Notícies
Eth proòm demane que se mantengue e s'aprigondisca en modèu lingüistic actuau e denòncie era inactivitat deth Govèrn der Estat en compliment des mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica
Eth Conselh d’Euròpa elògie era situacion des drets lingüistics en Catalonha e senhale que i a un arrepè en usatge des lengües cooficiaus en es servicis publics estataus
Era Administracion centrau incomplís mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica e non se desvolopen es politiques establides entà arténher ua major igualtat en es drets lingüistics
Independentaments de quina sigue era orientacion institucionau futura de Catalonha coma conseqüéncia de futurs processi electoraus o de consulta ciutadana, eth proòm demane que se mantengue e s'aprigondisca en modèu lingüistic actuau
Eth proòm, Rafael Ribó, a liurat ath president dera Generalitat e ath Parlament de Catalonha er Informe sus es drets lingüistics en Catalonha. Aguest informe monografic sorgís dera experiéncia acumulada dempús dera creacion dera institucion fins aué e ei motivat per ua voluntat de compilar es qüestions mès relheuantes publicades sus es drets lingüistics en Catalonha e era defensa que n’an hèt eth Proòm e autes institucions.
Segontes eth proòm, era convivéncia lingüistica en Catalonha aué ei un tresaur que cau preservar e fomentar. Atau tanben ac considèren es organismes e es observadors internacionaus que senhalen Catalonha coma modèu de convivéncia lingüistica.
Per tot aquerò, sigue quina sigue era orientacion institucionau, electorau, de consulta que emprenga aguest país, e peth dessús des legitimes diferéncies partidàries, s’a de mantier e aprigondir en modèu lingüistic actuau, coma se desprén dera defensa des drets qu'a hèt era institucion pendent aguesti ans, e tanben dempús d’organismes internacionaus. Aquerò serie era melhor garantia des drets lingüistics per a toti.
Maugrat era constatada bona convivéncia lingüistica, eth proòm denóncie qu'eth Govèrn der Estat espanhou incomplís es mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica. Atau s'evidèncie en propòstes legislatives o de politiques publiques que pòden perjudiciar aguest modèu. Tanben s'evidèncie en incompliments d'articles normatius e mandats internacionaus.
En aguesta madeisha línia s'a prononciat eth Conselh d'Euròpa en es darrèrs informes publicadi peth Comité d'Expèrts sus era aplicacion dera Carta des lengües minoritàries en Espanha, des ans 2008 e 2011, en que s'afirme que cau garantir era preséncia de totes es lengües en es servicis publics estataus e senhale qu'er usatge des lengües cooficiaus en es servicis publics estataus ei en arrepè.
Mancances e melhores
Era institucion a detectat ua sèria de mancances en modèu actuau, es quaus s'aurien de palliar entà poder garantir era efectivitat en usatge dera lengua, entre es quaus destaquen:
1. Er article 3.3 e er article 20 dera Constitucion, orientadi entà garantir un especiau respècte e proteccion as diferentes lengües der Estat e era promocion deth pluralisme lingüistic en es mejans de comunicacion, son pendenti d'èster desvolopadi. Aguest hèt genère ua afectacion negativa que, damb eth pas des ans, acumule grèuges en detriment, precisaments, dera proteccion que requerissen totes es lengües der Estat. Aguesta desatencion tanben afècte eht Conselh de Lengües, organisme creat er an 2007 e que se trape en ua evidenta inactivitat.
2. D'acòrd damb es informes deth Conselh d'Euròpa en matèria de lengües regionaus o minoritàries, er Estat espanhou non complís es requeriments dera Carta en relacion damb es drets lingüistics.
3. Era nauta rotacion deth personau dera Administracion de justícia non contribuís ara consolidacion dera lengua catalana coma estrument de trabalh ne tampòc i ajuden bères inèrcies de bèri membres dera judicatura e era fiscalia quan manifèsten qu'es comunicacions e resolucions efectuades en castellan ja an plea validesa juridica o atribuissen ua voluntat deliberada de dilatar es procediments ara part qu'allègue manca de respècte de drets lingüistics.
4. Eth dret des ciutadans a recéber en castellan, s'atau ac demanen, es comunicacions des administracions publiques catalanes ei compatible damb eth hèt qu'eth catalan sigue era lengua normalment emplegada en es comunicacions adreçades tàs persones fisiques o juridiques residentes en aguest encastre.
5. Maugrat que hè fòrça ans qu'ei vigenta era Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica, en encastres dera Administracion der Estat en Catalonha se detècten actuacions que non respècten eth dret qu'assistís es ciutadans de Catalonha a emplegar era lengua pròpria sense exigir cap revirada. Aguesta manca de respècte ei recurrenta en membres des còssi e fòrces de seguretat.
6. En es queishes presentades pes ciutadans deuant eth Proòm se constate eth descontentament damb era manca d'usatge deth catalan en modèus e formularis, en es notificacions o ena documentacion trametuda, maugrat era sollicitud expressa dera persona interessada, en organismes coma era Tresaureria Generau dera Seguretat Sociau, era Agéncia Estatau d'Administracion Tributària, es geréncies deth Cadastre o eth servici public d'ocupacion.
7. Er incompliment de precèptes lingüistics imputable as enterpreses de servicis publics e d'atencion ath public en çò que hè ara senhalizacion, es pannèus d'informacion generau de caractèr fix e es documents d'aufèrta de servicis se considère ua infraccion administrativa ara quau s'a d'aplicar eth regim sancionador en matèria de defensa des consumidors e usatgèrs.
8. Fondamentar sus era basa dera Mocion 16/IX deth Parlament de Catalonha er arxivament, per part dera Agéncia Catalana deth Consum, des denóncies presentades per un supausat incompliment der etiquetatge en catalan de productes non alimentaris non s'ajuste a dret, ja qu'aquerò contraditz eth que preve eth Còdi de consum de Catalonha pes drets lingüistics des consumidors.
