Notícies

La síndica demana un acord de país per transformar l’Administració:'Cal recuperar la missió de servei públic'

La institució del Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat avui l’informe anual corresponent a l’any 2025, el document que recull tota l’activitat de supervisió de les administracions públiques i l’estat dels drets de la ciutadania.

L’informe constata que l’Administració pública actual es troba en un final de cicle i que, per tant, és imprescindible repensar el model per adaptar-lo als nous reptes socials, demogràfics i tecnològics de la Catalunya actual: “No es tracta de prendre mesures aïllades. Estem pensant en una transició profunda –estructural, cultural i de llarg abast– perquè l’Administració recuperi la seva raó de ser: servir la ciutadania”, ha manifestat la síndica.

Un senyal inequívoc que l’Administració actual no dona respostes a les necessitats actuals és que la institució ha rebut més queixes que mai. Durant el 2025, s’han registrat més de 25.000 actuacions, el volum més alt de la història de la institució, amb 13.646 queixes, 11.428 consultes i 213 actuacions d’ofici.

Aquest creixement és molt significatiu en drets socials que, per primer cop concentren més de la meitat de les queixes, un 50,1 %:  

• Serveis socials, amb un augment de les queixes del 61,6 %
• Habitatge, del 52,4 %
• Salut, del 43 %
• Infància i adolescència, del 40,1 %
• Educació, del 19,1 %

Convé destacar també l’increment registrat en transport i mobilitat (51,6 %), especialment per les queixes vinculades amb el funcionament de Rodalies (578 queixes, un 136 % més que el 2024). Quant al tancament, es detecten irregularitats en el 43,3 % de les queixes, i l’Administració ha acceptat totalment o parcialment el 92,3 % de les recomanacions i els suggeriments.

Un sistema tensionat davant de necessitats socials més complexes

L’informe posa de manifest diverses paradoxes del funcionament actual de l’Administració. Per començar, tot i l’augment dels recursos destinats a polítiques socials, ha crescut la pressió assistencial i la sensació de desbordament dels professionals dels serveis públics bàsics (serveis socials bàsics, atenció primària de salut i centres educatius, entre d'altres).

En molts casos, els procediments administratius continuen sent complexos i lents, cosa que es tradueix en retards en l’accés a drets i prestacions. A més, en alguns àmbits, les llistes d’espera han augmentat i s'ha allargat el temps d’espera respecte del 2024. Per exemple, en l’àmbit de la salut hi ha un 4 % més de pacients esperant una intervenció quirúrgica (amb un temps d’espera de 148 dies) i un 8 % més de pacients en espera de proves diagnòstiques. Pel que fa a la gent gran i les persones amb discapacitat, les llistes d’espera també han augmentat: un 7 % en les residències per a la gent gran (583 dies d’espera) i un 6 % en els serveis residencials per a persones amb discapacitat (1.991 dies d’espera). El temps de tramitació de la renda garantida de ciutadania ha passat de 76 a 122 dies.

També es denuncia que els controls administratius, que s’han anat multiplicant, constitueixen una garantia de la legalitat, però en alguns casos han arribat a esdevenir obstacles per a una eficàcia real. Poden arribar a ser una càrrega insuportable per als ciutadans i per als treballadors públics, que passen un 30 % de la jornada fent tasques burocràtiques i això va en detriment de l’atenció a les persones.

L’informe també alerta que moltes prestacions socials no arriben a totes les persones que les necessiten. Prop del 60 % de les persones en situació de privació material extrema no perceben ni l’ingrés mínim vital ni la renda garantida de ciutadania.

Una altra evidència que l’Administració actual ha arribat al final del seu cicle és la lentitud amb què avancen les grans transformacions. Per exemple, la finestreta única en l’àmbit de serveis socials encara no és una realitat, malgrat que estava prevista per a 2025. En matèria de medi ambient també falta un impuls decidit per desplegar les energies renovables. I en habitatge, no s’ha promogut prou un parc d’habitatge social estable (hi ha 40.000 habitatges socials, però prop de 120.000 persones inscrites al Registre de sol·licitants) ni un parc d’habitatges per atendre les situacions d’emergència residencial (el nombre de famílies pendents d’assignació d’un habitatge ha augmentat un 23,4 %). Tot i això, en aquest àmbit, enguany s’han començat a desenvolupar algunes polítiques estructurals per resoldre aquesta problemàtica a mitjà i llarg termini.

Un altre element que mereix ser mencionat és que, en l’Administració actual, els elements organitzatius sovint passen per davant de l’interès general. Un exemple d’això és que els processos d’estabilització i els concursos de trasllats han deixat molts equips sense prou efectius o sense personal amb formació especialitzada, la qual cosa ha tingut conseqüències directes per als ciutadans. Així, els equips directius de molts centres d’elevada complexitat i els serveis de protecció a la infància s’han vist descapitalitzats. I la gestió de la renda garantida de ciutadania també n’ha quedat afectada, i això s’ha traduït en més demores.

Un altre símptoma d’aquest final d’etapa és que s’han consolidat situacions que, a criteri de la institució, no es poden normalitzar: prop de 300 infants tutelats menors de sis anys viuen en centres residencials; prop de 5.000 persones amb discapacitat i més de 2.000 persones amb una malaltia mental estan en llista d’espera per accedir a un servei residencial, amb una espera de més de cinc i tres anys, respectivament; més d’una de cada deu persones ocupades es troba en situació de risc de pobresa...

El fenomen del sensellarisme també és cada cop més present a les nostres ciutats (més de 6.700 persones viuen al carrer o en un assentament a Catalunya). Davant d’aquesta situació, a finals del 2025, la institució va posar en marxa la Taula Institucional per a l’Abordatge del Sensellarisme, que mira d’incentivar que tots els agents actuïn de manera coordinada per trobar solucions efectives a aquesta problemàtica.

Com a dada positiva, destaca el descens de la criminalitat, que s’ha reduït un 2,7 %. A més, som un país segur pel que fa als delictes més greus, com els homicidis, fet que ens situa a la cua dels països europeus. El gruix més important dels delictes correspon als furts i als robatoris, tot i que també s’han reduït, un 4,5 %. Malgrat això, la síndica es mostra preocupada per la xifra de feminicidis registrada el 2025.

Una nova transició administrativa

Davant d’aquest escenari, l’informe planteja la necessitat d’una nova transició perquè l’Administració pública recuperi la seva missió. Aquesta transformació profunda s’ha de basar en la simplificació de procediments, l’atenció personalitzada, la proximitat amb la ciutadania i l’ús ètic i eficient de la tecnologia.

La síndica conclou que aquesta transformació només es podrà dur a terme amb un gran acord de país: un consens entre actors polítics, institucionals i socials per construir una administració pública del segle XXI, capaç de garantir de manera efectiva els drets de la ciutadania del segle XXI.

Igual que l'any anterior, podeu consultar el web explicatiu de l'informe amb accès a les dades obertes de la institució.

Tornar