Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Rafael Ribó proposa al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat i a les corporacions locals que reconeguin els beneficis fiscals de les famílies nombroses a les monoparentals
L’equiparació fiscal de la monoparentalitat a les famílies nombroses pot esmorteir l’elevada prevalença de la pobresa en les famílies monoparentals
Aquesta actuació seria coherent amb el deure de les administracions de donar suport i atenció especial a les famílies amb dificultats especials
Arran de diverses queixes rebudes per part de famílies monoparentals a qui les administracions tributàries han denegat l’aplicació dels mateixos beneficis fiscals reconeguts a les famílies nombroses, el Síndic va decidir obrir una actuació d’ofici.
Com a conclusió d’aquesta actuació el Síndic ha recomanat al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat i a les corporacions locals que dictin disposicions normatives específiques en matèria tributària perquè les famílies monoparentals puguin ser destinatàries de beneficis fiscals.
Aquestes modificacions normatives s’emmarcarien en les mesures fiscals de suport a les famílies, en les mateixes condicions que les famílies nombroses.
El Parlament de Catalunya va aprovar el Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. Aquest decret regula, entre d’altres, el reconeixement de la condició de família monoparental i equipara les famílies monoparentals a les famílies nombroses quant a les mesures de suport a les famílies, és a dir, per a totes les prestacions econòmiques que s’atorguen en el marc de la Llei de suport a les famílies.
D’acord amb la llei, els poders públics estan obligats a garantir la igualtat d’oportunitats a les famílies amb més càrregues, com ara les famílies amb infants petits i les famílies nombroses i monoparentals. Així mateix la llei obliga l’Administració a donar suport a les famílies amb infants a càrrec, per lluitar contra la marginació crònica i el perill d’exclusió social i a facilitar l’exercici d’una maternitat i una paternitat responsables, vetllant per l’interès superior de l’infant.
En relació amb les mesures de suport a les famílies en matèria fiscal, la normativa fa referència a deduccions en l’impost sobre la renda de les persones físiques, reduccions en l’impost sobre successions i donacions, i l’aplicació del tipus reduït en l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats.
La llei estableix que el Govern de la Generalitat introdueixi beneficis fiscals de suport a les famílies en l’ordenament sobre taxes i preus per la prestació de serveis públics o per activitats de la seva competència en els àmbits, entre d’altres, de l’educació, els transports públics, la utilització de béns culturals, els serveis socials, l’habitatge i la funció pública.
També estableix que les entitats locals incloguin beneficis fiscals en les taxes i els preus públics per la prestació de serveis públics o per activitats de la seva competència com a mesura de suport a les famílies.
L’Informe extraordinari sobre pobresa infantil a Catalunya, que el Síndic de Greuges va presentar al Parlament de Catalunya l’any 2012, conclou, amb dades d’Idescat de l’any 2010, que els infants de famílies monoparentals tenen una taxa de risc de pobresa del 46,6%.
Això comporta que un de cada dos infants de famílies monoparentals es troba en aquesta situació, un percentatge que dobla el risc de pobresa per al conjunt de la població infantil de Catalunya (23,7%).
El treball de l’equip del Síndic posa en relleu la urgència d’aquesta equiparació per alleugerir situacions de pobresa infantil i també la convicció que aquestes mesures d’equiparació són inajornables per donar compliment i concreció al deure de les administracions públiques, tal com estableix l’ordenament jurídic vigent, de donar suport i atenció especial a les famílies amb dificultats especials.