Notícies

El Síndic alerta que la falta de recursos dificulta la detecció i el tractament de trastorns mentals en infants i adolescents

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents, Maria Jesús Larios, han presentat a la Comissió d’Infància del Parlament l’Informe sobre els drets dels infants 2014.

El document recull les principals mancances detectades pel Síndic durant l’últim any en l’àmbit de la infància. El Síndic proposa deu reptes principals en què cal posar l’accent per donar compliment efectiu a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant.

Entre aquests reptes  destaca la garantia del dret a la salut i, en concret, de la salut mental, en què les mancances posen de manifest una desigualtat clara en el ple desenvolupament del dret de la salut. Malgrat que la xarxa de salut mental infantil i juvenil és d’accés universal per als infants, es constata que la incidència de problemes de salut mental en situacions de pobresa infantil és més alta i que, en realitat, l’accés als serveis de salut mental adequats és desigual per raons socioeconòmiques de les famílies.

La manca de recursos comporta retards i llistes d’espera en l’estudi i el diagnòstic dels infants, la qual cosa afecta directament la seva salut. També afecta la intensitat del tractament que s’ofereix des dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), amb relació a la freqüència de les sessions terapèutiques.

Hi ha una manca de places específiques de centre de dia o de rehabilitació per a adolescents, com a pont entre l’hospitalització en un hospital de dia i el sistema educatiu ordinari. També manquen places d‘estada temporal per a adolescents amb trastorns severs que requereixen un internament en una fase concreta del tractament.

A més, sobre l’internament temporal, no hi ha serveis especialitzats per a menors d’edat, ja que la Cartera de serveis socials 2010-2011 preveu que els serveis residencials previstos per a persones amb discapacitat tenen com a població destinatària persones de divuit a seixanta-cinc anys.

L’Administració argumenta que aquest segment de població habitualment es troba sota la cura directa de la família amb els suports dels serveis de què es pot beneficiar. Excepcionalment, es preveu acordar l’ingrés d’un infant o adolescent en un centre residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual o física.

Més centres, definir necessitats dels trastorns greus i de certes patologies

Les principals recomanacions del Síndic per combatre la saturació de la xarxa de salut mental infantil i juvenil impliquen ampliar l’oferta dels CSMIJ i altres recursos específics en salut mental (hospitals de dia, serveis residencials, programes específics de salut mental, etc.).

També proposa que s’estudiïn les necessitats de places d’atenció en unitats hospitalàries i residencials per a adolescents amb problemes greus i es prioritzin l’especial situació de vulnerabilitat dels infants tutelats per l’Administració, provocada per vivències anteriors al sistema de protecció, i l’especial responsabilitat de l’Administració.

Finalment, recomana que s’atenguin adequadament patologies que estan mancades dels recursos especialitzats necessaris, com ara els trastorns de l’espectre autista o els trastorns alimentaris.

La resta de reptes pendent plantejats en l’Informe són:

1. Mancances en l’escolta efectiva dels infants

En general, els serveis que atenen els infants no han incorporat el canvi de paradigma que implica la Convenció, que suposa escoltar l’infant en qualsevol decisió que l’afecti.

2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels infants

El baix pes de l’acolliment familiar fa que una part dels infants i adolescents dins el sistema de protecció no tinguin assignat el recurs més adequat a les seves necessitats. A tall d’exemple, més de 300 infants residents en centres estan pendents d’un acolliment familiar.

3. La invisibilitat del maltractament

El fenomen de la violència contra els infants i adolescents no és prou visible. Cal continuar conscienciant la població i formant els professionals per garantir la prevenció i la detecció del maltractament.

4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat

Malgrat els reconeixements normatius, els infants amb discapacitat tenen mancances en l’atenció integral que garanteixi el seu màxim desenvolupament i també en el seu dret a escolaritzar-se de forma inclusiva i amb plenes garanties.

5. La pobresa infantil i la necessitat d’una renda garantida per combatre-la

A Catalunya, el 29,4% d’infants menors de setze anys es troba en situació de pobresa relativa (dades Idescat 2012) i la renda mínima d’inserció no arriba a totes les famílies ni garanteix que disposin dels mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats dels infants.

6. Mancances en les polítiques d’acompanyament familiar

Les polítiques de suport a les famílies presenten mancances estructurals derivades de la baixa inversió pública, agreujades per l’increment de les necessitats socials de les famílies i la complexitat de la intervenció per la seva major vulnerabilitat, i també per les restriccions pressupostàries.

7. Manca d’equitat del sistema educatiu

Hi ha una diferència de 30 punts percentuals entre la taxa d’escolarització dels joves de disset anys socialment més afavorits i dels menys afavorits. Una de les polítiques clau per combatre les desigualtats educatives, l’educació infantil de primer cicle, ha patit un retrocés, derivat, en part, de la reducció de la despesa pública en aquesta etapa.

8. Escolarització desequilibrada de l’alumnat

Els desequilibris en la composició social dels centres vulneren especialment la igualtat d’oportunitats dels infants més desfavorits, sense que hi hagi hagut una millora significativa en els nivells de segregació escolar del sistema d’ençà de l’any 2007.

9. Desigualtats en l’accés al lleure educatiu

La participació dels infants en el lleure educatiu està fortament afectada per desigualtats (hi ha una diferència de més de 30 punts en la participació en activitats extraescolars entre els grups més ben posicionats socialment i els grups que ho estan menys) i aquest àmbit ha estat fortament afectat per les mesures de contenció de la despesa.

Tornar