Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Afirma que la manca d'un d'aquests quatre elements equival a maltractament, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans
L'adjunt general ha comparegut davant del Grup de Treball del Parlament sobre el Règim d'Aïllament i ha exposat les recomanacions efectuades pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura
L’adjunt general al Síndic, Jaume Saura, ha recomanat davant del Grup de Treball sobre el règim d'aïllament que aquest s'apliqui de forma restrictiva, d'acord amb els criteris establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Concretament, manté que l’aplicació hauria de ser proporcional, degudament justificada, amb plenes garanties i amb control de la situació de la persona sotmesa a la mesura. La manca d’algun d’aquests elements equival a maltractament o tracte inhumà o degradant.
Saura ha comparegut aquest dimarts 16 de maig davant del Grup de Treball del Parlament sobre el Règim d'Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat i s’ha fet ressò de les recomanacions efectuades pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura en l'últim informe anual corresponent a l'any 2016. També ha fet esment de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que en cap cas condemna per se els règims d’aïllament, excepte si suposen una incomunicació sensorial i social completa.
En la seva intervenció, ha aclarit que l’aïllament penitenciari pot al·ludir a diverses situacions, com ara la classificació en primer grau penitenciari (en les seves diferents fases), l’aplicació d’una sanció o la imposició d’un mitjà coercitiu. L’informe del Mecanisme només se centra en la primera d’aquestes situacions, que és la que es pot perllongar durant un termini més llarg (fins a sis mesos) i, per tant, pot tenir una afectació més greu en el dret a la rehabilitació i la reinserció social, a banda de restringir altres drets.
En aquest marc, i com a resultat de les visites realitzades a centres penitenciaris al llarg dels darrers anys, enguany l'MPTC ha incidit especialment en les condicions i les mesures relacionades amb el règim d'aïllament a les presons catalanes. Després d'analitzar les dades de 2016, s'ha constatat que el percentatge d’interns classificats en primer grau de tractament penitenciari es manté constant, entre l'1,8% i el 2% del total de la població reclusa, un percentatge que al llarg de 2017 fins i tot ha disminuït.
El Mecanisme és partidari de restringir l'aïllament a situacions disruptives o d’inadaptació que estiguin fonamentades de manera absolutament rigorosa i individualitzada, cas a cas, sense que siguin suficients referències genèriques a la perillositat extrema o inadaptació de l’intern, sinó que cal acompanyar aquest diagnòstic amb dades precises que fonamentin l'adopció de la mesura.
Un cop feta la classificació en primer grau, i en comparació amb el règim actual, cal utilitzar el màxim d’hores que permet el Reglament penitenciari per fer tractament social i terapèutic de l’individu per tal de minimitzar els riscos de desestructuració personal i psicològica.
D’altra banda, tant el termini de duració del primer grau (sis mesos) com l’obligació de revisar-ne la fase al cap de tres mesos d’haver-se imposat són terminis màxims que l’Administració penitenciària pot i ha d’escurçar al màxim possible en funció de la progressió de la persona interna.
El Síndic valora positivament el Pla de xoc per als departaments especials de règim tancat DERT, presentat recentment pel Departament de Justícia, sobretot pel que fa a la limitació d’hores en cel·la a 18 i a l’increment de la intervenció en aquest medi. D’altra banda, ha qüestionat que el Pla no doni resposta a la necessitat de preveure la possibilitat d’escurçar els terminis d’aïllament si la progressió de l’intern ho justifica, i de fer front a les situacions que, de facto, es produeixen sovint d’interns que sumen regressions a primer grau consecutives i poden encadenar anys en aquesta situació