Síndics de greuges anteriors
Rafael Ribó i Massó
Mandat: 2004-2022
Rafael Ribó siguec escuelhut sindic de grèuges de Catalonha er an 2010 d’acòrd damb era naua lei deth Sindic. Siguec dus mandats ath capdavant dera institucion. Eth prumèr siguec deth 2004 ath 2010, e eth dusau deth 2010 ath 2022.
Licenciat en Sciéncies Economiques e en Dret pera Universitat de Barcelona, ei doctor en Sciéncies Politiques, Economiques e Comerciaus pera madeisha Universitat, e tanben se graduèc en eth Màster en Sciéncia Politica dera New School for Social Research de Naua York.
Membre dera Assemblada de Catalonha, siguec un des impulsors dera campanha tara oficialitat deth catalan e secretari dera comission d'enlaç. Dempús deth 1970, siguec professor titolar de Teoria der Estat e posteriorament titular de Sciéncia Politica ena Universitat de Barcelona. Siguec secretari generau deth PSUC en 1986, deputat en Parlament de Catalonha enquiara fin dera siesau legislatura (1980-2001), deputat en Congrès de Deputats (1993-1995) e president d'Iniciativa per Catalunya (1987-2000).
Ribó ocupèc diuèrsi cargues laguens der Institut Internacionau der Ombudsman (IIO). Siguec president dera Junta Directiva Europèa en un prumèr mandat dempús de 2009 enquia 2012, e en un dusau mandat dempús de 2016 enquia mai de 2021, ath madeish temps que siguec director dera Junta Mondiau.
Coma sindic siguec un des fondadors dera IALC (International Association for Language Comissioners), prumèra Associacion Internacionau de Comissaris de Lengua, constituïda en Barcelona er an 2014. Tanben impulsèc, amassa damb autes ombudsman, eth Hilat Europèu d’Ombudsmen deth Sector Energetic (NEON), fondat formaument eth mes de gèr de 2015 en Brusselles.
A publicat diuèrsi libres, coma, per exemple, El sistema polític de Catalunya, La qüestió nacional i els Països Catalans, Manual de ciència política, Ciudadanía y nacionalismo, e Les regions especials i la reforma del tractat de la Unió Europea.
- Adjunts/es generaus: Laura Díez (2004-2010), Jordi Sánchez (2010-2015) e Jaume Saura (2015-2022)
- Adjunts/es entara defensa des drets des infants e des adolescents: Jaume Funes (2004-2006), Xavier Bonal (2006-2010) e M. Jesús Larios (2010-2022)
Anton Cañellas i Balcells
Mandat: 1993-2004
Siguec escuelhut Sindic de Grèuges de Catalonha eth mes de hereuèr de 1993. En hereuèr de 1998, a propòsta de toti es grops parlamentaris, siguec escuelhut nauament Sindic de Grèuges per un dusau periòde de cinc ans, que s'alonguèc enquiath junh de 2004.
Pendent es onze ans ath capdauant deth Sindic, Cañellas impulsèc era projeccion internacionau dera institucion e potencièc eth papèr des nomentats ombudsman regionaus.
Siguec president der Institut Europèu der Ombudsman (2000-2002) e vicepresident dera Federacion Iberoamericana der Ombudsman (FIO) pendent es ans 1999-2001.
Es contactes internacionaus lo portèren a organizar en Barcelona era prumèra trobada d'ombudsman regionaus dera Union Europèa eth 1997 e era prumèra taula redona d'ombudsnman regionaus d'Euròpa en junhsèga deth 2004 amassa damb eth Consell d'Euròpa.
Damb eth Defensor deth Pòble e eth Collègi d'Avocats de Madrid metec en marcha un programa de cooperacion ena zòna des Balcans.
Tanben pendent eth sòn mandat se designèc era figura der Adjunt tara Defensa des Drets des Infants e se comencèren a hèr es desplaçaments dehòra dera sedença e anar a atier as ciutadans en diferentes localitats catalanes. En 1993 nomntèc coma adjunt Enric R. Bartlett i Castellà e en 1997 a Jordi Cots i Moner coma adjunt d'infants.
Neishut en Barcelona, er an 1923, se liciencièc en Dret ena Universitat de Barcelona. Er an 1947 intervenguec ena fondacion des Joventuts Democratiques de Catalonha e, mès tard, ena creacion dera Societat Catalana d'Estudis Juridics, Economics e Sociaus, filiau der Institut d'Estudis Catalans, e derh Centre d'Estudis Europèus. Tanben siguec secretari e president dera Associacion des Nacions Unides.
Er an 1976 formèc part dera representacion oficiau der estat espanhòu tara signatura per part deth Govèrn d'Espanha des Pactes Politics e Economics des Drets Umans, qu'auec lòc ena ONU.
Siguec deputat en parlament espanhòu en dues ocasions, en 1977 enes Corts Constituentes e en 1979. Formèc part dera Delegacion de Parlamentaris de Catalonha encargada de redactar e negociar era aprobacion der Estatut d'Autonomia de Catalonha de 1979 pes Corts Generaus e, er an 1980, siguec escuelhut deputat deth Parlament de Catalonha, eth quau lo nomentèc senador, enquiar an 1984.
Despús d'aguesta activitat politica, en 1985 siguec nomentat president deth Cosnelh Sociau dera Universitat Autonòma de Barcelona.
Frederic Rahola i d'Espona
Mandat: 1984-1992
Siguec eth prumèr Sindic de Grèuges, escuelhut er an 1984. Reelegit en 1989, aucupèc eth cargue enquiara sua mòrt que siguec eth 23 de noveme de 1992. Coma prumèr Sindic fixèc es bases de foncionament dera institucion.
Nomentèc coma adjunts a Jaume Giné i Daví (1984-1987) e Elies Rogent i Albiol (1988-1993) que siguec sindic en foncions pendent tres mesi entre es ans 1992-93.
Rahola neishec eth 21 de seteme de 1914 en Barcelona. Licenciat en Dret. Trabalhèc en Departament de Finances dera Generalitat pendent es 1936-1938, cargue qu'abandonèc entà anar tar exilh en França. Tornèc tà Barcelona en 1942 e amassa damb eth sòn cunhat, Jaume Vicens Vives, creèren era Editoriau Teide.
Militant istoric d'ERC, en 1977 siguec nomentat conselhèr de Governacion dera Generalitat de Catalonha peth alavetz president Josep Tarradellas, de qui siguec òme de confiança e eth sòn representant en Catalonha des de 1976.
