Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Notícies

El Síndic alerta que l'abús sexual infantil està infradetectat i denuncia les mancances en les mesures per combatre’l

07/10/2016

Tot i que els estudis calculen una prevalença de la victimització sexual de prop del 15%, segons els atestats policials, l'any 2015 es van detectar només 644 possibles víctimes

Constata la manca de formació i suport institucional als professionals

Proposa potenciar la informació als infants i adolescents respecte del dret a ser escoltats

Recomana que el protocol contra abusos sexuals sigui obligatori a tots els centres educatius públics i privats

Denuncia que encara no s'ha creat el servei d’atenció a les víctimes d’abús que preveu la Llei 14/2010

Insta que es promogui la realització d'estudis d'investigació per conèixer la realitat del maltractament infantil i específicament de l'abús sexual

El Síndic de Greuges de Catalunya ha reclamat que les administracions adoptin mesures per donar visibilitat a la problemàtica de l'abús sexual infantil. Rafael Ribó, que ha presentat aquest divendres 7 d'octubre l'Informe sobre l'abús sexual infantil a Catalunya, considera que l'abús sexual, com en general la violència exercida envers els infants, constitueix un fenomen que es manté sovint ocult i que presenta enormes dificultats per ser detectat.

Pel que fa a l’estudi dels abusos sexuals i les dades oficials de què es disposen, el Síndic considera que a Catalunya no hi ha un coneixement prou precís sobre la prevalença real de l'abús sexual infantil, perquè la recerca feta en aquesta matèria és escassa i les previsions de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en aquest àmbit no s'han fet efectives.

Per aquest motiu, ha recomanat que es promogui la realització d'estudis d'investigació per conèixer la realitat del maltractament infantil i específicament de l'abús sexual. També ha demanat que es creï el centre especialitzat dedicat a la recerca sobre el maltractament infantil que preveu la disposició addicional sisena de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

Els estudis internacionals elaborats sobre aquesta matèria en països amb sistemes de benestar desenvolupats acostumen a destacar que hi ha una elevada prevalença d'aquest tipus de maltractament. Els resultats dels estudis fets a Catalunya també ho evidencien i xifren prop del 15% el percentatge d'infants i adolescents han estat víctimes d'abusos sexuals en alguna ocasió.

Aquesta dada contrasta notablement amb les xifres detectades pels diferents serveis implicats o que són objecte de la seva intervenció. D'acord amb els atestats policials instruïts sobre agressions i abusos sexuals (encara no provats en seu judicial), per exemple, l'any 2015 els infants que consten com a afectats per agressions i abusos sexuals són 4,6 de cada 10.000.

En concret, segons els atestats, l'any 2015 644 infants i adolescents han estat víctimes d'algun tipus d'abús o agressió sexual. És important destacar que 30 d'aquests casos han tingut lloc en escoles; 7, en instituts, i 12, en centres de menors.

En definitiva, tot i que no hi ha un coneixement precís sobre la prevalença real d'aquest maltractament, les dades sembla que constaten que hi ha una infradetecció del fenomen i un impacte reduït dels serveis que s'ocupen de protegir i atendre els infants davant d'aquest tipus de maltractament sobre el conjunt d'infants realment afectats per l'abús sexual.

Els infants i adolescents tenen dret a ser protegits d’aquesta forma de maltractament, i els poder públics tenen l’obligació d’assegurar aquesta protecció. Protegir els infants de l’abús inclou el deure de prevenir-lo, detectar-lo, intervenir-hi i oferir als infants el tractament necessari per a la seva rehabilitació.

Escoltar els infants i adolescents en el sentit més ampli és clau per combatre l’abús, i un primer pas indispensable per a la detecció dels abusos en els termes que preveu el Comitè dels Drets de l’Infant. Entre les mesures que proposa destaca:

  • Facilitar informació als infants i adolescents respecte del dret a ser escoltats i la informació necessària perquè el puguin exercir.
  • Promoure la formació de tots els professionals en relació amb el dret d'infants i adolescents a ser escoltats i la forma de fer-lo efectiu de manera adequada (salut, escola, lleure, sistema de protecció a la infància, policia, etc.).
  • Promoure l'escolta d'infants i adolescents mitjançant la creació d'espais de confiança en tots els serveis, establiments i institucions perquè l'infant o adolescent es pugui expressar amb confiança.

Pel que fa a la diagnosi, l'abús sexual crònic representa un percentatge molt elevat, atès que la majoria de maltractaments es produeixen en l'àmbit familiar i de forma mantinguda en el temps. Aquesta forma d'abús sexual infantil presenta una gran dificultat per al diagnòstic.

Actualment, segons la informació de què disposa el Síndic, a Catalunya hi ha dues unitats multidisciplinàries de diagnòstic d'abús sexual, la Unitat Funcional d'Abusos a Menors de l'Hospital de Sant Joan de Déu, i la Unitat de Pediatria Social de l'Hospital de l'Hospital Germans Trias i Pujol – Can Ruti. La intervenció d'aquestes dues unitats hospitalàries se centra principalment a dur a terme un diagnòstic multidisciplinari en les situacions de presumpte abús i en el tractament inicial dels infants que l'han patit, però no ofereixen tractament de llarga durada.

L'Informe destaca que l'article 93 de la Llei 14/2010 estableix que la Generalitat, per mitjà del departament competent en infància i adolescència, ha de crear un servei d'atenció especialitzada adreçat a infants i adolescents víctimes d'haver patit abús sexual, però a hores d'ara la creació d'aquest servei encara està pendent. Se subratlla que actualment no hi ha cap servei de la xarxa pública especialitzat per al tractament dels infants i adolescents que han patit abús sexual.

Per combatre la invisibilitat d'aquest fenomen la intervenció dels professionals que treballen amb infants és un element clau. El Síndic, però, ha rebut queixes de professionals de l'àmbit d'educació, en les quals els promotors denunciaven que la confidencialitat no sempre queda garantida i es poden generar situacions que dificulten en gran mesura l'exercici del seu deure legal de denunciar possibles sospites d'abusos.

En aquests casos, el Síndic considera que l'Administració educativa en concret, i en general totes les administracions, haurien de donar suport als docents, o a la resta de professionals afectats, amb les mesures necessàries, en tant que han complert un deure inherent a l'exercici de la seva funció.

Pel que fa a l'aplicació dels protocols, l'Informe alerta que els protocols de maltractaments encara no són prou coneguts entre els professionals perquè no se n'ha fet una difusió suficient. El nou protocol de maltractament aplicable a centres educatius restringeix el seu àmbit d'aplicació a "tots els centres públics i privats sostinguts amb fons públics que conformen el servei d’educació de Catalunya on s’escolaritzin alumnes menors d’edat". Amb aquesta nova redacció s'exclouen tots els centres educatius de titularitat privada que no estan sostinguts amb fons públics. A parer del Síndic, atorgar un tractament diferenciat en l'aplicació del protocol de maltractament en funció del seu finançament no té justificació des de la perspectiva de drets dels infants i comporta un tracte discriminatori i una desprotecció envers aquest alumnat, i també diferències en les obligacions de la comunitat educativa i en les garanties a les famílies.

Quant als infants en situació de tutela, el Síndic ha recomanat en aquest àmbit establir un reglament de funcionament dels centres sota la dependència de la DGAIA que desplegui les previsions de la Llei 14/2010.

També proposa regular el funcionament de la resta de centres (no dependents de la DGAIA) on viuen infants i adolescents (centres per a persones amb discapacitats on viuen infants, sociosanitaris, de salut), i fixar una regulació de mínims que garanteixi els drets que els reconeix la Convenció com a infants i la protecció contra la violència. Aquesta regulació hauria d’incloure mecanismes de queixa i de supervisió des de la perspectiva dels drets de l’infant que incloguin la seva escolta directa i pro­tocols de prevenció de l’abús.

Tornar