Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
El Síndic de Greuges insta a preservar i reforçar el model lingüístic actual tot desvinculant-lo del resultat del procés sobiranista
El Síndic s’adreça al Parlament i al Govern de la Generalitat
Rafael Ribó constata que Catalunya és un exemple de bona convivència lingüística i explica que les vulneracions de drets lingüístics són puntuals.
El Consell d’Europa elogia la situació dels drets lingüístics a Catalunya i fa palès que hi ha un retrocés en l’ús de les llengües cooficials en els serveis públics estatals.
Els diversos governs de l’Estat espanyol incompleixen els mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística i no desenvolupen les polítiques establertes per assolir una major igualtat.
Al Canadà i a Finlàndia les llengües regionals són oficials a tot l’Estat i gaudeixen de la mateixa consideració jurídica.
El divendres es constituirà la IALC (Associació Internacional de Comissaris de Llengua) a Barcelona.
Proposta per al futur de Catalunya
Ribó ha exposat l’experiència del Síndic amb motiu del Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües, que ha tingut lloc a Barcelona els dies 19 i 20 de març i que ha estat organitzat pel mateix Síndic, juntament amb la IALC (Associació Internacional de Comissaris de Llengua). El Simposi, que forma part dels actes del Tricentenari, també ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pel president de la IALC i el comissari lingüístic federal del Canadà, Graham Fraser, ha destacat que per mitjà de la tasca que té assignada de protegir i garantir els drets de les persones pot constatar que Catalunya és un exemple de bona convivència lingüística.
En els darrers anys la intervenció del Síndic en aquest àmbit ha analitzat vulneracions puntuals de drets relacionats amb la llengua, però no s’ha detectat l’existència d’un conflicte social per raó de llengua.
Així, les 62 actuacions tramitades pel Síndic sobre llengua l’any 2013 han representat un 0,2% del total (27.073). D’aquestes (31 queixes, 2 actuacions d’ofici i 29 consultes) un 39% han estat per possible vulneració de drets de persones catalanoparlants i un 20% de castellanoparlants. L’any 2012 va tramitar-ne 75. Com en anys anteriors, la manca d’ús de català en l’àmbit de la justícia és un dels temes recurrents. També són habituals les queixes per manca de documentació en castellà per part de l’Administració local.
La situació dels drets lingüístics a Catalunya avui, segons el síndic, és un tresor que cal preservar i fomentar. Així també ho entenen els organismes i observadors internacionals que situen Catalunya com a model de convivència lingüística.
Per tot això el síndic manifesta que, sigui quin sigui el resultat del procés català, i per damunt de les legítimes diferències partidàries, s’ha de mantenir i aprofundir el model lingüístic actual. Això seria la millor garantia dels drets lingüístics per a tothom. Així ho traslladarà al Parlament i al president de la Generalitat.
Incompliments de l’Estat espanyol
Tot i l’esmentada bona convivència lingüística, avalada pels experts que han participat en les ponències, el síndic ha denunciat que el Govern de l’Estat espanyol incompleix els mandats nacionals i internacionals en matèria lingüística.
Així, malgrat que l’article 3.2 de la Constitució espanyola reconeix que altres llengües espanyoles diferents del castellà també seran oficials, aquesta oficialitat només s’estableix dins del territori de les comunitats autònomes que, com a tals, les han qualificat en els seus estatuts. Aquesta limitació del reconeixement de l’oficialitat de la resta de llengües espanyoles els resta efectivitat i permet afirmar que la mateixa Constitució ha establert una jerarquia entre el castellà i la resta de llengües, atès que el deure de conèixer-la només hi apareix respecte de la primera.
En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat el Consell d’Europa, representat en el Simposi pel vicepresident del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Sigve Gramstad. Així, en els darrers informes publicats pel Comitè d’Experts sobre l’aplicació de la Carta a Espanya, dels anys 2008 i 2011, s’afirma que cal assegurar la presència de totes les llengües regionals en els serveis públics estatals i palesa que l’ús de les llengües cooficials en els serveis públics estatals està en retrocés.
Exemples internacionals de bon tracte de les llengües
Diferents ponents han explicat que en altres països com el Canadà o Finlàndia les llengües regionals són oficials a tot l’Estat, la qual cosa evita greuges entre ciutadans del mateix estat que parlen llengües diferents perquè totes gaudeixen de la mateixa consideració jurídica.
Al Simposi, al qual han assistit més de 130 persones, també hi han intervingut, a banda dels ponents ja esmentats, els defensors autonòmics del País Basc, Iñigo Lamarca; de Navarra, Javier Enériz, i de Galícia, José Julio Fernández. La resta de ponents han estat l’exministre d’Educació i Afers Exteriors de Finlàndia, Pär Stenbäck; l’ombudsman de Flandes, Bart Weekers; el catedràtic de Dret Administratiu, Antoni Milian, i el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí.
L’acte culmina el dia 21 amb la presentació oficial de l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua (IACL), una organització nascuda a Dublín l’abril del 2013 amb l’objectiu d’unificar esforços en la defensa dels drets lingüístics. Algunes de les institucions que integren actualment l’IALC són del Canadà, Irlanda, Bèlgica, Kosovo, Finlàndia, Sud-àfrica, Sri Lanka i Catalunya.
