionau e pressupostària, d'acòrd damb es leis.

Aguesta lei, en compliment d'aguest precèpte, e damb eth caractèr de lei de desvolopament basic qu'atribuís er article 62.2 der Estatut ara regulacion dirècta deth Sindic de Grèuges, substituís era Lei 14/1984, de 20 de març, deth Sindic de Grèuges, modificada pera Lei 12/1989, de 14 de deseme, normes que calerie adaptar ath nau marc estatutari.

Eth títol I dera Lei conten es articles de caractèr generau, eth prumèr des quaus definís er objècte dera norma: en prumèr lòc, regular era institucion deth Sindic de Grèuges, d'acòrd damb eth manament estatutari; en dusau lòc, autrejar ath Sindic de Grèuges era condicion d'Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, ara empara deth Protocòle facultatiu dera Convencion des Nacions Unides contra era tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants, adoptat pera Assemblada Generau des Nacions Unides mejançant era Resolucion 57/199, de 18 de deseme de 2002, e ratificat per Espanha eth 3 de març de 2006.

Eth dusau article dera Lei, que definís era natura e es principis d'actuacion deth Sindic de Grèuges, establís qu'eth cargue de titular dera institucion pòt recéber era denominacion de sindic de grèuges o sindica de grèuges, segontes que sigue exercit per un òme o per ua hemna, en tot hèr explicita era validesa juridica des dues denominacions, perfèctament equivalentes. Atau, era Lei hè compatible damb es usi non discriminatòris deth lenguatge era denominacion qu'emplegue er Estatut entà designar era institucion dera Generalitat encargada de velhar pera proteccion e era defensa des drets e es libertats des persones.

Eth títol I determine per un aute costat er encastre d'actuacion deth Sindic, es competéncies que li corresponen e es principis qu'an de presidir er exercici des sues foncions, e obligue eth Sindic a adoptar ua carta que definisque es drets des usatgèrs des servicis dera institucion.

Eth títol II establís er estatut deth sindic o sindica de grèuges, d'acòrd damb çò que dispause er article 79 der Estatut. Era Lei regule eth regim d'incompatibilitats, eth procediment d'eleccion e era durada deth mandat, que s'amplie a nau ans, e establís era impossibilitat de reeleccion, entà pr'amor de garantir e refortir era independéncia dera institucion, uns precèptes que logicament sonque resulten aplicables as persones escuelhudes d'acòrd damb aguesta lei. Aguest títol II regule tanben es aspèctes relatius as prerrogatives e garanties deth sindic o sindica, e determine eth tractament protocollari qu'a de recéber. Eth títol concludís damb ua regulacion detalhada, exigida tanben per Estatut, des causes de cessament e suspension deth sindic o sindica en exercici deth cargue.

Eth títol III ei dedicat as adjunts ath Sindic de Grèuges: per un costat, er adjunt o adjunta generau e er adjunt o adjunta entara defensa des drets des enfants e des adolescents, que son de nomenament obligat; per un aute costat, es adjunts sectoriaus de creacion facultativa. Toti es adjunts demoren subjèctes ath madeish regim d'incompatibilitats que s'aplique ath sindic o sindica de grèuges e dispausen des madeishes garanties en exercici des sues foncions. Eth sindic o sindica pòt acordar-ne liurement eth nomenament, qu'a de besonh era ratificacion parlamentària, e les pòt hèr a cessar liurement.

Eth títol IV especifique quini son es subjèctes que, en vertut der article 78.1 der Estatut, demoren sosmetuts ara supervision deth Sindic de Grèuges, determine quini son es subjèctes legitimats entà agir dauant era institucion e, finauament, definís es principis generaus deth procediment.

Eth títol V, que regule damb detalh es actuacions deth Sindic de Grèuges, s'aucupe en prumèr lòc dera trametuda des procediments de quèisha e es actuacions d'ofici, e dera trametuda des subsegüents procediments d'investigacion, e determine tanben eth contengut e era forma des resolucions deth Sindic qu'acaben aguesti procediments.

En dusau lòc, aguest títol establís era conciliacion, era mediacion e era composicion de controvèrsies coma formules possibles de resolucion des conflictes qu'agen originat es procediments d'investigacion. Era aplicacion d'aguestes formules de concertacion, de caractèr optatiu, requerís era conformitat prealabla des parts afectades.

En darrèr tèrme, eth títol hè referéncia as sollicituds d'opinion ath Conselh de Garanties Estatutàries, balhe ath Sindic de Grèuges d'auti esturments d'actuacion, coma era peticion d'auditories o inspeccions intèrnes e era realizacion d'estudis o informes, e regule era trametuda des sollicituds d'informacion adreçades ath Sindic.

Eth títol VI regule eth déuer de collaboracion de toti es subjèctes supervisats peth Sindic de Grèuges e establís es mecanismes de garantia entàs suposicions de manca de collaboracion e entàs casi d'incompliment des resolucions adoptades peth Sindic.

Eth títol VII, qu'acabe aguesta seccion dera Lei dedicada ara ordenacion des procediments enes quaus interven eth Sindic de Grèuges, regule era trametuda parlamentària des informes e, en generau, es relacions deth Sindic damb eth Parlament.

Eth dusau objècte dera Lei ei d'atribuïr ath Sindic de Grèuges era condicion d'Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, en marc deth Protocòle des Nacions Unides ath quau hè referéncia er article l.b dera Lei e ara empara der article 196.4 der Estatut, qu'encomane ara Generalitat que, en encastre des sues competéncies, adòpte es mesures que calguen entà executar es obligacions derivades des tractats e es convènis internacionaus.

Er Lei, en aguest sentit, s'acuelh ath dit Protocòle, qu'establís que laguens d'un madeish estat pòden coexistir diuèrsi mecanismes nacionaus independents ad aguest fin, e qu'aguesti organismes, en cas des descentralizats, com ei er Estat espanhòu, pòden èster designats mecanismes nacionaus de prevencion, as efèctes deth Protocòle, se s'ajusten as disposicions que conten. Ei per aquerò qu'er article 68 dera Lei, entà definir es competéncies deth Sindic de Grèuges coma Autoritat Catalana entara vencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, establís era correspondéncia enter aguest organisme e es mecanismes nacionaus de prevencion dera tortura, enes tèrmes que definís d'ua manèra exprèssa entàs encastres de descentralizacion er article 17 d'aguest Protocòle.

Eth títol VIII, donques, concrète er encastre foncionau e era estenuda dera atribucion ath Sindic de Grèuges des competéncies en matèria de prevencion dera tortura, e determine d'aute costat eth besonh qu'era Generalitat promòigue era signatura d'un convèni de collaboracion damb er Estat que permete ath Sindic de Grèuges d'actuar coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants en espacis de titularitat estatau e que li permeten de coordinar era sua actuacion en aguesta matèria damb era dera autoritat d'encastre estatau corresponenta.

Finaument, eth títol VIII cree er Equip de Trabalh entara Prevencion dera tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants e eth Conselh Assessor entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, organs qu'an d'assistir e assessorar eth Sindic en exercici des sues foncions en aguesta matèria e qu'an de garantir que s'acomplisquen es principis de participacion dera societat civila, d'independéncia, de publicitat e de pluralitat, as quaus eth Protocòle facultatiu balhe ua atencion especiau.

Eth títol IX regule es relacions institucionaus e es actuacions de projeccion exterior deth Sindic de Grèuges, e balhe un relèu especiau as relacions de collaboracion enter eth Sindic e eth Defensor deth Pòble, especiaument en çò que tanh ara supervision dera activitat dera Administracion generau der Estat en Catalonha, collaboracion perfèctament compatibla damb eth respècte as encastres competenciaus respectius.

Era Lei reconeish tanben eth papèr des defensors locaus dera ciutadania, e establís eth besonh de collaboracion mutuau enter es defensors locaus e eth Sindic, qu'a d'afavorir tanben es relacions de collaboracion damb d'autes institucions analògues, tant d'encastre public coma privat, e damb es autoritats d'encastre autonomic, estatau o supraestatau que velhen entà garantir eth liure exercici des drets e es libertats, sense desbrembar es entitats e es associacions privades que trabalhen en aguesti encastres.

Acabe era part dispositiva dera Lei eth títol X, que regule era organizacion e eth foncionament dera institucion, subjèctes ath reglament corresponent.

Era part finau dera Lei compren quate disposicions transitòries, tres disposicions modificatives e ua disposicion finau.

Es disposicions transitòries garantissen era continuitat des procediments en cors en moment d'entrada en vigor d'aguesta lei, declaren era vigéncia transitòria des nòrmes reglamentàries intèrnes e regulen eth manteniment des lòcs de trabalh deth personau ath servici deth Sindic de Grèuges.

Es disposicions d'alteracion deth dret vingent inclodissen era derogacion, encara que damb ua excepcion transitòria, dera Lei 14/1984, de 20 de marc, deth Sindic de Grèuges, modificada pera Lei 12/1989, de 14 de deseme.

Títol I

Disposicions generaus

Article 1

Objècte dera Lei

Aguesta Lei a per objècte:

a) Regular, en compliment der article 79.3 der Estatut, eth Sindic de Grèuges, institucion dera Generalitat qu'a era foncion de protegir e deféner es drets e es libertats constitucionaus e estatutaris, enes encastres e ena forma determinats per Estatut, per aguesta norma de desvolopament basic e es autes leis que siguen aplicables.

b) Atribuïr ath Sindic de Grèuges era condicion d'Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, en encastre d'actuacion qu'establissen es articles 3.1 e 69.

Article 2

Natura e principis d'actuacion

1. Eth Sindic de Grèuges, organe de caractèr unipersonau, gaudís d'autonomia reglamentària, organizativa, foncionau e pressupostària, d'acòrd damb es leis.

2. Era persona titulara dera institucion deth Sindic de Grèuges ei escuelhuda peth Parlament. Eth cargue recep era denominacion de sindic de grèuges o sindica de grèuges.

3. Eth Sindic de Grèuges exercís es sues competéncies damb imparcialitat, objectivitat e independéncia.

4. Eth Sindic de Grèuges se relacione damb eth Parlament per mejan, normaument, dera Comission deth Sindic de Grèuges, constituïda damb aguest objectiu.

5. Eth Sindic de Grèuges a de presentar annaument en Parlament un informe sus era sua actuacion.

Article 3

Encastre d'actuacion

1. Eth Sindic de Grèuges supervise era activitat des administracions, es organismes, es empreses e es persones a qué hè referéncia er article 78.1 der Estatut.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt supervisar, enes suposicions e enes tèrmes en qué ac age acordat exprèssament per convèni damb eth Defensor deth Pòble, era activitat dera Administracion generau der Estat en Catalonha. 

3. Eth Sindic de Grèuges, en compliment dera sua foncion de proteccion e defensa des drets e es libertats, se pòt adreçar a totes es autoritats, toti es organes e tot eth personau de quinsevolha administracion publica damb sedença en Catalonha.

Article 4

Competéncies

Eth Sindic de Grèuges velhe pera proteccion e era defensa des drets e es libertats reconeishudes pera Constitucion, per Estatut e pes normes de desvolopament corresponentes, e pera proteccion e era defensa des drets des enfants e des adolescents reconeishuts pera Convencion des Nacions Unides sus es drets der enfant e pera legislacion sus era enfància e era adolescéncia, e, en compliment d'aguestes foncions, exercís es competéncies següentes:

a) Investigar e resòlver es quèishes que se li presenten e es actuacions que tramete d'ofici.

b) Sollicitar as organes des administracions, se s'escatz, en marc d'ua investigacion, enes tèrmes e es encastres establits per article 78 der Estatut, era realizacion d'auditories o d'inspeccions intèrnes.

c) Velhar entà pr'amor qu'es administracions garantisquen eth dret a ua bona administracion e eth dret d'accedir en condicions d'igualtat as servicis publics e as servicis economics d'interès generau.

d) Amiar a tèrme estudis de caractèr generau sus eth foncionament des administracions, es organismes e es entreses que son objècte dera sua supervision, e collaborar-i damb vista ara mielhora des critèris d'actuacions e ara fixacion d'estandards de qualitat des servicis que balhen.

e) Elaborar informes sus eth compliment des resolucions adoptades en exercici des sues foncions.

f) Elaborar informes relatius a matèries dera sua competéncia.

g) Sollicitar dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries enes casi que determinen er Estatut e era Lei deth Conselh de Garanties Estatutàries.

h) Suggerir o recomanar, coma resultat d'un procediment d'investigacion, era aprobacion d'ua disposicion normativa o era modificacion d'aqueres normes vigentes era aplicacion des quaus considère que pòt condusir a un resultat injust o a un prejudici innecessari.

i) Promòir era conciliacion e amiar a tèrme, se s'escatz, laguens deth sòn encastre d'actuacion, foncions de mediacion o de composicion de controvèrsies.

j) Atier es consultes que se li formulen, laguens deth sòn encastre d'actuacion, pes persones, es entitats o es institucions legitimades.

Article 5

Carta des drets des usatgèrs des servicis deth Sindic de Grèuges

Eth Sindic de Grèuges a d'adoptar ua carta des drets des usatgèrs des servicis deth Sindic, e l'a de méter en coneishement dera Comission deth Sindic de Grèuges e ordenar-ne era publicacion en Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha.

Títol II

Estatut deth sindic o sindica de grèuges

Capítol I

Eleccion, mandat e incompatibilitats

Article 6

Condicions d'elegibilitat

Entà èster escuelhut sindic o sindica de grèuges cau èster major d'edat, gaudir dera condicion politica de catalan o catalana e èster en plen us des drets civius e politics.

Article 7

Causes d'incompatibilitat

1. Era condicion de sindic o sindica de grèuges ei incompatibla damb:

a) Er exercici de quinsevolh mandat representatiu.
b) Eth hèt de pertànher a partits politics, sindicats o associacions patronaus e eth 
hèt d'exercir-i foncions directives.
c) Era condicion de membre deth Conselh de Garanties Estatutàries o deth Tribunau Constitucionau
d) Er exercici de quinsevolh cargue politic o quinsevolha foncion administrativa en organismes d'encastre internacionau, europèu, estatau, autonomic o locau.
e) Er exercici des carrères judiciau, fiscau o militar.
f) Quinsevolh activitat professionau, mercantila, industriau o laborau.
g) Era prestacion de servicis e er exercici de quinsevolha activitat enes administracions, es organismes e es entrepreses a qué se referís er article 26.

2. Eth sindic o sindica de grèuges elècte que sigue afectat per ua causa d'incompatibilitat a de resòlver era incompatibilitat abans de préner possession deth cargue. Damb aguest objectiu, a de cessar en cargue o ena activitat incompatibles, o passar-i ara situacion d'excedéncia, laguens des ueit dies següents ara eleccion; autaments, s'enten que desistís deth nomenament.

3. Se un sindic o sindica de grèuges demore afectat pendent eth mandat per ua causa d'incompatibilitat, a de cessar en cargue o ena activitat incompatibles, o passar-i ara situacion d'excedéncia, en tèrme de ueit dies a compdar d'auer subrevengut era incompatibilitat; autaments, s'enten que renóncie ath cargue de sindic o sindica.

Article 8

Procediment d'eleccion

1. Eth procediment d'eleccion deth sindic o sindica de grèuges seguís es tràmits següents:

a) Era presidéncia deth Parlament, en tèrme de dètz dies a compdar d'auer quedat vacant eth cargue, declare formaument dubèrt eth procediment d'eleccion e se daurís un tèrme d'un mes entà pr'amor qu'es grops parlamentaris presenten candidatures.
b) Es candidats prepausats compareishen dauant dera Comission deth Sindic de Grèuges, que tramet ara Mèsa deth Parlament un dictamen sus era idoneïtat des candidats e sus es causes eventuaus d'incompatibilitat.
c) Era Mèsa deth Parlament prepause un candidat o candidata ath cargue e era presidéncia deth Parlament convòque eth plen corresponent.
d) Eth Plen deth Parlament, en session convocada sonque damb aguesta finalitat, escuelh eth sindic o sindica de grèuges per majoria de tres cincaus parts.

2. En cas que, en plen d'eleccion deth sindic o sindica de grèuges, eth candidat o candidata prepausat non obtengue ena prumèra votacion era majoria de besonh, se daurís un tèrme d'un mes entà presentar naues candidatures e se reinície eth procediment d'eleccion.

3. Un còp escuelhut peth Plen deth Parlament eth sindic o sindica de grèuges, era presidéncia deth Parlament ne proclame era eleccion, qu'a d'èster comunicada immediatament ara presidéncia dera Generalitat, e ordene de publicar eth nomentament en Bulletin Oficiau deth Parlament de Catalonha e en Diari Oficiau deth Parlament de Catalonha.

4. En tot aquerò que non regulen es apartats 1, 2 e 3, s'aplique eth Reglament deth Parlament.

Article 9

Presa de possession

Eth sindic o sindica de grèuges a de préner possession deth cargue dauant era Mèsa deth Parlament, acte en qué a de prométer o jurar de respectar era Constitucion e er Estatut.

Article 10

Durada deth mandat

Eth sindic o sindica de grèuges ei escuelhut per un periòde de nau ans, e non pòt èster rescuelhut entath mandat immediatament posterior.

Article 11

Declaracion d'interèssi

1. Eth sindic o sindica de grèuges a de presentar ath Parlament era declaracion des activitats professionaus, mercantiles, industriaus o laboraus que pòden èster causa d'incompatibilitat, o ben era declaracion que non exercís cap d'activitat considerada incompatibla. Atau madeish a de formular era declaracion de bens patrimoniaus, ena quau a de detalhar toti es bens, es drets e es obligacions des quaus sigue titular. Eth sindic o sindica a d'adjúnher ad aguesta dusau declaracion còpies dera darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques e der impòst sus eth patrimòni o ben a d'autorizar eth Parlament entà obtier aguestes donades dirèctament dera Administracion tributària.

2. Eth Sindic o sindica de grèuges a de presentar es declaracions a què se referís er apartat 1 en tot préner possession e en cessar deth cargue, e tanben se se produsissen cambis enes hèts declarats, en toti es casi en tèrme d'un mes a compdar deth hèt qu'ei era causa dera declaracion.

Capítol II

Prerrogatives, garanties e tractament protocollari

Article 12

Prerrogatives e garanties

1. Eth sindic o sindica de grèuges ei inviolable, d'acòrd damb era normativa vigenta, pes opinions que formule e es actes qu'amie a tèrme en exercici des competéncies pròpries deth cargue.

2. Eth sindic o sindica de grèuges ei inamobible e sonque pot èster destituït o suspenut pes causes qu'establís aguesta lei.

3. Eth sindic o sindica de grèuges non ei subjècte a mandat imperatiu.

4. Eth sindic o sindica de grèuges sonque pòt èster retengut o detengut, de conformitat damb çò qu'establís era normativa aplicabla, en cas de delicte flagrant.

5. Es causes contra eth sindic o sindica de grèuges se regissen peth fòr establit pera normativa processau e pes normes que li siguen aplicables en matèria de prerrogatives e garanties.

Article 13

Tractament protocollari

Eth sindic o sindica de grèuges recep eth tractament protocollari e aucupe eth lòc preeminent que corresponen as sues nautes foncions, d'acòrd damb era normativa corresponenta.

Capítol III

Cessament e suspension

Article 14

Causes de cessament e suspension

1. Eth sindic o sindica de grèuges cesse en cargue per ua des causes següentes:

a) Era extincion deth mandat.

b) Era renóncia, formalizada per escrit.

c) Era pèrta dera condicion politica de catalan o catalana.

d) Era incapacitacion judiciau o inabilitacion entar exercici des drets politics, declarada per decision judiciau fèrma.

e) Era condemna, mejançant senténcia fèrma, per delicte dolós.

f) Era negligéncia notòria en compliment des déuers inerents ath cargue, se ac acòrde ua majoria de tres cincaus parts des deputats, en un debat especific auut a sollicitud des tres grops parlamentaris o d'ua tresau part des deputats. Eth sindic o sindica pòt assistir ath debat, e a dret a intervier-i abans dera votacion.

g) Era mòrt, o ua malautia grèu que l'impossibilite entar exercici des sues foncions.

2. Eth sindic o sindica de grèuges pòt èster suspenut en exercici deth cargue per ua des causes següentes:

a) Ua malautia grèu que l'incapacite temporaument entar exercici des sues foncions.

b) Ua resolucion judiciau que ne dicte era preson provisionau, era libertat sus fiança o eth processament per delictes cometuts en exercici des sues foncions o per quinsevolh aute delicte dolós.

c) Era instruccion d'un procediment judiciau d'incapacitacion o d'inabilitacion entar exercici des drets politics.

Article 15

Procediments de cessament e suspension

1. Correspon de declarar eth cessament deth cargue deth sindic o sindica de grèuges ara presidéncia deth Parlament, que n'a de dar compde immediatament ath Plen.

2. Correspon de declarar era suspension en exercici deth cargue deth sindic o sindica de grèuges ara Comission deth Sindic de Grèuges, d'acòrd damb eth procediment que determine eth Reglament deth Parlament.

Article 16

Exercici deth cargue en foncions en cas de cessament o suspension

1. En cas d'extincion deth mandat, eth sindic o sindica de grèuges seguís en cargue en foncions enquia que non ne pren possession eth sòn successor o successora.

2. En cas de cessament en cargue deth sindic o sindica de grèuges per causes autes qu'era extincion deth mandat, n'assumís es foncions, exceptat era que regule er article 25.1, e enquiara presa de possession deth nau sindic o sindica, er adjunt o adjunta generau.

3. En cas qu'eth sindic o sindica de grèuges sigue suspenut en exercici deth cargue, n'assumís interinament es foncions, exceptat era que regule er article 25.1, er adjunt o adjunta generau.

Títol III

Adjunts ath Sindic de Grèuges

Capítol I

Adjunts ath Sindic de Grèuges

Article 17

Classes d'adjunts

Eth sindic o sindica de grèuges designe:

a) Er adjunt o adjunta generau.
b) Er adjunt o era adjunta entara defensa des drets des enfants e des adolescents.
c) Es auti adjunts sectoriaus qu'era Comission deth Sindic de Grèuges, a prepausa deth Sindic, acòrde crear.

Article 18

Adjunt o adjunta generau

1. Er adjunt o adjunta generau assistís eth sindic o sindica de grèuges en exercici deth cargue, e n'assumís es foncions que li delègue, includides es relatives ath govèrn dera institucion.

2. Er adjunt o era adjunta generau substituís eth sindic o sindica de grèuges enes suposicions qu'establís er article 16, e le suplís, per delegacion, en cas d'abséncia. En toti dus casi, er adjunt o adjunta generau gaudís des madeishes prerrogatives e garanties qu'eth sindic o sindica, enes tèrmes qu'establís er article 12.

Article 19

Adjunts sectoriaus

Es adjunts sectoriaus assistissen eth sindic o sindica de grèuges en un encastre materiau especific e exercissen es foncions qu'eth sindic o sindica les delègue en aguest encastre d'actuacion.

Article 20

Adjunt o adjunta entara defensa des drets des enfants e des adolescents.

Er adjunt o adjunta entara defensa des drets des enfants e des adolescents assistís eth sindic o sindica de grèuges en exercici des competéncies relatives ara proteccion e era defensa des drets des enfants e des adolescents establits pera Convencion des Nacions Unides sus es drets des enfants e pera legislacion sus era enfància e era adolescéncia, e exercís es foncions qu'eth sindic o sindica le delègue en aguesta matèria.

Capítol II

Estatut des adjunts ath Sindic de Grèuges

Article 21

Condicions d'elegibilitat e causes d'incompatibilitat

1. Entà èster designat adjunt o adjunta ath Sindic de Grèuges cau complir es condicions d'elegibilitat qu'establís er article 6.

2. Es adjunts ath Sindic de Grèuges son subjèctes ath regim d'incompatibilitats qu'establissen es articles 7 e 11.

Article 22

Nomenament

Es adjunts ath Sindic de Grèuges son designats peth sindic o sindica, qu'a de sosméter eth nomenament ara Comission deth Sindic de Grèuges. S'era Comission les ratifique, eth sindic o sindica de grèuges n'acòrde eth nomenament e ordene de publicar-lo en Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha.

Article 23

Regim juridic

Eth regim juridic aplicable as adjunts ath Sindic de Grèuges ei eth deth personau eventuau.

Article 24

Garanties

Es adjunts ath Sindic de Grèuges gaudissen, en exercici des sues foncions, d'acòrd damb era normativa vigenta, des garanties qu'establissen es apartats 1 e 3 der article 12.

Article 25

Cessament

1. Es adjunts ath Sindic de Grèuges pòden èster destituïts liurement peth sindic o sindica, qu'a de comunicar era destitucion ara Comission deth Sindic de Grèuges. Es adjunts cessen en cargue, en tot cas, en préner possession un nau sindic o sindica.

2. Eth cessament en cargue d'un adjunt o adjunta ath Sindic de Grèuges se publique en Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha.

3. Er adjunt o adjunta generau non pòt èster destituït pendent era trametuda d'un procediment de declaracion de cessament o suspension en exercici deth cargue deth sindic o sindica de grèuges en vertut de çò qu'establís er article 15.

Títol IV

Actuacion deth Sindic de Grèuges

Capítol I

Actuacions de supervision

Article 26

Subjèctes sosmetuts a supervision

Eth Sindic de Grèuges supervise, en exercici des sues competéncies, era activitat des subjèctes següents:

a) Era Administracion dera Generalitat
b) Era Administracion locau.
c) Es organismes publics o privats que son ligats damb era Administracion dera Generalitat o damb era Administracion locau o qu'en depenen, includits en tot cas es organismes autonòms, es entrepreses publiques, es agéncies, es corporacions, es societats civiles, es societats mercantiles, es consòrcis, es fondacions publiques e es fondacions privades, enes tèrmes qu'establís er article 78.1 der Estatut.
d) Es entrepreses privades que gestionen servicis publics o amien a tèrme, mejançant concèrt o concession, activitats d'interès generau o universau o activitats equivalentes, e es autes persones ligades contractuaument damb era Administracion dera Generalitat o damb es entitats publiques qu'en depenen, enes tèrmes qu'establís er article 78.1 der Estatut.
e) Era Administracion de Justícia en Catalonha, en çò que tanh as aspèctes relatius as mejans personaus o materiaus, en aquerò que sigue competéncia dera Generalitat.
f) Es universitats deth sistèma universitari de Catalonha, tant publiques coma privades, e es organismes, es entitats e es fondacions qu'en depenen, sigue quina sigue era forma de ligam juridic, enes tèrmes qu'establís er article 78.1 der Estatut.

Capítol II

Legitimacion entà actuar dauant eth Sindic de Grèuges

Article 27

Subjèctes legitimats

1. Quinsevolha persona fisica o juridica ei legitimada entà adreçar-se ath Sindic de Grèuges entà pr'amor de:

a) Presentar ua quèisha o formular ua consulta, s'a un dret o un interès legitims respècte ar objècte dera quèisha o era consulta.
b) Sollicitar era iniciacion d'ua actuacion d'ofici, se denóncie ua vulneracion de drets o libertats constitucionaus o estatutàris en defensa de tresaus persones o collectius generics.

2. Era legitimacion que reconeish er apartat 1 non demore limitada peth hèt que i age ua relacion de subjeccion o dependéncia especiaus respècte a ua administracion o un poder public ne per rason d'adreça, ne tanpòc, en cas des persones fisiques, per rason de nacionalitat, d'edat, d'incapacitacion legau, d'internament en un centre penitenciari o de privacion de libertat.

3. Son plenament legitimats entà presentar ua quèisha ath Sindic de Grèuges, sollicitar-le qu'inície ua actuacion d'ofici o formular-le ua consulta:

a) Es deputats deth Parlament.
b) Es membres des Còrts Generaus escuelhuts per circonscripcions electoraus de Catalonha e es senadors designats peth Parlament en representacion dera Generalitat.
c) Es comissions deth Parlament.
d) Es cargues electius des entitats locaus, en relacion damb es ahèrs qu'afècten eth sòn encastre territoriau d'actuacion.

Capítol III

Forma e caractèr des actuacions

Article 28

Trametuda telematica

Eth Sindic de Grèuges a d'afavorir era presentacion per mejans telematics de quèishes, sollicituds, consultes e comunicacions.

Article 29

Gratuïtat

1. Es actuacions deth Sindic de Grèuges son gratuïtes entara persona interessada.

2. Entà actuar dauant eth Sindic de Grèuges non ei de besonh era assisténcia letrada ne representacion processau.

Article 30

Resèrva e proteccion de donades

1. Es actuacions deth Sindic de Grèuges pendent ua investigacion s'an d'amiar a tèrme damb resèrva e discrecion totaus, sense prejudici que se poga hèr referéncia enes informes ath Parlament, s'eth Sindic ac cre convenient.

2. Es informes deth Sindic de Grèuges an d'ométer quinsevolha donada personau que permete d'identificar es interessats en procediment d'investigacion, sense prejudici de çò que dispause er article 61.4.

3. Eth Sindic de Grèuges a de dictar es instruccions pertinentes, d'acòrd damb era legislacion vigenta entà pr'amor de garantir era seguretat juridica des trametudes telematiques e era proteccion des donades personaus qu'includisquen.

Article 31

Intangibilitat des tèrmes administratius e judiciaus

Es actuacions deth Sindic de Grèuges non altèren es tèrmes fixats entà exercir es accions procedentes en via administrativa o jurisdiccionau.

Article 32

Continuitat des actuacions

Era capacitat d'actuar deth Sindic de Grèuges e eth dret des ciutadans de presentar-le quèishes e sollicituds non demoren limitats ne interromputs enes periòdes enter legislatures, ne tanpòc pera declaracion des estats d'excepcion o de sètge, sense prejudici de çò que dispause er article 55 dera Constitucion.

Títol V

Trametuda des procediments

Capítol I

Procediments de quèisha e actuacions d'ofici

Seccion prumèra

Presentacion de quèishes e de sollicituds d'actuacions d'ofici

Article 33

Objècte des quèishes e es sollicituds

Es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici an per objècte instar eth Sindic de Grèuges a investigar es actes enes quaus era activitat o era inactivitat atribuïble as administracions, es organismes, es entrepreses o es persones a què se referís er article 26 pogue auer vulnerat drets o libertats constitucionaus o estatutaris.

Article 34

Forma de presentacion des quèishes e es sollicituds

1. Es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici se pòden presentar ath Sindic de Grèuges:

a) Per escrit presentat en registre, en supòrt fisic o electronic, d'acòrd damb era normativa aplicabla.
b) De forma presenciau
c) Per d'auti mejans qu'eth Sindic de Grèuges autorize.

2. Eth personau deth Sindic de Grèuges a de transcríuer, tostemp que calgue, es quèishes e es sollicituds presentades presenciaument, entà pr'amor qu'es persones que les formulen poguen signar-les, se s'escatz, dempús d'auer-ne hèt lectura.

3. Era identitat des persones que formulen era quèisha o sollicitud e era data de presentacion an de quedar acreditades en toti es casi, sigue quin sigue eth mejan de presentacion.

Article 35

Contengut des quèishes e es sollicituds

1. Es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici an d'especificar era vulneracion des drets o libertats constitucionaus o estatutaris que se denóncie, e an de hèr a constar era identitat e era adreça de notificacions des persones que les presenten.

2. Es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici s'an d'acompanhar damb era documentacion dera quau se dispause entà acreditar era vulneracion que se denóncie e damb es documents qu'eth Sindic de Grèuges determine, en quinsevolh supòrt legaument admetut.

Article 36

Tèrme de presentacion de quèishes e sollicituds

Non se pòden presentar quèishes ne sollicituds d'actuacion d'ofici ath Sindic de Grèuges s'a transcorrut mès d'un an des des actes denonciats.

Article 37

Registre e admission a tràmit des quèishes e es sollicituds

Eth Sindic de Grèuges a de registrar es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici que se li presenten, acusar-ne era recebuda, acordar-ne era admission o inadmission a tràmit e comunicar as interessadi era decision prenuda. En cas d'inadmission, era resolucion a d'èster motivada.

Article 38

Suposicions d'inadmission de quèishes e sollicituds

Eth Sindic de Grèuges non pòt adméter es quèishes e es sollicituds d'actuacion d'ofici que se li presenten en cas que:

a) Non afècten er encastre materiau des competéncies deth Sindic de Grèuges.
b) Siguen anonimes.
c) Non i agen un dret o un interès legitims, en cas que se tracte d'ua quèisha, es persones que la formulen.
d) Plantegen ua qüestion qu'age estat objècte d'ua resolucion judiciau.
e) Siguen relatives as actes contra es quaus s'age interpausat ua demanda o un recors dauant es organes dera jurisdiccion ordinària o dauant eth Tribunau Constitucionau.
f) Se i aprècie mala fe o un us abusiu deth procediment entà pr'amor de pertorbar o paralizar era activitat des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones que serien objècte d'investigacion.
g) Siguen mancades de tot fondament.
h) Non vagen acompanhades des documents de besonh, ne s'apòrten es documents requerits peth Sindic de Grèuges en vertut de çò que dispause er article 35.2.
i) Ne poguen èster prejudicats drets o interèssi legitims de tresaus persones.
j)Age transcorrut eth tèrme que fixe er article 36.

Article 39

Manca d'actuacion prèvia dauant des administracions

1. Eth Sindic de Grèuges, en tot recéber ua quèisha que non age estat adreçada per auança ara administracion competenta per rason des actes que son objècte dera quèisha, n'a de dar compde ad aguesta administracion entà que i dongue responsa, exceptat qu'era persona que la formule i age ua relacion de subjeccion o dependéncia especiaus. S'en tèrme de quinze dies, prorrogable peth Sindic per quinze dies mès en foncion des circonstàncies concurrentes, era administracion afectada non li a dat compde des actuacions amiades a tèrme en responsa ara quèisha, eth Sindic seguís era actuacion corresponenta.

2. Eth Sindic de Grèuges, en recéber ua quèisha o ua sollicitud d'actuacion d'ofici relativa ath foncionament dera Administracion de justícia en Catalonha, pòt amiar a tèrme es actuacions que creigue de besonh entà delimitar-ne era natura e era estenuda e resolver se, en vertut de çò qu'establís er article 26.e, li pertòque d'admeter-la a tràmit, e se pòt adreçar, ad aguest efècte, ara persona interessada, as organes dera Administracion de justícia en Catalonha, ath departament dera Generalitat competent en matèria de justícia e a quinsevolh aute organisme, corporacion, entitat professionau que li pogue aportar era informacion necessària. En cas d'inadmission dera quèisha o sollicitud, eth Sindic l'a de reméter ath Conselh de Justícia de Catalonha o ath Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, sense prejudici d'auer-ne de hèr referéncia en informe annau ath Parlament.

Article 40

Acumulacion de procediments

Eth Sindic de Grèuges pòt acumular era trametuda des quèishes o es sollicituds d'actuacion d'ofici que siguen relatives as madeishi actes e formulen pretensions identiques.

Seccion segona

Actuacions d'ofici

Article 41

Actuacions d'ofici

1. Eth Sindic de Grèuges pòt investigar d'ofici, tant per iniciativa pròpria coma a sollicitud des subjèctes legitimats pes apartats 1.b e 3 der article 27, enes actes enes quaus era activitat o era inactivitat atribuïble as administracions, es organismes, es entrepreses o es persones a qué se referís er article 26 pogue auer vulnerat drets o libertats constitucionaus o estatutaris.

2. Eth Sindic de Grèuges a d'adoptar er acòrd d'actuar d'ofici mejançant ua resolucion motivada, ena quau a d'indicar es drets o es libertats presomptament vulnerats.

3. Eth Sindic de Grèuges a d'informar deth resultat d'ua actuacion d'ofici, en tot respectar era normativa reguladora dera proteccion des donades personaus, as persones qu'agen estat objècte dera presompta vulneracion de drets o libertats e, se s'escatz, as sollicitants dera actuacion.

4. Es actuacions d'ofici non son sosmetudes a cap de tèrme preclusiu.

Capítol  II

Procediments d'investigacion

Seccion prumèra

Trametuda des procediments

Article 42

Dubertura

1. Eth Sindic de Grèuges, un còp a admetut a tràmit ua quèisha o a acordat iniciar ua actuacion d'ofici, daurís eth procediment d'investigacion corresponent.

2. Eth Sindic de Grèuges a de comunicar era dubertura d'ua investigacion as entitats o persones qu'en siguen objècte, e tanben, se s'escatz, ara administracion, er organisme o era entrepresa de qué devenguen o ara quau siguen ligats. Er escrit de comunicacion a d'indicar era rason e er objècte deth procediment a s'a d'acompanhar damb còpia dera documentacion aportada per qui age presentat era quèisha o era sollicitud d'actuacion, se s'escatz. Es entitats o es persones objècte dera investigacion dispausen d'un tèrme de quinze dies, prorrogable peth Sindic per quinze dies mès, entà trameter-le un informe sus es actes investigats, acompanhat damb era documentacion que calgue.

3. Eth Sindic de Grèuges, s'ac considère de besonh entath bon acabament d'un procediment, pòt demanar era collaboracion d'expèrts ena matèria dera investigacion, es quaus demoren sosmetuts ath regim de confidencialitat que s'aplique ath personau ath servici deth Sindic.

Article 43

Comunicacion damb persones privades de libertat

Era privacion de libertat d'ua persona non empedís era comunicacion damb eth Sindic de Grèuges, exceptat enes casi determinats pes leis.

Article 44

Suspension d'ua investigacion per concurréncia d'ua actuacion judiciau

Eth Sindic de Grèuges pòt suspéner era trametuda d'un procediment d'investigacion se pren coneishement dera admission a tràmit d'ua demanda o un recors o der exercici de quinsevolha auta accion dauant des jutjats o es tribunaus damb relacion as actes que son objècte dera investigacion, e a de suspéner en tot cas eth procediment s'eth procès judiciau demore vist entà senténcia.

Article 45

Indici d'infraccions

Se pendent era trametuda d'un procediment d'investigacion apareishen indicis dera comission d'infraccions administratives o penaus, eth Sindic de Grèuges ac a de comunicar ara autoritat administrativa competenta o ath Ministeri Fiscau, segontes correspongue.

Seccion dusau

Resolucion des procediments

Article 46

Forma e contengut des resolucions

1. Eth Sindic de Grèuges acabe es procediments d'investigacion per mejan d'ua resolucion motivada, qu'a d'indicar se s'a apreciat o non enes actes investigats vulneracion de drets o libertats constitucionaus o estatutaris.

2. Eth Sindic de Grèuges, en cas qu'age apreciat enes actes investigats vulneracion de drets o libertats constitucionaus o estatutaris, pòt, mejançant era resolucion qu'acabe eth procediment:

a) Explicar es déuers legaus incomplèts e instar-ne eth compliment.
b) Suggerir, se considère qu'era aplicacion d'ua nòrma vigenta pòt condusir a un resultat injust o produsir un prejudici innecessari, era adopcion de mesures organizatives o era aprobacion de critèris interpretatius que permeten d'esvitar aguesti efèctes.
c) Suggerir o recomanar era aprobacion de disposicions normatives o era modificacion de normes vigentes.
d) Instar es administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26, se s'escatz, a:

Prumèr: Exercir es potestats d'ordenacion, d'inspeccion e de sancion.
Dusau: Resòlver ena forma e eth tèrme establits es peticions e es recorsi que les agen presentat.
Tresau: Acomplir era activitat prestacionau reclamada o mielhorar-ne era qualitat, laguens dera pròpria disponibilitat.

e) Formular d'auti suggeriments, recomanacions o advertiments en relacion ara proteccion des drets o es libertats vulnerats.

3. Es resolucions deth Sindic de Grèuges non modifiquen ne anullen es actes administratius ne disposicions legaus.

Article 47

Informacion sus es resolucions

1. Eth Sindic de Grèuges a de traméter es resolucions qu'adòpte coma conclusion des procediments d'investigacion:

a) As subjèctes qu'an presentat era quèisha o era sollicitud d'actuacion d'ofici, se s'escatz.
b) As administracions, es organismes, es entrepreses o es persones qu'an estat objècte dera investigacion, as persones ath sòn servici era conducta des quaus a motivat eth procediment, se se'n coneish era identitat, e as corresponents superiors jerarquics.

2. Eth Sindic de Grèuges, en cas qu'era resolucion qu'adòpte coma conclusion d'un procediment d'investigacion constate era existéncia d'inactivitat o passivitat administrativa, ac pòt méter en coneishement dera superioritat jerarquica de qui i age incorregut e pòt formular-le es suggeriments o es recomanacions que considère pertinentes.

Article 48

Inimpugnabilitat

Es resolucions deth Sindic de Grèuges qu'acaben procediments d'investigacion non pòden èster objècte de recors. Totun, es administracions, es organismes, es entrepreses e es persones qu'agen estat objècte d'ua investigacion pòden expressar eth sòn desacòrd respècte ara resolucion corresponenta.

Capítol III

Conciliacion, mediacion e composicion de controvèrsies

Article 49

Formules de concertacion

Eth Sindic de Grèuges, en marc de çò qu'establís era legislacion vigenta, pòt prepausar as administracions, es organismes, es entrepreses e es persones que son objècte d'un procediment d'investigacion e as persones afectades formules de conciliacion, de mediacion o de composicion de controvèrsies que faciliten era resolucion deth procediment.

Article 50

Requisits e regim aplicable

1. Era intervencion deth Sindic de Grèuges en un conflicte, entà amiar a tèrme foncions de conciliacion, de mediacion o de composicion de controvèrsies, requerís eth consentiment preliminar des parts implicades en procediment d'investigacion.

2. En exercici des foncions de conciliacion, eth Sindic de Grèuges amasse es parts implicades e n'afavorís er apropament.

3. En exercici des foncions de mediacion, eth Sindic de Grèuges organize er intercambi de punts d'enguarda enter es parts implicades, afavorís qu'arriben a un acòrd e formule prepauses de resolucion deth conflicte, mancades de caractèr ligant, entà qu'es afectats poguen decidir liurement a partir d'aguestes prepauses.

4. En exercici des foncions de composicion de controvèrsies, eth Sindic de Grèuges resòlv eth procediment per mejan d'ua decision de caractèr diriment, d'acòrd damb era normativa aplicabla.

Capítol IV

Auti procediments

Article 51

Sollicitud de dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries

1. Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries enes suposicions e enes tèrmes qu'establissen er article 78.3 der Estatut e era Lei deth Conselh de Garanties Estatutàries.

2. Eth Sindic de Grèuges a de comunicar ara Comission deth Sindic de Grèuges era sollicitud d'un dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries.

Article 52

Auditories e inspeccions intèrnes

1. Eth Sindic de Grèuges, en marc d'ua investigacion, pòt sollicitar as organes des administracion, enes tèrmes e es encastres establits per article 78 der Estatut, era realizacion d'ua auditoria o inspeccion intèrna.

2. Eth Sindic de Grèuges, en tot sollicitar ua auditoria o inspeccion intèrna, a de comunicar eth tèrme entà amiar-la a tèrme, d'acòrd damb era Carta des drets des usatgèrs des servicis deth Sindic de Grèuges, qu'establís es tèrmes e es suposicions enes quaus eth Sindic pòt acordar-ne excepcionaument era modificacion.

3. Eth Sindic de Grèuges pòt hèr publics es resultats des auditories e inspeccions intèrnes qu'a sollicitat.

Article 53

Estudis generaus e informes

1. Eth Sindic de Grèuges pòt amiar a tèrme estudis de caractèr generau sus eth foncionament des administracions, es organismes e es entrepreses que son objècte dera sua supervision, entà pr'amor de controtlar que se garantisquen ara ciutadania es drets e es libertats constitucionaus e estatutaris. Eth Sindic a de méter aguesti estudis en coneishement des organismes afectats.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt elaborar informes sus eth compliment des resolucions adoptades en exercici des sues foncions.

3. Eth Sindic de Grèuges pòt hèr estudis e elaborar informes damb relacion a matèries dera sua competéncia. Eth Sindic a de presentar aguesti estudis e informes ath Parlament, laguens der informe annau o coma informes extraordinaris.

Article 54

Consultes

1. Es sollicituds d'informacion adreçades ath Sindic de Grèuges pes persones, es entitats o es institucions legitimades s'an de traméter coma consultes e an d'èster responudes en tèrme d'un mes.

2. Se pòden formular consultes ath Sindic de Grèuges pes procediments qu'establís er article 34 entàs quèishes e es sollicituds.

Títol VI

Collaboracion damb eth Sindic de Grèuges des subjèctes supervisats

Capítol I

Regim de collaboracion

Article 55

Subministrament d'informacion e de documentacion

Es autoritats e eth personau ath servici des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26 an de facilitar ath Sindic de Grèuges, as persones enes quaus delègue e as sòns adjunts es expedients, es informacions, es donades e era documentacion que les solliciten que siguen relacionats damb er objècte d'ua investigacion, e les an de facilitar tostemp que sigue possible era consulta per mejans telematics.

Article 56

Accès a dependéncies

Eth sindic o sindica de grèuges, es persones en qui delègue e es sòns adjunts pòden accedir a quinsevolh espaci sus es dependéncies des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26 entà obtier era informacion de besonh en cors d'ua investigacion. Es autoritats e eth personau ath servici d'aguestes entitats e persones les an de facilitar aguest accès.

Article 57

Investigacion dera conducta de personau dera Administracion

1. En cas que sigue objècte d'ua investigacion deth Sindic de Grèuges era conducta de persones ath servici dera Administracion dera Generalitat o dera administracion locau, o d'organismes que i siguen ligats o qu'en depenguen, eth Sindic a de:

a) Comunicar era trametuda deth procediment d'investigacion ara superioritat jerarquica des persones afectades e, se s'escatz, ath cap o era cap de personau de qui depenguen.
b) Requerir as persones afectades entà pr'amor que, en tèrme de quinze dies, informen per escrit sus es hèts objècte dera investigacion e adjunhen es documents que considèren pertinents.
c) Citar es persones afectades, s'ac requerissen es circonstàncies deth cas, entà que compareguen a informar.

2. Es superiors jerarquics que proïbisquen ath personau ath sòn servici atier per escrit o per menjan d'ua entrevista es sollicituds d'informacion deth Sindic de Grèuges an d'adoptar era decision per mejan d'ua resolucion motivada, qu'an de comunicar as persones afectades e ath Sindic. En aguest supòsit, eth Sindic a d'adreçar totes es actuacions investigadores que siguen de besonh ad aguesti superiors jerarquics.

Article 58

Acòrds de collaboracion

Eth Sindic de Grèuges a de prebotjar era subscripcion de convènis o acòrds damb es administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26 entà pr'amor de crear un marc de collaboracion e facilitar era comunicacion mutuau.

Article 59

Collaboracion dera Administracion Generau der Estat en Catalonha

Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar era collaboracion dera Administracion Generau der Estat en Catalonha enes actuacions qu'amie a tèrme en exercici des sues competències.

Article 60

Comunicacion ath Sindic de Grèuges des investigacions trametudes per institucions omològues

Es administracions e es organismes publics que siguen objècte d'investigacion per ua institucion equivalenta ath Sindic de Grèuges en encastre der Estat o dera Union Europea ac an de comunicar ath Sindic.

Capítol II

Mecanismes de garantia

Article 61

Manca de collaboracion e obstaculizacion

1. Se considère que i a manca de collaboracion des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26 damb eth Sindic de Grèuges enes suposicions següentes:

a) Se non faciliten era informacion o era documentacion sollicitada peth Sindic enes tèrmes qu'establissen aguesta lei e era Carta des drets des usatgèrs des servicis deth Sindic de Grèuges, o se dilaten era responsa injustificadament.
b) Se non reponen, quan i son requerits, as suggeriments o es recomancions hèts peth Sindic.
c) Se non atien es suggeriments o es recomanacions hèts peth Sindic, despús d'auer-les acceptat.

2. Se considère que i a obstaculizacion dera actuacion deth Sindic de Grèuges per part des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 26 enes suposicions següentes:

a) S'empedissen er accès deth sindic o sindica o des sòn adjunts as expedients, es informacions, es donades e era documentacion de besonh en cors d'ua investigacion.
b) S'empedissen er accès deth sindic o sindica o des sòns adjunts as espacis en qué agen d'accedir entà obtier era informacion de besonh en cors d'ua investigacion.

3. En cas de manca de collaboracion o d'obstaculizacion, enes tèrmes qu'establissen es apartats 1 e 2, eth Sindic de Grèuges pòt adoptar es mesures següentes:

a) Convocar es persones responsables des actes objècte d'investigacion entà hèr-ne un examèn conjunt.
b) Infomar dera manca de collaboracion o dera obstaculizacion era Comission deth Sindic de Grèuges entà pr'amor qu'aguesta, s'ac considère pertinent, cride a comparèisher as persones responsables des actes objècte d'investigacion.
c) Presentar-se enes dependéncies enes quaus siguen susvelhats es expedients objècte d'investigacion entà examinar-les.

4. Eth Sindic de Grèuges a de hèr a constar enes informes que presente en Parlament o enes resolucions qu'adòpte, ena forma qu'establís era Carta de drets des usatgèrs des servicis deth Sindic de Grèuges, es administracions, es organismes es entrepreses o es persones que non an collaborat damb eth Sindic o que n'an obstaculizat era actuacion, e era identitat deth personau ath sòn servici qu'age estat responsable dera manca de collaboracion o dera obstaculizacion.

Article 62

Incompliment de resolucions

1. Es administracions, es organismes, es entrepreses e es persones que non amien a tèrme es actuacions de besonh entà atier es suggeriments o es recomanacions hèts peth sindic o sindica de grèuges o pes sòns adjunts, despús d'auer-les acceptat, an d'informar eth Sindic sus es motius d'aguest incompliment.

2. Enes suposicions a qué se referís er apartat 1, eth Sindic de Grèuges pòt:

a) Demanar informacion complementària as administracions, es organismes, es entrepreses e es persones afectades.
b) Requerir as administracions, es organismes, es entrepreses e es persones afectades a complir aguest déuer.
c) Presentar un informe especiau dauant era Comission deth Sindic de Grèuges.
d) Hèr publics es suggeriments e es recomanacions hèti e er incompliment produsit.

Article 63

Responsabilitat penau

Es autoritats e es foncionaris qu'obstaculizen era actuacion deth Sindic de Grèuges pòden incórrer en responsabilitat, d'acòrd damb çò qu'establís era legislacion penau. S'eth Sindic aprècie qu'era actuacion d'obstaculizacion presente indicis racionaus de possible delicte, a de dar transferiment des antecedents ath Ministèri Fiscau entà pr'amor qu'exercisque, se s'escatz, es accions pertinentes.

Títol VII

Relacions damb eth Parlament

Article 64

Informe annau

1. Eth Sindic de Grèuges a de presentar annaument en Parlament, en tèrme de trenta dies a compdar der inici deth dusau periòde ordinari de sessions, un informe sus es actuacions dera institucion. Er informe, que s'a de publicar en Bulletin Oficiau deth Parlament de Catalonha, ei objècte de debat parlamentari, en comission e en plen, damb era intervencion deth sindic o sindica, d'acòrd damb eth procediment qu'establís eth Reglament deth Parlament.

2. Er informe annau deth Sindic de Grèuges a de contier informacion relativa a:

a) Eth nombre e era classe des quèishes, es actuacions d'ofici e es consultes formulades, damb especificacion des qu'an estat trametudes, des que se trapen en tramitacion e des que non an estat admetudes a tràmit.
b) Es procediments d'investigacion amiats a tèrme, damb indicacion des causes que les originèren, dera decision finala adoptada e des rebrembatòris, es suggeriments e es recomanacions hètes.
c) Es conflictes enes quaus eth Sindic a promoigut era conciliacion o enes quaus a amiat a tèrme foncions de mediacion o de composicion de controvèrsies.
d) Es sollicituds de dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries.
e) Es auditories e inspeccions intèrnes sollicitades.
f) Es informes sus eth compliment des resolucions adoptades en exercici des sues foncions, damb especificacion des suggeriments e es recomanacions atenguts.
g) Es estudis e informes elaborats damb relacion a matèries dera sua competéncia.
h) Es convènis subscrits e es relacions de collaboracion que s'an prebotjat.
i) Eth seguiment dera aplicacion dera Carta des drets des usatgèrs des servicis deth Sindic de Grèuges.
j) Es suposicions de manca de collaboracion o d'obstaculizacion.

3. Er informe annau a de hèr referéncia as desacòrds relevants expressats pes administracions, es organismes, es entrepreses e es persones supervisats respècte as resolucions deth Sindic de Grèuges, e a d'includir es motivacions corresponentes.

4. Er informe annau a d'aplicar indicadors qu'incorpòren era perspectiva d'igualtat de genre, a de desagregar per sèxes es donades estadistiques e a d'avalorar er impacte de genre des actuacions, de manèra que se poguen conéisher es situacions, condicions e besonhs des hemnes e des òmes en cada encastre d'intervencion.

Article 65

Informes Monografics

Eth Sindic de Grèuges pòt presentar en Parlament informes monografics de caractèr extraordinari, s'ac requerís era importància des hèts objècte der informe o s'ac exigissen motius d'urgéncia. Es informes, que s'an de publicar en Bulletin Oficiau deth Parlament de Catalonha, an d'èster objècte de debat parlamentari en comission damb era intervencion deth sindic o sindica, d'acòrd damb eth procediment qu'establís eth Reglament deth Parlament.

Article 66

Compareishences dauant eth Parlament

1. Eth sindic o sindica de grèuges a de comparéisher dauant era Comission deth Sindic de Grèuges s'aguesta acòrde d'auer ua session informativa sus un ahèr dera sua competéncia, e pòt comparèisher tanben dauant dera Comission entà auer-i ua session informativa a demanda pròpria.

2. Enes sessions informatives dauant dera Comission deth Sindic de Grèuges, eth sindic o sindica de grèuges se pòt hèr a acompanhar d'adjunts e d'assessors, e pòt sollicitar qu'aqueri que l'acompanhen intervenguen ena session.

Article 67

Relacions damb era Deputacion Permanenta

Enes periòdes enter legislatures, es relacions deth Sindic de Grèuges damb eth Parlament s'an per mejan dera Deputacion Permanenta.

Títol VIII

Prevencion dera tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants

Capítol I

Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants

Article 68

Competéncies

1. S'atribuís ath Sindic de Grèuges, en vertut deth Protocòle facultatiu dera Convencion des Nacions Unides contra era tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants, adoptat pera Assemblada Generau des Nacions Unides mejançant era Resolucion 57/199, de 18 de deseme de 2002, e ratificat per Espanha eth 3 de març e 2006, era condicion d'Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, damb eth caractèr d'organisme nacionau independent qu'establís er article 17 deth Protocòle.

2. Eth Sindic de Grèuges, coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, exercís es competéncies qu'atribuís as organismes corresponents de cada estat eth Protocòle facultatiu dera Convencion des Nacions Unides contra era tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants.

Article 69

Encastre d'actuacion

1. Eth Sindic de Grèuges actue coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants en toti es espacis enes quaus se trapen persones privades de libertat, ja siguen centres o installacions localizats en Catalonha, ja siguen mejans de transpòrt que transcorguen peth sòn territòri, s'aguesti espacis depenen des administracions, es organismes, es entrepreses e es persones a qué se referís er article 78.1 der Estatut.

2. Era Generalitat a de promòir era signatura d'un convèni de collaboracion damb er Estat que permete ath Sindic de Grèuges de complir es foncions que li corresponen coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants enes espacis a qué se referís er apartat 1 que siguen de titularitat estatau e que li permeten de coordinar era actuacion damb era dera autoritat d'encastre estatau en aguesta matèria.

Article 70

Principis d'actuacion

Eth Sindic de Grèuges, ena sua condicion d'Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, actue d'acòrd damb eth principi de confidencialitat e mejançant era cooperacion e eth dialòg constructiu damb es autoritats competentes, entà pr'amor de preveir era tortura e es auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants que poguen patir es persones privades de libertat.

Article 71

Foncions

Eth Sindic de Grèuges, coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, pòt:

a) Visitar periodicament es espacis enes quaus se trapen persones privades de libertat.
b) Hèr recomanacions as autoritats competentes.
c) Formular prepauses e observacions sus es avantprojèctes de lei en aguesta matèria.
d) Exercir quinsevolha auta foncion atribuïda peth Protocòle facultatiu dera Convencion des Nacions Unides contra era tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants.

Article 72

Accès a informacion

1. Eth Sindic de Grèuges, coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, a accès ara informacion sus eth nombre e er emplaçament des espacis a qué se referís er article 69, sus eth nombre de persones privades de libertat, sus eth tracte que receben aguestes persones e sus es condicions dera sua detencion o internament.

2. Totun çò qu'establissen er apartat 1 e er article 55, enes centres sanitaris, sòciosanitaris e de salut mentau e enes centres penitenciaris, eth Sindic de Grèuges, coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, pòt accedir as donades des istòries cliniques sonque ena mesura que siguen relacionades damb es foncions qu'exercís en aguesta matèria, e a de respectar, en tot cas, eth déuer de secret.

Article 73

Entrevistes

1. Eth Sindic de Grèuges, en exercici des sues foncions coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, se pòt entrevistar damb es persones privades de libertat, sense testimònis, damb era assisténcia interprèt, en cas de besonh, e de quinsevolha auta persona que considère que li pogue facilitar informacion pertinenta, enes dependéncies qu'estime convenientes des espacis enes quaus se trapen privades de libertat.

2. Enes entrevistes a qué se referís er apartat 1 damb persones sosmetudes a vigilància medicau o tractament medicau enes centres sanitaris, sòciosanitaris o de salut mentau o en centres penitenciaris, eth Sindic de Grèuges pòt requerir era opinion deth mètge o metgessa responsable sus era realizacion dera entrevista e sus eth lòc a on amiar-la a tèrme, en tot atier era situacion clinica dera persona a entrevistar o eth possible risc entara salut dera poblacion. Eth mètge o metgessa, en tot auer en compde aguesti factors, pòt aconselhar ath Sindic de posposar o suspéner era entrevista.

Article 74

Informe annau

Eth Sindic de Grèuges a de presentar annaument en Parlament un informe monografic sus es actuacions hètes coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants.

Article 75

Relacions de collaboracion

Eth Sindic de Grèuges collabòre damb eth Subcomitè que regule er article 2 deth Protocòle facultatiu dera Convencion des Nacions Unides contra era tortura e d'auti tractes o penes crudèus, inumans o degradants, especiaument en marc de çò qu'establís er article 20.f d'aguest Protocòle.

Capítol II

Equip de trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants

Article 76

Equip de trabalh

1. Se cree er Equip de Trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, per mejan deth quau eth Sindic de Grèuges exercís es foncions que li corresponen coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants.

2. Er equip de trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants ei compausat per:

a) Eth sindic o sindica de grèuges.
b) Dus membres deth Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, designats peth sindic o sindica de grèuges a prepausa deth madeish Conselh Assessor.
c) Dus professionaus designats peth sindic o sindica de grèuges, que pòden èster persones ath servici deth Sindic de Grèuges.

3. Es membres der Equip de Trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants designats peth sindic o sindica de grèuges en vertut des letres b e c der apartat 2 an d'èster persones comprometudes ena defensa e era proteccion des drets umans, de reconeishuda competéncia professionau e damb experiéncia e especializacion contrastades en encastres interdisciplinaris relacionats damb es foncions der Equip de Trabalh.

4. Era designacion des membres der Equip de Trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants requerís era ratificacion dera Comission deth Sindic de Grèuges.

5. Es membres der Equip de Trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants que non agen era condicion de personau ath servici deth Sindic sonqu'an dret a percéber es drets d'assisténcia e es indemnizacions per rason deth servici que se determinen.

Capítol III

Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants

Article 77

Conselh Assessor

1. Se cree eth Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants, qu'a per foncion assistir e assessorar eth Sindic en exercici des foncions que li corresponen coma Autoritat Catalana entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants.

2. Es membres deth Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants an d'èster expèrts independents en matèria de drets umans, damb coneishements e aptituds professionaus e prestigi reconeishuts. Era composicion deth Conselh a de reflectir er equilibri de genre.

3. Es membres deth Consell Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants son escuelhuts peth Parlament e nomentats peth president o presidenta deth Parlament entà un mandat coincident damb eth deth sindic o sindica de grèuges. Era eleccion se hè, d'acòrd damb eth procediment qu'establís eth Reglament deth Parlament, enter es candidatures que se presenten un còp publicada era convocatòria en Bulletin Oficiau deth Parlament de Catalonha, en tot atier era distribucion següenta:

a) Dus membres a prepausa de collegis professionals d'advocats.
b) Dus membres a prepausa de collègis professionaus de encastre dera salut.
c) Quate membres a prepausa d'organizacions non governamentaus de defensa de drets umans, especiaument des que trabalhen entara prevencion dera tortura.
d) Dus membres a prepausa de centres universitaris de recèrca en matèria de drets umans.
e) Dus professionaus damb experiéncia en encastre dera prevencion dera tortura e en trabalh damb persones privades de libertat.

4. Era condicion de membre deth Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants sonque da dret a percérber es drets d'assisténcia e es indemnizacions per rasons deth servici que se determinen.

5. Corresponen ath Conselh Assessor deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants es competéncies següentes:

a) Formular prepauses d'actuacion ath Sindic de Grèuges, includida era realizacion de visites preventives a espacis concrèts en qué se trapen persones privades de libertat.
b) Eméter informe sus es qüestions qu'eth Sindic de Grèuges le formule.
c) Auer coneishement, abans qu'eth Sindic non lo presente en Parlament, der informe annau a qué se referís er article 74, entà poder-i formular observacions.
d) Prepausar dus des sòns membres coma membres der Equip de Trabalh deth Sindic de Grèuges entara Prevencion dera Tortura e d'auti Tractes o Penes Crudèus, Inumans o Degradants.
e) Balhar ath Sindic de Grèuges er assessorament que sollicite.
f)Amiar a tèrme es actuacions qu'eth Sindic de Grèuges l'encomane.

Títol IX

Relacions institucionaus e projeccion exterior

Capítol I

Relacions institucionaus

Article 78

Relacions de collaboracion damb eth Defensor deth Pòble

1. Eth Sindic de Grèuges e eth Defensor deth Pòble collabòren en exercici des sues foncions.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar era intervencion deth Defensor deth Pòble damb relacion a actuacions dera Administracion generau der Estat en Catalonha, le pòt plantejar suggeriments de caractèr generau e le pòt prepausar de formular recomanacions de modificacions normatives.

3. Eth Sindic de Grèuges a de prebotjar era subscripcion de convènis damb eth Defensor deth Pòble entà pr'amor de concretar eth regim de collaboracion enter es dues institucions, especiaument en çò que tanh ara supervision dera activitat dera Administracion generau der Estat en Catalonha.

Article 79

Relacions de collaboracion damb era Administracion de justícia e damb eth Ministèri Fiscau

Eth Sindic de Grèuges pòt soscríuer convènis de collaboracion damb eth Conselh de Justícia de Catalonha e damb era Sala de Govèrn deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, entà pr'amor de facilitar es relacions dera institucion damb era Administracion de justícia, e tanben pòt soscríuer convènis de collaboracion damb eth Ministèri Fiscau.

Article 80

Relacions damb es defensors locaus dera ciutadania

1. Eth Sindic de Grèuges a de mantier e prebotjar relacions de collaboracion damb es defensors locaus dera ciutadania, e a de promòir, se s'escatz, formules especifiques de supervision dera Administracion locau e des organismes publics o privats que i son ligats o qu'en depenen.

2. Eth Sindic de Grèuges, en recéber es quèishes qu'agen per objècte actes dera administracion locau, s'en encastre corresponent i a defensor o defensora locau, n'a d'informar es persones qu'an presentat era quèisha.

Article 81

Relacions damb autes institucions analògues

Eth Sindic de Grèuges a de prebotjar relacions de collaboracion damb institucions o figures analògues, tant d'encastre public com d'encastre privat.

Article 82

Relacions de collaboracion damb organismes publics e associacions privades

1. Eth Sindic de Grèuges pòt establir relacions de collaboracion e supòrt mutuau damb es autoritats e es organismes publics de caractèr supraestatau, estataus o autonomic que velhen entà garantir eth liure exercici des drets e es libertats.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt establir relacions de collaboracion e supòrt mutuau damb es entitats e es associacions privades que trabalhen pera tutèla des drets e es libertats.

Article 83

Participacion en organizacions internacionaus

Eth Sindic de Grèuges pòt participar e integrar-se en organizacions internacionaus qu'agen per objècte:

a) Era promocion dera figura des ombudspersons o defensors deth pòble e des institucions omològues ath Sindic de Grèuges
b) Era defensa e era promocion des drets e libertats.
c) Era defensa e era promocion deth dret a ua bona administracion.

Capítol II

Projeccion exteriora

Article 84

Actuacions de difusion

1. Eth Sindic de Grèuges hè difusion dera sua activitat, des sòns informes e de sues investigacions e resolucions a trauèrs des mejans de comunicacion e per d'autes vies que considère adequades entà pr'amor de garantir qu'era ciutadania pogue conéisher era institucion e es sues actuacions.

2. Es mejans de comunicacion publics de Catalonha an de facilitar eth trabalh de divulgacion deth Sindic de Grèuges.

Títol X

Organizacion e regim intèrn

Article 85

Potestat reglamentària

1. Correspon ath Sindic de Grèuges aprovar eth Reglament d'organizacion e regim intèrn dera institucion. Eth Sindic a de méter eth Reglament en coneishement dera Comission deth Sindic de Grèuges e a d'ordenar de publicar-lo en Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt dictar instruccions intèrnes en matèria de personau e de foncionament e regim intèrn dera institucion.

Article 86

Estructura organizativa e mejans personaus

1. Eth Sindic de Grèuges, un còp auer dat coneishement ar organe deth Parlament competent en matèria de personau, apròve era estructura organizativa dera institucion e era relacion de lòcs de trabalh deth personal ath sòn servici, d'acòrd damb es crèdits pressupostaris consignats. Era relacion de lòcs de trabalh a d'includir es lòcs reservats a personau eventuau e es foncions assignades ad aguesti lòcs.

2. Eth Sindic de Grèuges pòt crear airaus de trabalh, ath capdauant des quaus nomene personau, d'acòrd damb es principis d'accès ara aucupacion publica en çò que tanh ath personau foncionari e laborau, en tot atier era relacion de lòcs de trabalh aprovada. Aguest personau demore subjècte ath madeish regim d'incompatibilitats qu'establissen entath sindic o sindica de grèuges es articles 7 e 11.

3. Eth personau eventuau ath servici deth Sindic de Grèuges ei designat e hèt a cessar liurement peth sindic o sindica. En tot cessar en cargue un sindic o sindica de grèuges, eth personau eventuau seguís exercint eth cargue en foncions enquià qu'eth nau sindic o sindica, en tèrme d'un mes a compdar dera data de prenuda de possession, n'acòrde eth cessament o era ratificacion.

4. Eth personau ath servici deth Sindic de Grèuges aute qu'eth personau eventuau ei seleccionat mejançant convocatòria publica, damb subjeccion as principis d'igualtat, mèrit e capacitat.

5. Eth personau ath servici deth Sindic de Grèuges se regís per aguesta lei, peth Reglament d'organizacion e regim intèrn dera institucion e, supletòriament, pes Estatuts deth regim e eth govèrn interiors deth Parlament de Catalonha.

6. Eth Sindic de Grèuges exercís era potestat disciplinària respècte ath personau ath servici dera institucion.

Article 87

Pressupòst

1. Eth Sindic de Grèuges elabòre eth sòn projècte de pressupòst qu'a de sosméter ara aprobacion deth Parlament. Eth Parlament, un còp l'a aprovat, damb entitat especifica diferenciada, l'a de traméter ath Govèrn, amassa damb eth sòn pròpri pressupòst, entà que l'includisque en projècte de lei de pressupòsti dera Generalitat.

2. Eth Sindic de Grèuges a de presentar en Parlament era liquidacion deth pressupòst dera institucion laguens des tres mesi següents ath barrament der exercici pressupostari.

Article 88

Regim retributiu

Es retribucions deth sindic o sindica de grèuges e deth personau ath servici dera institucion s'establissen en pressupòst deth Sindic de Grèuges.

Article 89

Regim juridic

1. Eth Sindic de Grèuges se regís, en çò que tanh ara compatibilitat, era intervencion, era autorizacion de despenes e ordenacion de pagaments, era contractacion e era adquisicion de bens e drets, peth regim juridic aplicable ath Parlament.

2. Es resolucions deth Sindic de Grèuges en matèria de personau, d'administracion e de gestion economica e patrimoniau pòden èster impugnats, cossent damb çò qu'establís era normativa aplicabla, dauant era jurisdiccion contenciosa administrativa.

Disposicions transitòries

Prumèra

Procediments iniciats abans dera entrada en vigor dera lei

Era trametuda des procediments inciats abans dera entrada en vigor d'aguesta lei se regís pera Lei 14/1984, de 20 de març, deth Sindic de Grèuges, modificada pera Lei 12/1989, de 14 de deseme, e pera normativa que la desplegue.

Dusau

Vigéncia des normes basiques deth Sindic de Grèuges

Enquia qu'eth Sindic de Grèuges non apròve, d'acòrd damb er article 85, eth Reglament d'organizacion e regim intèrn dera institucion, seguís vigent, en tot aquerò que non s'opòse ad aguesta lei, eth Reglament de personau deth Sindic de Grèuges de Catalonha, de 9 d'abriu de 2008, e mantien eth caractèr de normes supletòries, enes madeishes condicions, es Normes basiques deth Sindic de Grèuges, de 8 de noveme de 1985, modificades eth 19 de noveme de 1996 e 13 de juriòl de 2004.

Tresau

Manteniment en foncions deth personau

Eth personau ath servici deth Sindic de Grèuges en moment dera entrada en vigor d'aguesta lei passe a exercir en foncions eth cargue e seguís aucupant eth lòc de trabalh ena situacion administrativa que li sigue aplicable.

Quatau

Aprobacion deth Reglament d'organizacion e regim intèrn

Eth Sindic de Grèuges a d'aprovar eth Reglament d'organizacion e regim intèrn dera institucion en tèrme d'un an des dera entrada en vigor d'aguesta lei.

Disposicions modificatives

Prumèra

Derogacion dera Lei 14/1984

Se derògue era Lei 14/1984, de 20 de març, deth Sindic de Grèuges, modificada pera Lei 12/1989, de 14 de deseme, en tot sauvar çò qu'establís era disposicion transitòria prumèra d'aguesta lei.

Dusau

Inaplicabilitat dera Lei 14/2005

Er article 3 dera Lei 14/2005, de 27 de deseme, sus era intervencion deth Parlament de Catalonha ena designacion des autoritats e es cargues de designacion parlamentària e sus es critèris e es procediments entà avalorar-ne era idoneïtat, non ei aplicabla ath sindic o sindica de grèuges.

Tresau

Interpretacion deth Decrèt legislatiu 1/2005

Era referéncia qu'era disposicion addicionau detzau deth Decrèt legislatiu 1/2005, de 26 de juriòl, peth quau s'apròve eth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, hè ar article 15 dera Lei 14/1984, de 20 de març, deth Sindic de Grèuges, s'a d'enténer hèta ar article 36 d'aguesta lei.

Disposicion finau unica

Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor londeman d'auer estat publicada en Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha

Per tant, ordeni que toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta lei coopèren tath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen a complir.