Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Rafael Ribó ha investigat el cas arran d'una queixa, rebuda l'octubre de 2013, sobre la situació dels menors tutelats per la DGAIA residents en centres residencials d’acció educativa (CRAE), pels requisits que la Federació Catalana de Futbol, a instàncies de la Federació Espanyola de Futbol i de la FIFA, posa als infants estrangers per poder federar-se i participar en les competicions.
En concret, la queixa relata l’existència de dos menors estrangers immigrants no acompanyats, tutelats per la DGAIA, que no van poder competir per les dificultats a l’hora de tramitar-ne la llicència.
L’any 2009 la FIFA va aprovar el Reglament sobre l’estatut i la transferència de jugadors, amb l’objectiu, entre d’altres, de protegir els menors d’edat de determinades pràctiques mercantils contràries a l’interès superior dels infants en la transferència i l’adquisició de jugadors de futbol a escala global.
Tot i així, la necessària i imprescindible normativa per a la protecció dels infants no hauria de tenir efectes que suposessin obstacles a altres infants per a la pràctica del futbol. Això pot succeir quan els menors estrangers residents, que estan al marge de les pràctiques mercantils assenyalades, no poden encabir-se en cap de les excepcions establertes pel reglament esmentat per inscriure’s en clubs federats o acollir-se a la que estableix la Federació Espanyola de Futbol, que requereix una estada ininterrompuda d’almenys cinc anys a Espanya.
Alhora, el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, estableix en l’article 107.3 que tenen la consideració d’esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la federació catalana, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l’acreditin en els dos últims anys d’acord amb les normes generals aplicables.
Per tant, davant de la possibilitat que un enduriment de l’aplicació dels criteris pugui suposar traves a l’exercici de l’esport per part dels infants estrangers residents a Catalunya, el Síndic considera convenient formular les consideracions següents:
1. A criteri d’aquesta institució, el Reglament sobre l’estatut i la transferència de jugadors de la FIFA podria suposar traves al dret dels infants al joc i a la pràctica esportiva.
2. Respecte al supòsit d’infants amb progenitors que canvien el seu domicili per raons alienes al futbol, el document Comentari sobre el Reglament sobre l’estatut i la transferència de jugadors, publicat per la FIFA, estableix que “el terme pares s’ha d’entendre en sentit estricte. El fet que el jugador pugui viure amb un parent proper al país del nou club no és suficient per justificar l’aplicació d’aquesta excepció”.
El Síndic considera que l’aplicació dels requisits exigits per la FIFA i la manca de previsió de la situació d’infants no acompanyats o d’infants respecte dels quals exerceix la tutela l’Administració o la guarda una altra persona diferent dels qui en tenen la potestat parental també pot tenir l’efecte de limitar el dret al joc i la pràctica de l’esport d’aquests infants i adolescents.
3. L’exigència de residència ininterrompuda d’almenys cinc anys, que estableix la Federació Espanyola de Futbol com a supòsit addicional per als infants que no poden complir les tres excepcions previstes per la FIFA o els dos anys de veïnatge administratiu a Catalunya previstos en el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, també pot suposar limitar el dret d’accés a la pràctica esportiva d’alguns infants.
Establir cinc anys de residència mínima resulta contradictori amb el requeriment previst en la normativa catalana que regula les entitats esportives de dos anys de veïnatge administratiu per als jugadors no nascuts a Catalunya per participar en les diferents competicions.
Igualment, el requeriment de dos anys de residència per als infants no nascuts a Catalunya previst en el Decret 58/2010 també exclou els infants nouvinguts.
En definitiva, el Síndic alerta que l’establiment i l’exigència general d’anys mínims de residència no suposa interpretar la normativa vigent en funció del principi de l’interès superior de l’infant, protegit per la Convenció de les Nacions Unides i per la mateixa Llei 14/2010 (article 5).
Recomanacions
Fetes aquestes consideracions, el Síndic demana a la Secretaria General de l’Esport:
1. Que plantegi a la Federació Catalana de Futbol i, si convé, a la Federació Espanyola de Futbol i a la FIFA, a través dels canals que corresponguin, la necessitat que els requisits d’inscripció a les competicions esportives s’ajustin al nostre ordenament jurídic, que tinguin en compte el dret a la pràctica esportiva dels infants estrangers d’acord amb el seu interès superior, i que, ateses les seves necessitats socials, promoguin la participació d’aquests infants en aquest àmbit social i educatiu.
Més concretament:
2. Que s’estudiï el possible caràcter discriminatori del criteri de dos anys que estableix l’article 107.3 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, a fi que, si escau, es modifiqui.
3. Que s’analitzi l’adequació de la normativa en el context dels actuals tractats internacionals.