Notícies

Deu anys de la Llei de transparència: “s’ha avançat molt, però encara queda marge de millora”

Avui s’ha publicat el vuitè Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2022 i 2023, que avalua el compliment de la Llei 19/2014. Enguany s’ha ampliat la mirada i s’han avaluat tots els aspectes que regula la llei: la transparència (publicitat activa i dret d’accés a la informació pública), el bon govern, el govern obert i els grups d’interès.

Des del punt de vista metodològic s’ha seguit el model anterior i s’ha obtingut la informació per mitjà d’un qüestionari que s’ha enviat a 1.007 subjectes i que ha obtingut resposta en el 83 % dels casos.

En general, l’informe destaca que, deu anys després de l’aprovació de la Llei 19/2014, hi ha aspectes positius, però també mancances. Els àmbits on més s’ha avançat són els de publicitat activa (deure de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública) i el dret d’accés a la informació pública (dret a sol·licitar i obtenir la informació pública).

Per contra, encara queda molt de marge de millora en l’àmbit de bon govern, sobretot pel que fa a la qualitat dels serveis, els principis ètics i les bones pràctiques; i també cal avançar en l’àmbit del govern obert; és a dir, en la relació entre l’Administració i les persones per definir i aplicar les polítiques públiques, i en els instruments de participació. Aquests són els àmbits que més han de contribuir a reforçar la legitimitat de l’acció pública i la confiança de la ciutadania en les administracions.

Transparència: publicitat activa i accés a la informació pública

L’informe detecta, d’una banda, que s’han creat poques unitats d’informació en relació amb la coordinació i l’assessorament a la ciutadania (només un 17,4 %), i, d’altra banda, que moltes administracions no han dotat aquest àmbit de prou recursos humans ni econòmics. També s’ha vist que al personal que treballa en les administracions en aquesta matèria els falta formació.

A més, es constata una doble velocitat en el compliment de les obligacions de publicitat activa entre les administracions grans i amb més recursos, i les administracions amb menys recursos. Es considera necessari, doncs, reforçar els instruments de cooperació interadministrativa per reduir aquestes diferències.

D’altra banda, són evidents les dificultats per publicar la informació en formats reutilitzables. De fet, les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han incrementat en un 34 % (en el 42 % dels casos s’ha hagut de requerir a les administracions que resolguessin les sol·licituds). Per acabar aquest apartat, s’han detectat mancances en la informació sobre les vies de recurs que existeixen quan no es resol o quan no s’està d’acord amb la resolució.

Bon govern

Més de la meitat de les administracions no disposen d’un codi de conducta per a alts càrrecs, especialment als ajuntaments de menys de 20.000 habitants. En positiu, però, gairebé la meitat de les administracions han implementat durant el 2023 un sistema d’informació per formular alertes o denúncies davant d’accions que poden ser objecte d’infracció penal o administrativa.

L’informe també confirma que el percentatge d’administracions amb un instrument de planificació normativa és baix (9,7 %), i que no s’incorpora l’avaluació d’aquestes normes a les dinàmiques de treball: només l’1 % de les administracions tenen una unitat amb funcions d’avaluació. En aquest sentit, l’informe també fa palès que només el 12 % de les administracions disposen de carta de servei, obligatòria segons la normativa. A més, entre les cartes existents, només el 21 % inclou tot el contingut mínim exigit.

Govern obert

La Llei 19/2014 preveu diversos mecanismes per fer efectiva la interlocució i el diàleg entre l’Administració i les persones o entitats. Ara bé, tot i que la majoria d’administracions tenen habilitats canals per presentar propostes i suggeriments (el 70 %), només el 42 % tenen canals d’escolta activa que garanteixin una resposta o un diàleg. També es constata que existeixen pocs canals per fomentar que la ciutadania participi en la definició, l’aplicació i l’avaluació de l’activitat pública (només existeixen en el 10 % de les administracions).

Grups d’interès

La consulta de l’Informe sobre les activitats del Registre de grups d’interès de Catalunya 2023 identifica 5.614 grups registrats; la majoria, empreses, fundacions i associacions. D’aquests, només 85 (l’1,5 %) han actualitzat la informació financera i econòmica. Aquesta xifra fa necessari implementar mecanismes d’alerta i recordatoris d’aquesta obligació.   

També es constaten diferències entre administracions pel que fa al registre de contactes amb els grups d’interès. Les administracions locals –especialment les de menys habitants– no sempre registren la informació correctament. A més, només el 12 % de les administracions comproven si l’ens està inscrit al Registre de grups d’interès abans de reunir-s’hi, i només l’11 % publica als portals de transparència els contactes i reunions duts a terme.  

Sistema de garanties i règim sancionador

Les xifres indiquen que cada any s’incrementen tant el nombre de denúncies com de procediments sancionadors incoats i de sancions. Malgrat això, gairebé la meitat de les denúncies no comporten que s’iniciï cap expedient i, per tant, els incompliments acaben sense tenir conseqüències per a l’ens que incompleix. La institució del Síndic de Greuges defensa que convindria actualitzar el règim sancionador perquè actuï realment com a garantia del compliment de la Llei. També caldria que incorporés mecanismes de conciliació i mediació administrativa davant els incompliments.

Tornar