Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Eth Proòm alèrte dera grèu crisi de drets agranida pendent eth 2020

25/02/2021

foto

 

Informe annau 2020

Der an dera COVID-19 eth Proòm ne destaque era accessibilitat ara salut, era inegalitat ena educacion, era vulnerabilitat dera gent grana en residéncies, era temeritat sus era natura e eth clima, era emergéncia der abitatge coma element vitau, er empaubriment deth trebalh e era emprenedoria, e era erosion creishenta de drets e libertats

Pendent eth 2020 a recebut un totau d’11.317 queishes procedentes de 22.476 persones e s’an iniciat 303 actuacions d’ofici

Es actuacions en politiques sociaus an representat eth 40% des intervencions

Cau un enfortiment pressupostari der encastre dera salut, dera educacion e deth benéster que mos equipare en percentatge ath PIB des païsi deth nòrd d’Euròpa

Eth sindic de grèuges (pròom dera val), Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura e M. Jesús Larios, a liurat aué tath president deth Parlament, Roger Torrent, er informe annau dera institucion corresponent ar an 2020.

Eth 2020 a estat er an en qué s’an presentat mès queishes de tota era istòria dera institucion e, per prumèr viatge, s’an superat es 11.000. Se n’an tramitat mès de 17.000 e tanben s’an daurit 303 actuacions d’ofici.

PROTECCION DES DRETS SOCIAUS

Enguan, es accions iniciades ath torn des politiques sociaus representen apròp de 40% deth volum d’intervencion deth Sindic, chifres comparables as pejors ans dera crisi economica dera decennia passada.

En encastre dera praubesa e era emergéncia sociau, eth Proòm creèc era Taula d’Emergéncia Sociau entà trabalhar de forma transversau es rèptes que somet era crisi a cuert, mejan e long termini, damb ueit entitats deth tresau sector.

Non i a dobtes qu'eth dret ara salut a estat un des mès afectadi enguan. Dempús d’un bon inici, eth Proòm reclamèc que calie garantir es recorsi umans e materiaus de besonh entà afrontar ua naua crisi coma era dera COVID-19.

Era crisi dera COVID-19 tanben a servit a méter en evidéncia que cau revisar er actuau modèl residenciau e era sua capacitat d’afrontar era pandèmia damb es mesures de precaucion e prevencion indispensables.

Era pandèmia tanben a agut un gran impacte en dret ara educacion des mainatges. En aguest sens, eth Proòm a destacat q’era de besonh era presencialitat en cors 2020/2021, maugrat es rèptes que pogue implicar.

En encastre deth trabalh, cau destacar er impacte dera crisi enes persones acuelhudes ath regim d’autonòms. Eth Proòm a denonciat era manca de supòrt en forme d’ajudes agiles e sufisentes.

En çò que tanh ar abitatge, eth Proòm a manifestat que cau abordar reformes estructuraus que garantisquen eth dret ar abitatge a mejan e long termini.

TERRITÒRI E CONSUM

Cau refortilhar es politiques de proteccion deth miei ambient e aplicar damb rigor eth principi d’alternatiua zèro enes projeccions urbanistiques presentes e futures, coma via entà garantir un país respectuós damb er entorn.

Pendent era pandèmia tanben s’an agravat es dificultats damb que ja se trobauen fòrça persones ara ora d'accedir ath bon sociau electric mejançant un procediment que s'auie constatat coma complèxe.

TRANSPARÉNCIA E BON GOVÈRN

Es administracions an introdusit la cite prealabla ena prestacion des servicis d'atencion ath public presenciau. Se tracte d’un estrument util entà evitar risqui laboraus, mès a opinion deth Proòm açò non pòt implicar era desatencion des ciutadans sense resguard de cita prealabla que compareishen entà enregistrar documents o entà gerir tramits que non se pòden posposar.

D’auta banda, eth Proòm li a calgut arrebrembar que la manque d’empadronament de persones, sigatz quin sigue eth sòn títol d’aucupacion, non solaments alebe era legislacion en vigor, mès qu'empedís er accès efectiu a servicis e drets sociaus basics.

LIBERTAT E QUALITAT DEMOCRATICA

Eth mes de noveme de 2020 eth Proòm comencèc a analisar era disputa electorau prevista entath 14 de hereuèr de 2021 dempús dera perspectiva de conciliar eth dret ara salut e eth dret de participacion de toti.

En marc des successius estats d’alarma s’an restringit drets e libertats fonamentaus. Cau èster fòrça curós damb aguestes limitacions de drets, e cau ponderar damb rigor es drets en jòc damb eth besonh des mesures de restriccion.

Era situacion de confinament tanben a multiplicat es situacions d’abusi racistes e era violéncia contra es hemnes e es collectius vulnerabilitzats. Per aguest motiu, ei ua bona notícia era aprobacion dera Lei d'igualtat de tracte e non-discriminacion.

Fin finau, deuant es queishes e es eveniments actuaus, eth Proòm reïtère eth plen exercici democratic des libertats d’expression e manifestacion e era amnistia.

Tornar tar inici deth listat de notícies

El Proòm se desplace tad Aran entà recuélher queishes des ciutadans e visitar diuèrsi equipaments

28/09/2020

foto
Coma cada an, a recuelhut es queishes e consultes des ciutadans ena Aula de Formacion de Vieha

Tanben a visitat diuèrsi equipaments d’interès

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e proòm dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tara Val d’Aran entà atier es queishes e es consultes dera poblacion d’Aran. Er an 2008 eth Sindic signèc un convèni damb eth sindic d'Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets ena zòna. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d'utilizar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es accions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se refortilhèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularitzada. Dempús dera signatura, eth sindic s’a desplaçat aumens un còp l’an tad aguest territòri entà recuélher queishes e consultes des persones, mès tanben entà amassar-se damb entitats representatives o visitar equipaments d’interès public.

Maugrat qu'eth Proòm a canaus abilitadi entà presentar queishes dempús de quinsevolh lòc deth mon, eth hèt d'apropar-se as localitats mès aluenhades dera sedença en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es grèuges dera zòna. En aguest desplaçament s’an atengut 5 persones per tèmes de consum, urbanisme, miei ambient, estrangeria e participacion ciutadana.

Ath delà, eth proòm a mantengut ua amassada institucionau damb eth sindic d’Aran, Francés X. Boya, e damb eth baile de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano.

Eth desplaçament tanben a servit pr'amor qu'eth sindic e membres dera sua equipa podessen visitar e mantier reünions damb es responsables des installacions de l’Espitau de Vielha, deth comissariat des Mòssos d’Esquadra de Vielha e eth parc de pompièrs.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic torne a daurir es pòrtes eth 15 de junh

12/06/2020

foto
Eth Sindic de Grèuges de Catalonha (Proòm dera Val) torne a daurir es pòrtes dera sedença (passeig Lluís Companys, 7) eth 15 de junh, damb nau orari.

Era atencion as persones de manèra presenciau ei de 8.30 a 14 ores, de deluns a diuendres. 

D'auta banda, er orari d'atencion telefonica ei de 8 a 15 ores, de deluns a diuendres. 

Entara ua melhora atencion as persones, se recomane sollicitar cite prealabla a trauès des telefòns 900 124 124 o 933 018 075.

Arregraïm era vòsta collaboracion e precaucion ara ora de contunhar en tot complir es mesures de seguretat establides pes autoritats sanitàries.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic de Grèuges (Proòm dera Val) reivindique es drets sociaus, era sostenibilitat e era defensa des libertats deuant era vulnerabilitat creishenta, eth cambi climatic e era erosion de drets civius

17/02/2020

foto

Informe annau 2019

Pendent er an 2019 a recebut un totau de 10.543 queishes procedentes de 22.993 persones. Tanben a atengut 8.843 consultes e a iniciat 222 accions d’ofici. E, en globau, s’an tramitat 26.358 expedients e s’an atengut mès de 30.000 persones

A causa der aument de queishes relatives a situacions d’emergéncia sociau, cau ua accion immediata dera Administracion que dongue responsa efectiva as mès de 1.300 unitats de convivéncia afectades

Er emparament dera biodiversitat d’espacis en projèctes urbanistics, d’infrastructures o extractius an supausat un milèr de queishes ath Sindic

Eth madeish an dera signatura deth Pacte contra era segregacion escolar ja s’an metut en marcha diuèrses des accions que preve

Sus es mainatges e adolescents migrants sense referents familhaus, cau desplegar de manèra urgenta ua estrategia d’integracion d’aguesti adolescents e joens migrants en es diferenti municipis de Catalonha

Eth Sindic a aprovat eth sòn prumèr Plan d’igualtat entath periòde 2019-2022 en encastre dera igualtat efectiva de hemnes e òmes

Eth sindic de grèuges, Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura, e M. Jesús Larios, a liurat aué ath president deth Parlament, Roger Torrent, er informe annau dera institucion der an 2019.

Enguan, es queishes e es accions d’ofici entorn der emparament de drets sociaus an tornat a constituïr eth blòc d’accions recebudes mès nombrós, damb un 32% des iniciades pendent er an. Tant en encastre dera educacion, fonamentauments per queishes motivades per accès a centres e preinscripcion, coma en encastre dera salut, per listes de demora e per queishes relatives as drets e déuers des pacients, i a agut un aument de queishes respècte der an anterior. Er increment mès significatiu a estat es situacions d’emergéncia residenciau, soent damb mainatges afectadi.

D’auta banda, es politiques territoriaus, qu'includissen miei ambient, urbanisme e mobilitat, supausen apròp de 30% des queishes iniciades en Sindic pendent er an 2019. Ath sòn torn, es drets de persones consumidores representen ath torn de 10% des queishes e mès de 20% des consultes recebudes pendent aguest exercici.

Ampla acceptacion des resolucions deth Sindic e melhora dera satisfaccion damb era accion deth Sindic

Des actuacions finalizades, s’a detectat berà irregularitat en un 49,3% des casi e, d’aguesti, en un 37,7% s’a solucionat eth problèma sense que siguesse de besonh ua resolucion deth Sindic.

En relacion damb era acceptacion des resolucions deth Sindic, e en tot seguir era tendéncia d’ans anteriors, ei remercable qu'en 98,7% des casi en que s’a detectat ua accion irregulara dera Administracion e eth Sindic a recomanat o suggerit mesures, aguestes an estat acceptades totauments o parciauments.

Un aute hèt que conven destacar ei era eficacitat deth Sindic, mesurada ena resolucion des problèmes e eth compliment des resolucions que prèviaments an estat acceptades totauments o parciauments pera Administracion. En aguest sens, en un 63,7% s’a resolvut eth problèma o s’an complit es resolucions deth Sindic, mentre qu'un 36,2% des casi encara son en vies d’execucion.

Per çò qu'ei deth grad de satisfaccion deth servici recebut, un tèrç des persones qu'an responut era enquèste se senten fòrça satisfètes o satisfètes. Era nòta mejana obtenguda, damb un escalèr deth 0 a 10, a estat un 6,76 e melhore substanciauments era der an anterior, qu'ère un 6,1.

Dempús dera implementacion dera sedença electronica, ei oportun soslinhar qu’eth 65% des persones usatgères qu'an responut era enquèste de satisfaccion manifèsten que l’an utilizat, e un 85,2% s’an mostrat satisfètes o fòrça satisfètes deth sòn foncionament.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic de Grèuges (Proòm dera Val) reivindique es drets sociaus, era sostenibilitat e era defensa des libertats deuant era vulnerabilitat creishenta, eth cambi climatic e era erosion de drets civius

17/02/2020

foto

Informe annau 2019

Pendent er an 2019 a recebut un totau de 10.543 queishes procedentes de 22.993 persones. Tanben a atengut 8.843 consultes e a iniciat 222 accions d’ofici. E, en globau, s’an tramitat 26.358 expedients e s’an atengut mès de 30.000 persones

A causa der aument de queishes relatives a situacions d’emergéncia sociau, cau ua accion immediata dera Administracion que dongue responsa efectiva as mès de 1.300 unitats de convivéncia afectades

Er emparament dera biodiversitat d’espacis en projèctes urbanistics, d’infrastructures o extractius an supausat un milèr de queishes ath Sindic

Eth madeish an dera signatura deth Pacte contra era segregacion escolar ja s’an metut en marcha diuèrses des accions que preve

Sus es mainatges e adolescents migrants sense referents familhaus, cau desplegar de manèra urgenta ua estrategia d’integracion d’aguesti adolescents e joens migrants en es diferenti municipis de Catalonha

Eth Sindic a aprovat eth sòn prumèr Plan d’igualtat entath periòde 2019-2022 en encastre dera igualtat efectiva de hemnes e òmes

Eth sindic de grèuges, Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura, e M. Jesús Larios, a liurat aué ath president deth Parlament, Roger Torrent, er informe annau dera institucion der an 2019.

Enguan, es queishes e es accions d’ofici entorn der emparament de drets sociaus an tornat a constituïr eth blòc d’accions recebudes mès nombrós, damb un 32% des iniciades pendent er an. Tant en encastre dera educacion, fonamentauments per queishes motivades per accès a centres e preinscripcion, coma en encastre dera salut, per listes de demora e per queishes relatives as drets e déuers des pacients, i a agut un aument de queishes respècte der an anterior. Er increment mès significatiu a estat es situacions d’emergéncia residenciau, soent damb mainatges afectadi.

D’auta banda, es politiques territoriaus, qu'includissen miei ambient, urbanisme e mobilitat, supausen apròp de 30% des queishes iniciades en Sindic pendent er an 2019. Ath sòn torn, es drets de persones consumidores representen ath torn de 10% des queishes e mès de 20% des consultes recebudes pendent aguest exercici.

Ampla acceptacion des resolucions deth Sindic e melhora dera satisfaccion damb era accion deth Sindic

Des actuacions finalizades, s’a detectat berà irregularitat en un 49,3% des casi e, d’aguesti, en un 37,7% s’a solucionat eth problèma sense que siguesse de besonh ua resolucion deth Sindic.

En relacion damb era acceptacion des resolucions deth Sindic, e en tot seguir era tendéncia d’ans anteriors, ei remercable qu'en 98,7% des casi en que s’a detectat ua accion irregulara dera Administracion e eth Sindic a recomanat o suggerit mesures, aguestes an estat acceptades totauments o parciauments.

Un aute hèt que conven destacar ei era eficacitat deth Sindic, mesurada ena resolucion des problèmes e eth compliment des resolucions que prèviaments an estat acceptades totauments o parciauments pera Administracion. En aguest sens, en un 63,7% s’a resolvut eth problèma o s’an complit es resolucions deth Sindic, mentre qu'un 36,2% des casi encara son en vies d’execucion.

Per çò qu'ei deth grad de satisfaccion deth servici recebut, un tèrç des persones qu'an responut era enquèste se senten fòrça satisfètes o satisfètes. Era nòta mejana obtenguda, damb un escalèr deth 0 a 10, a estat un 6,76 e melhore substanciauments era der an anterior, qu'ère un 6,1.

Dempús dera implementacion dera sedença electronica, ei oportun soslinhar qu’eth 65% des persones usatgères qu'an responut era enquèste de satisfaccion manifèsten que l’an utilizat, e un 85,2% s’an mostrat satisfètes o fòrça satisfètes deth sòn foncionament.

Tornar tar inici deth listat de notícies