Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Er informe annau deth Sindic de Grèuges (Proòm) destaque eth besonh d’enfortir er estat deth benestar entà superar era prigonda crisi sociau hèta evident pera pandèmia

11/02/2022

Eth proòm, Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura e M. Jèsus Larios, a liurat ara presidenta deth Parlament, Laura Borràs, er informe annau 2021, qu'un an mès s’a vist mercat pera pandèmia dera Covid-19, damb es consecutives afectacions non solament en sistèma de salut, mès en conjunt de drets ara activitat economica deth país.

Eth 2021 s’a tornat a superar eth recòrd de queishes presentadi ena institucion, pròp de 12.000, e se n’an tramitat mès de 18.000. Tanben i a agut mès de 12.700 consultes e un anautit nombre d’accions d’ofici (264).  En totau, s’an iniciat ath torn de 25.000 expedients, 14% mès que er an anterior, que ja siguec extraordinari.

A mès d’aguest informe, pendent eth 2021, d’acòrd damb era nòrma aplicabla ena institucion, tanben s’an presentat er Informe annau sus es drets des mainatges 2021, er Informe annau deth Mecanisme Catalan de Prevencion dera Tortura 2021 e er Informe annau de transparéncia 2020. Ath delà, tanben s’an liurat cinc informes monografics, que destaquen, entre d’auti, Era concession der indult parciau as persones condemnades pera Senténcia 459/2019 deth Tribunau Suprèm, Era educacion inclusiva en Catalonha o diuèrsi informes en matèria de segregació escolara.

PROTECCION DES DRETS SOCIAUS

Un còp mès, es accions relacionades damb es politiques sociaus son es qu'an mès protagonisme ena institucion deth Sindic, damb mès de 40% de naui queishes e apròp de 60% de naues accions d’ofici. En çò que hè ath dret ara salut, eth major impacte dera Covid rau enes afectacions que i a agut ena atencion primària e enes listes de demora. En aguest encastre, eth Sindic considère qu’er abordatge dera situacion dera atencion primària non permet mès demora e demane qu'eth Plan d’Enfortiment e Transformacion dera Atencion Primària e Comunitària que s’a endegat s’a desplegar damb determinacion e fermetat.

En çò que hè ara praubesa, eth Sindic denóncie qu'era pandèmia a hèt  aumentar era taxa de praubesa en Catalonha e reivindique que ei de besonh auançar ena redefinicion des prestacions existentes e ena configuracion d’un nau sistèma de proteccion mès ajustat as besonhs de persones mès vulnerables. Tanben a denonciat que damb era pandèmia s’an incrementat es dificultats en accès e ena mantenença der abitatge abituau, era quau causa hè mès evidenta era insuficiència deth parc d’abitatge sociau existent e eth nombre de persones que patissen praubesa energetica.

En educacion, eth Sindic a volut destacar qu'eth Pacte contra era segregacion se desplegue de manèra mès lenta deth previst e demane que s’abòrde de manèra decidida e sense dilacion era fasa dera implementacion des accions previstes, particularament des estruments previsti en nau decrèt d’admission d’alumnat.

DRETS DES HEMNES

En encastre dera salut sexuau e reproductiva, s’a constatat que non totes es hemnes de Catalonha, coma es des regions sanitàries de Lhèida e Naut Pirenèu e Aran, podien accedir ara interrupcion volontària der embaràs en sòn territòri. En aguest cas, eth Sindic ve imprescindible méter a disposicion de totes es hemnes de tot eth territòri hèr possible d’accedir ath metòde d’interrupcion volontària der embaràs qu'escuelhen liurament.

En encastre tributari tanben s’an detectat discriminacions, en cas deth tractament  fiscau des quantitats percebudes en relacion damb mainatges afectadi per càncer o ua auta malautia grèu. Dera analisi des casi estudiadi, eth Sindic a pogut constatar qu’en cas des foncionàries publiques era reduccion dera jornada associada ad aguest permís se quantifica coma renda deth trabalh e ei objècte de tributacion, mentre qu'eth personau non foncionari ac percep coma ua prestacion economica e non ei subjècte ar impòst dera renda des persones fisiques.

Era atencion adequada as besonhs des persones en situacion de vulnerabilitat per arrason de dependéncia o d'andicapat constituís ua part essenciau des politiques sociaus e a d’èster ua prioritat en ua societat avançada qu'age coma objectiu eth plen gaudi des drets de ciutadania de totes es persones que ne hèn part. En aguest contèxt, eth Sindic ve imprescindible modificar es circuïts e simplificar es procediments de reconeishença dera situacion de dependéncia e deth dret d’accès as servicis e prestacions economiques relacionades, incrementar era dotacion de places residenciaus entàs persones damb andicapat intellectuau e intensificar es accions des administracions entà eliminar es barrères arquitectoniques. Tanben sollicite ua accion mès decidida des poders publics entà facilitar er accès as oportunitats laboraus d’aguest collectiu.

MIEI AMBIENT

En aguest apartat eth Sindic a destacat es centenats de queishes arrecebudi peth desacòrd damb era configuracion der impòst sus es emissions de dioxid de carboni des veïculs de traccion mecanica, peth sistèma de recuelhuda selectiva implantat en diuèrsi municipis, o per arrefús ath modèl establit en Decrèt de mesures urgentes entar emergéncia climatica e er impuls as energies renovables. Eth Sindic a recomanat melhores ara Administracion tant per çò que hè ara configuracion der impòst deth CO2, eth reajustament dera gestion de residus (en tot adaptar-lo ath besonh de cada barri o municipi) e en besonh d'elaborar un plan territoriau sectoriau d'implantacion d'energies renovables e de priorizar era implantacion en solèrs degradadi o ja alteradi.

DRETS CIVIUS E POLITICS

Ras der informe “S’aurien de jutjar es politics per declaracions emetudes en exercici deth sòn cargue” dera Assemblada Parlamentària deth Conselh d’Euròpa, que senhale, entre d’auti, eth besonh deth tractament politic −non penau− deth conflicte, era modificacion de delictes coma eth de sedicion, rebellion e mauversacion, era concession d’indults e eth dialòg entre es parts, eth Sindic demane en Parlament que cree ua comission o grop de trabalh entà hèr eth seguiment e avalorar eth nivèu de compliment des mesures que s’i arrecuelhen.

DRETS LINGÜISTICS

Er establiment d’ua quòta de 25% des classes en castelhan damb caractèr generalisat en conjunt deth sistèma educatiu interferís en marc juridic en vigor e obvie que, cossent damb es donades disponibles enquia ara, eth castelhan ja ei en realitat lengua veïculara en nòste sistèma educatiu. Eth Sindic alèrte que non implementar eth modèl d’immersion lingüistica pòt comportar un risc de segregacion sociau e lingüistica, e afectar negativaments era competéncia lingüistica en lengua catalana des mainatges de familhes non catalanòfones que non an escadença de parlar-la ne de desvolopar-la en sòn entorn mès pròplèu.

• Accés al document en pdf

Eth Sindic de Grèuges e Pròom dera Val se desplace tà Vielha entà atier es grèuges der Aran

27/10/2021

Eth sindic de grèuges, Rafael Ribó, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm, s’a desplaçat tà Vielha entà recuélher es queishes e consultes des aranesi.

Pendent era atencion, qu’a agut lòc en Aula de Formacion de Vielha, a atengut 8 persones, que li an presentat queishes e exposat consultes sus diuèrsi tèmes. Es mès destacadi an estat tèmes relacionadi damb era Covid, eth torisme e es drets sociaus.

Pendent eth 2020 eth Proòm recebec 7 queishes e 7 consultes relacionades damb er encastre de politiques sociaus (salut, pes mesures derivades dera aparicion dera COVID-19; enfància, adolescéncia e educacion, frut des afectacions enes mainatges des mesures restrictives adoptades, e servicis sociaus, per accès ath centre de dia de persones dependentes), seguit pes encastres de politiques territoriaus e d’administracion publica e tributs. Totes aguestes donades se pòden consultar en en l’informe anual dedicat a l’Aran.

Er an 2008 eth Sindic de Grèuges de Catalonha signèc un convèni damb eth sindic d’Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets en Aran. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d’elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en  Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

Maugrat qu’eth Proòm a canals abilitadi entà poir presentar queishes de quinsevolh lòc deth mon, eth hèt d’apropar-se as localitats mès aluenhades dera seu en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es conflictes dera zona, en aguest cas des aranesi, damb es administracions e es enterpreses que provedisses de servicis basics.

Eth Proòm alèrte dera grèu crisi de drets agranida pendent eth 2020

25/02/2021

Eth sindic de grèuges (pròom dera val), Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura e M. Jesús Larios, a liurat aué tath president deth Parlament, Roger Torrent, er informe annau dera institucion corresponent ar an 2020.

Eth 2020 a estat er an en qué s’an presentat mès queishes de tota era istòria dera institucion e, per prumèr viatge, s’an superat es 11.000. Se n’an tramitat mès de 17.000 e tanben s’an daurit 303 actuacions d’ofici.

PROTECCION DES DRETS SOCIAUS

Enguan, es accions iniciades ath torn des politiques sociaus representen apròp de 40% deth volum d’intervencion deth Sindic, chifres comparables as pejors ans dera crisi economica dera decennia passada.

En encastre dera praubesa e era emergéncia sociau, eth Proòm creèc era Taula d’Emergéncia Sociau entà trabalhar de forma transversau es rèptes que somet era crisi a cuert, mejan e long termini, damb ueit entitats deth tresau sector.

Non i a dobtes qu'eth dret ara salut a estat un des mès afectadi enguan. Dempús d’un bon inici, eth Proòm reclamèc que calie garantir es recorsi umans e materiaus de besonh entà afrontar ua naua crisi coma era dera COVID-19.

Era crisi dera COVID-19 tanben a servit a méter en evidéncia que cau revisar er actuau modèl residenciau e era sua capacitat d’afrontar era pandèmia damb es mesures de precaucion e prevencion indispensables.

Era pandèmia tanben a agut un gran impacte en dret ara educacion des mainatges. En aguest sens, eth Proòm a destacat q’era de besonh era presencialitat en cors 2020/2021, maugrat es rèptes que pogue implicar.

En encastre deth trabalh, cau destacar er impacte dera crisi enes persones acuelhudes ath regim d’autonòms. Eth Proòm a denonciat era manca de supòrt en forme d’ajudes agiles e sufisentes.

En çò que tanh ar abitatge, eth Proòm a manifestat que cau abordar reformes estructuraus que garantisquen eth dret ar abitatge a mejan e long termini.

TERRITÒRI E CONSUM

Cau refortilhar es politiques de proteccion deth miei ambient e aplicar damb rigor eth principi d’alternatiua zèro enes projeccions urbanistiques presentes e futures, coma via entà garantir un país respectuós damb er entorn.

Pendent era pandèmia tanben s’an agravat es dificultats damb que ja se trobauen fòrça persones ara ora d'accedir ath bon sociau electric mejançant un procediment que s'auie constatat coma complèxe.

TRANSPARÉNCIA E BON GOVÈRN

Es administracions an introdusit la cite prealabla ena prestacion des servicis d'atencion ath public presenciau. Se tracte d’un estrument util entà evitar risqui laboraus, mès a opinion deth Proòm açò non pòt implicar era desatencion des ciutadans sense resguard de cita prealabla que compareishen entà enregistrar documents o entà gerir tramits que non se pòden posposar.

D’auta banda, eth Proòm li a calgut arrebrembar que la manque d’empadronament de persones, sigatz quin sigue eth sòn títol d’aucupacion, non solaments alebe era legislacion en vigor, mès qu'empedís er accès efectiu a servicis e drets sociaus basics.

LIBERTAT E QUALITAT DEMOCRATICA

Eth mes de noveme de 2020 eth Proòm comencèc a analisar era disputa electorau prevista entath 14 de hereuèr de 2021 dempús dera perspectiva de conciliar eth dret ara salut e eth dret de participacion de toti.

En marc des successius estats d’alarma s’an restringit drets e libertats fonamentaus. Cau èster fòrça curós damb aguestes limitacions de drets, e cau ponderar damb rigor es drets en jòc damb eth besonh des mesures de restriccion.

Era situacion de confinament tanben a multiplicat es situacions d’abusi racistes e era violéncia contra es hemnes e es collectius vulnerabilitzats. Per aguest motiu, ei ua bona notícia era aprobacion dera Lei d'igualtat de tracte e non-discriminacion.

Fin finau, deuant es queishes e es eveniments actuaus, eth Proòm reïtère eth plen exercici democratic des libertats d’expression e manifestacion e era amnistia.

• Nòta de premsa (abstract)

El Proòm se desplace tad Aran entà recuélher queishes des ciutadans e visitar diuèrsi equipaments

28/09/2020

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e proòm dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tara Val d’Aran entà atier es queishes e es consultes dera poblacion d’Aran. Er an 2008 eth Sindic signèc un convèni damb eth sindic d'Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets ena zòna. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d'utilizar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es accions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se refortilhèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularitzada. Dempús dera signatura, eth sindic s’a desplaçat aumens un còp l’an tad aguest territòri entà recuélher queishes e consultes des persones, mès tanben entà amassar-se damb entitats representatives o visitar equipaments d’interès public.

Maugrat qu'eth Proòm a canaus abilitadi entà presentar queishes dempús de quinsevolh lòc deth mon, eth hèt d'apropar-se as localitats mès aluenhades dera sedença en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es grèuges dera zòna. En aguest desplaçament s’an atengut 5 persones per tèmes de consum, urbanisme, miei ambient, estrangeria e participacion ciutadana.

Ath delà, eth proòm a mantengut ua amassada institucionau damb eth sindic d’Aran, Francés X. Boya, e damb eth baile de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano.

Eth desplaçament tanben a servit pr'amor qu'eth sindic e membres dera sua equipa podessen visitar e mantier reünions damb es responsables des installacions de l’Espitau de Vielha, deth comissariat des Mòssos d’Esquadra de Vielha e eth parc de pompièrs.

Eth Sindic torne a daurir es pòrtes eth 15 de junh

12/06/2020