Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
El Síndic alerta que hi ha casos de frau que aconsegueixen esquivar els mecanismes de control, especialment quan les famílies es donen de baixa just després del procés d’admissió d’alumnat, sense que doni temps a l’Administració per comprovar-ho. Per combatre aquestes pràctiques, el Síndic demana canvis en la normativa que regula l’admissió d’alumnat.
El Síndic alerta que, malgrat els avenços en el control dels fraus, els falsos empadronaments per aconseguir més punts per proximitat a l’escola desitjada encara són una pràctica present i no sempre detectada, cosa que vulnera el dret d’accés al sistema educatiu en condicions d’igualtat.
Després de les reiterades recomanacions del Síndic per combatre els fraus, el Departament d’Ensenyament va incorporar l’any 2009 en la normativa que regula l’admissió d’alumnat que la falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre i que, si es constata un cop iniciat el curs, l’alumnat perd el dret a la plaça i ha de participar en el següent procés de preinscripció i matrícula.
Amb tot, malgrat els mecanismes de control existents, basats en la comprovació de la residència real per part dels ajuntaments, hi ha casos de frau que no es resolen, especialment quan la família es dóna d’alta del padró al domicili al·legat fraudulentament abans del procés d’admissió, i de baixa d’aquest domicili just després, sense donar temps a l’ajuntament per comprovar que el domicili padronal es correspon a la residència habitual.
Davant d’aquesta situació, el Departament d’Ensenyament reclama als ajuntaments un document acreditatiu del frau, i molts ajuntaments al·leguen que, d’acord amb les seves competències, un cop la persona s’ha donat de baixa del padró voluntàriament i ha regularitzat la seva situació padronal, l’Administració local ja no pot donar-la de baixa per inscripció indeguda ni pot demostrar amb certesa la veracitat o no del seu empadronament en el passat.
Per evitar les fugides dels mecanismes de control, el Síndic demana al Departament d’Ensenyament que incorpori en la normativa que regula l’admissió d’alumnat que, en cas de denúncia, un moviment padronal realitzat abans d’iniciar el curs escolar en el qual l’alumnat ha estat admès comporti la incoació d’un procediment de comprovació de la residència efectiva per part de la Comissió de Garanties d’Admissió. El procés de comprovació hauria d’obligar la persona denunciada a aportar elements probatoris de la residència al·legada en el procés d’admissió (rebuts de subministraments, contractes de lloguer, etc. en què consti el nom del progenitor o tutor legal) per no perdre els punts de prioritat corresponents al criteri de proximitat.
D’aquesta manera, s’evita que els ajuntaments hagin d’extralimitar en les seves funcions i es promou que una persona que fa un moviment padronal de baixa al domicili al·legat a efectes de proximitat just després d’haver realitzat el procés d’admissió, si ha estat denunciada, tingui el deure de demostrar que residia al domicili al·legat en la sol·licitud de preinscripció.
Així mateix, el Síndic també demana als ajuntaments, en coordinació amb el Departament d’Ensenyament, que comprovin diligentment, d’acord amb les competències de custòdia i actualització del padró d’habitants i amb els procediments establerts, la veracitat de les dades padronals aportades en el procés d’admissió d’alumnat quan hi hagi denúncies o indicis d’irregularitat.
De fet, encara hi ha ajuntaments que mostren un posicionament passiu davant de les denúncies i ignoren el deure legal de fer les comprovacions en cas de denúncia. El Síndic insta que siguin més rigorosos i recorda que la normativa estableix que el domicili habitual ha de coincidir amb el del padró i que, si no és així, independentment de la documentació que s’acrediti, s’ha d’iniciar el procés de baixa d’ofici per inscripció indeguda.
El Síndic també qüestiona el grau de comprovació del domicili habitual i la interpretació que se’n fa (com per exemple, alguns cops es considera vàlid l’empadronament a casa dels avis encara que no sigui la residència real). D’altra banda, la celeritat de les diferents administracions que intervenen en les comprovacions i la seva coordinació no sempre contribueixen a garantir una resolució correcta de les presumptes irregularitats ja detectades.
El Síndic insisteix en la importància que les administracions educatives garanteixin que el procés d’admissió es desenvolupa en condicions d’igualtat d’oportunitats, i el frau representa una vulneració de principi rector del nostre sistema educatiu de l’equitat i igualtat d’oportunitats.
També cal tenir en compte que darrere aquests falsos empadronaments sovint s’hi amaguen processos de fugida de famílies de determinats centres pròxims al seu domicili, generalment estigmatitzats, i que, per tant, contribueix a reproduir el fenomen de la segregació escolar.