Notícies
Eth Sindic, coma Proòm d’Aran, vò méter er accent ena defensa dera cultura e lengua araneses, dempús dera senténcia deth Tribunau Constitucionau
En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, cau qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat
Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries
Dempús d’analizar era recenta senténcia deth Tribunau Constitucionau (TC) contra er usatge preferent der aranés en encastres publics, eth Sindic (Proòm d’Aran) sollicite as administracions estatau, aranesa e catalana qu’assumisquen era responsabilitat de garantir e respectar era diuersitat lingüistica e culturau d’acòrd damb çò qu’establissen diuèrsi tractadi europèus. Eth Sindic recomane as autoritats qu’adopten mesures entà difóner e promoir er usatge der aranés.
Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries. En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, coma er aranès, calerà qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat.
Deuant era argumentacion deth TC qu’eth caractèr de lengua pròpria non pòt determinar ua preferéncia en usatge per part des poders publics en detriment deth castellan e deth catalan, e qu’es mesures adoptades entà garantir eth respècte e era proteccion der occitan (aranés en Aran) non pòden traspassar eth limit constitucionau der equilibri entre lengües cooficiaus, auran d’éster es poders publics es qui agen d'autrejar aguest plus. S’aguests non n'actuen coma promotors e defensors, dificilament se poirà preservar er usatge des lengües en situacion de vulnerabilitat.
Eth TC s’a pronunciat aguest mes de heureuèr de 2018 en relacion damb eth recòrs interposat contra determinadi articles dera Lei 35/2010, d'1 d'octobre, der occitan, aranés en Aran. En concrèt, a declarat era nullitat des referéncies ath sòn usatge preferent, coma lengua oficiau en Catalonha e pròpia der Aran, enes institucions, especiaument deth Conselh Generau d'Aran, ena Administracion locau e es entitats que ne depenen, enes mejans de comunicacion, ena ensenhança e ena toponimia.
