Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
Es vulnera sistemàticament el dret del detingut a romandre el mínim temps necessari a comissaria
La durada real de la detenció preventiva fins a arribar davant del jutge supera el temps mínim necessari establert per la Constitució i la Llei d'enjudiciament criminal
S'incompleixen sistemàticament les directrius de la UE pel que fa a les condicions de l'assistència lletrada al detingut
És necessari clarificar normativament les funcions pròpies i complementàries que poden desenvolupar les policies locals
Enguany s'han visitat 82 centres, davant dels 53 que es van visitar el 2013, els 36 del 2012 i els 17 del 2011
No està justificat que policies locals disposin d'unitats dedicades a activitats de planificació de política criminal, com passa a Barcelona
Les sancions en els centres d'educació intensiva i terapèutica s'han d'aplicar d'acord amb la normativa existent pel que fa al procediment, la durada i les garanties
L'Equip de Treball de l'Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura (ACPT), encapçalat pel síndic, Rafael Ribó, ha presentat al Parlament l'Informe anual corresponent a l'any 2014, el cinquè que lliura a la cambra des que la institució va rebre aquest mandat d'acord amb el protocol de les Nacions Unides.L'informe constata dues mancances globals detectades a partir de les visites que s'han dut a terme, sense avís previ, a centres i institucions que exerceixen la custòdia de persones que, per motius diversos, es troben privades de llibertat. Enguany s'han fet 82 visites, davant de les 53 que es van fer el 2013, les 36 del 2012 i les 17 del 2011.
Les conclusions que cal destacar són les següents:
1. Dèficits en el procés de custòdia dels detinguts. Actualment, la durada real de la detenció preventiva fins que es condueix el detingut davant del jutge comporta en molts casos una vulneració sistemàtica del dret a la llibertat del detingut (article 17 CE i article 520 de la Llei d'enjudiciament criminal).
Per combatre aquesta situació, el Síndic recomana més celeritat de tots els agents implicats: cossos policials, col·legis d'advocats, advocats designats i jutjats de guàrdia.
2. Manca d'un model únic de policia judicial. Les visites que s'han dut a terme a dependències de policies locals de Catalunya evidencien que aquests cossos assumeixen funcions de policia judicial, i que practiquen intervencions, detencions, custòdies i trasllats de detinguts, amb diferents criteris i nivells d'autonomia i de col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. Això comporta disparitat de competències, de protocols d'actuació i d'experiències pràctiques.
En aquest cas, es recomana, entre altres aspectes:
- Que es faci una clarificació normativa que resolgui les incoherències i les insuficiències del marc legal autonòmic.
- Que en els convenis que se signin entre el Departament d'Interior i cada ajuntament s'enumerin i es concretin les funcions de policia judicial que, segons les dimensions, circumstàncies i possibilitats respectives, poden desenvolupar.
- Que totes les àrees de custòdia de la policia local que presentin deficiències estructurals (impossibilitat de separar detinguts, manca d'eines de treball, inadequació d'instal·lacions) deixin d'actuar com a dipòsit de detinguts, i que siguin les dependències de custòdia dels Mossos d'Esquadra de la localitat o la zona en qüestió les que facin aquestes funcions.
Finalment, es vol cridar l'atenció sobre el fet que cal evitar que grans municipis com ara Barcelona disposin d'una estructura permanent de recursos humans, instal·lacions i funcions dedicada a activitats de planificació de política criminal. D'una banda, no està justificada, ja que excedeix el que permeten les normes vigents, i, de l'altra, no s'adiu amb l'existència a Catalunya d'un model de policia integral.
Centres d'internament de menors
En alguns dels centres d'internament de menors que s'han visitat s'han detectat irregularitats en l'ús de les contencions, que no sempre responen a la prevenció d'un risc greu per a un mateix o per als altres, i en la tipologia de sancions. Les sancions incompleixen l'article 142 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, que estableix que les mesures correctores no poden implicar directament ni indirecta privació de l'alimentació, privació del dret de visita de la família o privació del dret a l'educació obligatòria, ni atemptar contra la dignitat de l'infant o adolescent.
Davant d'aquesta situació, el Síndic ha fet una serie de recomanacions, entre les quals que l'aplicació de les contencions s'ha de fer de forma proporcionada i excepcional i amb garantia de la integritat física dels menors, i que les sancions s'han d'aplicar d'acord amb la normativa existent pel que fa al procediment, la durada i les garanties.
Incompliment de la Llei del Síndic de Greuges per la manca de comunicació a les Nacions Unides
Cal recordar, un any més, que resta pendent, malgrat els anys transcorreguts des de l'aprovació de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, que el Govern espanyol comuniqui al Subcomitè de les Nacions Unides de Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants que el Síndic de Greuges actua com a Autoritat Catalana per la Prevenció de la Tortura. Cal cridar l'atenció sobre l'incompliment greu que aquesta manca de comunicació representa de la Llei del Síndic de Greuges. En aquest mateix context, resta també pendent de concreció el conveni de col·laboració entre el Defensor del Poble (en funcions de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura en l'àmbit espanyol) i el Síndic de Greuges (en funcions de Mecanisme de Prevenció de la Tortura a Catalunya).
