Notícies

El Síndic alerta el Parlament dels reptes en polítiques socials, com l’habitatge, i de les agressions al territori, i reitera que cal materialitzar el pacte contra la segregació escolar

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dilluns 25 de juny davant de la Comissió del Síndic al Parlament de Catalunya per explicar els temes més importants inclosos en l’Informe anual 2017. En la seva intervenció també ha identificat diversos temes clau heretats de l’any passat i que han esdevingut alguns dels principals reptes actuals que han d’encarar les administracions i el Parlament. El síndic ha destacat el pacte contra la segregació escolar com un repte imminent. A més, ha alertat del nombre emergent de queixes sobre la renda garantida de ciutadania i les relacionades amb les agressions al territori i les especulacions immobiliàries.

Els esdeveniments polítics i judicials de l’últim trimestre del 2017 han posat de manifest els retrocessos democràtics i en la separació de poders a l’Estat espanyol, que la institució ja havia estat denunciant mesos enrere. En el marc d’un informe monogràfic, s’alertava, com ha dit el síndic en la compareixença, de reiterades vulneracions de drets humans a l’Estat espanyol i d’un ús excessiu de la via penal.

L’aplicació de l’article 155, la intervenció financera de la Generalitat i les traves judicials a nombroses lleis de caràcter social han provocat un impacte negatiu de cara al compliment de drets de caràcter social i de sostenibilitat territorial i en les llibertats en matèria d’igualtat.

Les càrregues policials de l’1-O, l’empresonament preventiu dels líders socials i polítics de l’independentisme i els interrogants al voltant dels atacs terroristes del mes d’agost són temes que s’hauran d’investigar a fons i que, a parer del síndic, no poden quedar impunes ni sense resoldre.

També resulta pertorbadora la presència reiterada en el debat polític i en el llenguatge mediàtic de termes i expressions com ara adoctrinament, atacs a la llibertat d’expressió i dissidència política. Conceptes que també s’utilitzen en els escrits de queixa rebuts pel Síndic i que descriuen un context democràtic molt debilitat.

En total, durant el 2017 el Síndic ha rebut més de 10.000 queixes, ha obert 281 actuacions d’ofici i ha incidit directament en més de 60.000 persones. El percentatge de resolucions acceptades de manera total o parcial supera el 98% de les emeses. De fet, només un 1,6% han estat rebutjades per l’Administració, mentre que en un altre 22,2% han estat acceptades només parcialment.

També cal fer esment de la tasca de l'oficina itinerant del Síndic, que ha efectuat 144 desplaçaments i ha visitat 115 municipis diferents. S’han signat set nous convenis de supervisió singular amb els ajuntaments de Sitges, Caldes de Montbui, Olèrdola, Santa Perpètua de Mogoda, Manresa, Castellbisbal i Òdena, fins arribar als 33 convenis vigents. Enguany s’han tramitat més de 7.000 queixes i actuacions d’ofici relatives al món local, un 45% del total de la institució.

Temes destacats

El pacte contra la segregació escolar
El Síndic va presentar l’any 2016 dos informes sobre la segregació escolar. A partir d’aquests, juntament amb el Departament d’Educació, ha promogut l’elaboració d’un pacte contra la segregació a Catalunya. El pacte es fonamenta en els principis de corresponsabilitat de tots els centres, independentment de la titularitat, i el del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats.

Per garantir l’èxit del pacte contra la segregació escolar (encara en procés d’elaboració), tant pel que fa a la seva subscripció com aplicació efectiva, l’informe recomana que s’adopti una posició activa sobre les mesures normatives i organitzatives que s’han de prendre, i també les previsions pressupostàries.

Habitatge social
Com s’evidencia en el recent informe El dret a l'habitatge: qüestions urgents, la manca d'un parc d’habitatges social suficient té com a conseqüència directa que les principals vies d’accés a un habitatge social (Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial i meses d’emergències) no donen resposta a les necessitats actuals.

A més, la necessitat d'atendre amb caràcter prioritari les situacions d'emergència residencial ha donat lloc que determinats col·lectius no obtinguin l'atenció que també mereixen per part dels poders públics a l'hora de garantir també el seu dret a l'habitatge (el dret a l'emancipació dels joves, el dret al reallotjament dels afectats urbanístics, etc.).

En aquesta línia, s’ha abordat la necessitat de preveure unes polítiques d’habitatge més estructurals i a llarg termini que permetin donar resposta a les necessitats d’habitatge futures. Per assolir-ho, resulta imprescindible l'aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge.

Atemptats de Barcelona i Cambrils (pàg. 251)
Els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost han reobert el debat entorn de les mesures de prevenció existents i l'anàlisi de les causes d'aquests fets, d'una violència incomprensible. És en aquest sentit que el Síndic va presentar un informe al Parlament el mes de novembre de 2017 en què es feia ressò de les polítiques públiques en matèria de prevenció del terrorisme, l'odi i la discriminació.

En l’informe s’exigeix l’accés de ple dret de la Policia de la Generalitat als organismes estatals i internacionals de coordinació policial i el complet esclariment dels vincles entre el líder de la cèl·lula terrorista amb els serveis secrets de l’Estat.

El bo social (pàg. 191) i la renda garantida de ciutadania
El Síndic ha actuat d’ofici per fer el seguiment del desplegament i l’aplicació de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, que va entrar en vigor el setembre de 2017 i que comporta canvis significatius en el règim de protecció i cobertura de necessitats bàsiques. L’any 2018 el Síndic de Greuges està rebent un gran volum de queixes relacionades amb la renda garantida, especialment des d’abril, amb una mitjana de 50 al mes.

Aquesta llei crea i regula una nova prestació social, de naturalesa econòmica i percepció periòdica, i amb caràcter de dret subjectiu, que té com a finalitat assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i a les famílies que es troben en situació de pobresa.

El Reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d'energia elèctrica. Respecte a la gestió de sol·licitud del bo, el Síndic s’ha mostrat reticent per la possible sobrecàrrega de treball dels centres de serveis socials que pot comportar, tenint en compte l'augment de tràmits que hauran d'afrontar els professionals i també davant l’increment de les persones que accedeixen a la xarxa de serveis socials. La insuficient dotació de recursos pot agreujar la situació.

Saturació dels serveis d’urgències (pàg. 91)
La situació de saturació que presenten alguns serveis d'urgències dels hospitals del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SIAP), encara que sigui de manera puntual en determinades èpoques de l'any, és un assumpte que preocupa tant els usuaris com el Síndic de Greuges. Aquest any s'han continuat rebent queixes de persones que han hagut d'acudir a un servei d'urgències hospitalàries, o dels seus familiars, principalment per les hores que hi han de romandre i per les condicions en què ho han de fer, sovint en lliteres als passadissos del servei.

D’una banda, en relació amb el servei d'urgèn­cies hospitalàries mateix, el Síndic ha destacat la importància de fer una planificació ade­quada del servei que garanteixi una dotació suficient de personal per atendre l'afluència de pacients en cadascun dels torns que s'establei­xin; de potenciar la coordinació amb la resta dels serveis del centre, ja que s’entén que no es tracta d'un servei aïllat de la resta de l'hospital; d'estudiar l’habilitació de més llits als serveis de l'hospital que en siguin deficitaris, i d'esta­blir circuits de derivació àgils entre els centres hospitalaris i altres dispositius perquè la persona pugui ser atesa on se li pugui donar una resposta més adequada a la situació que pre­senta amb celeritat.

La protecció de la infància i els adolescents migrants no acompanyats (pàg. 113)
L’informe posa de manifest les mancances estructurals del sistema de protecció i també situacions com ara l’arribada d’adolescents estrangers sols, que, si bé no són conjunturals, han experimentat una forta crescuda els darrers mesos. Aquesta situació s’ha d’abordar en el context de la regulació dels fluxos migratoris d’acord amb els convenis internacionals de drets humans.

Com a mancances estructurals, cal assenyalar que els esforços de l’Administració per promoure l'acolliment familiar, si bé suposen una millora pel que fa al suport a les famílies acollidores, encara no han donat els resultats que requeriria la necessitat d’aquest recurs, ja que no s’ha incrementat de manera significativa el nombre de famílies acollidores.

Només un 46,8% dels infants tutelats estan en acolliment familiar, proporció molt similar a l'existent des de fa més de deu anys. L’informe constata, a més, que caldria continuar avançant en la promoció d’una xarxa de centres més petits, com ha començat a fer la DGAIA, si bé caldria que aquestes dimensions fossin aplicables a qualsevol tipus de centre de protecció. Així mateix, cal avançar en la millora de les condicions laborals dels educadors.

El factor més determinant per entendre l'increment de la pressió sobre el sistema de protecció té a veure amb l'increment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats. El mes d'octubre de 2017 ja se n'havien atès 1.116 nous casos, un 63,2% més que tot l'any 2016. Les dificultats del sistema de protecció per atendre aquesta realitat ha provocat que la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat mantingués nombrosos infants, sense estar detinguts, més de quatre dies.

El col·lectiu dels educadors ha plantejat al Síndic de Greuges dèficits que afecten directament l’efectivitat i la garantia dels drets dels infants. Entre les recomanacions en aquest sentit destaca revisar el nombre i el perfil de professionals que són necessaris en cadascun dels centres d’acord amb les necessitats detectades i expressades pels mateixos professionals i les avaluacions de riscos psicosocials.

Més control de l’ús de la imatge dels infants (pàg. 116)
En la compareixença, el síndic també ha destacat la manca de conscienciació generalitzada pel que fa als drets a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge dels infants. Així, ha assenyalat que no es té prou present que la difusió de la identitat o de la imatge de l’infant no només lesiona els seus drets, sinó que, a més, pot pertorbar el seu correcte desenvolupament físic, mental, moral i social.

Una de les recomanacions de la institució és garantir amb rigor que el dret a la informació i la llibertat d’expressió no depassi els límits que imposa l’ordenament jurídic de preservar els esmentats drets, especialment si els infants han estat víctimes d’un delicte o de maltractament.

Defensa del territori (pàg. 167)
Per mitjà de les queixes el Síndic de Greuges constata la pressió que es va despertant sobre el territori arran dels primers indicis de recuperació econòmica a Catalunya. La crisi immobiliària va posar sobre la taula la perillositat del model d'urbanisme depredador del sòl que s'havia seguit fins a l'any 2009.

El passat 5 de juny el Síndic va presentar al Parlament l'informe amb títol L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, que pretén analitzar quines han estat les actuacions de les administracions en un context d'augment de conflictivitat territorial, a través dels instruments de planificació urbanística i territorial, que inevitablement afecten el medi ambient. L'informe fa una diagnosi i analitza també possibles vies de solució a aquests tipus de conflictes.

L'aprovació de la llei del territori com a marc integral en matèria d'ordenació del territori i la necessitat que la implantació d'infraestructures en el territori estigui justificada per necessitats acreditades són part de les recomanacions que efectua el Síndic en l'informe presentat.

El cas de l'afectació de 3.700 metres de camí forestal al bell mig del Parc Natural del Montseny per l'execució de la II fase d'arranjament i pavimentació del camí de connexió de la carretera BV-5301 amb la BV-5114 o la construcció d'un port, els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatres habitatges a Tossa de Mar són exemples clars d'intents d'intervenció en el territori que el poden degradar. En ambdós supòsits el Síndic de Greuges ha posat de manifest en les seves resolucions la necessitat que els poders públics vetllin per la protecció del medi ambient mitjançant l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i amb la mínima intervenció.

És tasca de les administracions garantir la preservació i la sostenibilitat del territori en tant que afecta els drets de les persones.

Igualtat entre homes i dones (pàg. 117)
En matèria d’igualtat entre dones i homes, enguany cal destacar l’actuació d’ofici iniciada per investigar si es respecta el principi de paritat en els càrrecs electes i òrgans directius de les institucions catalanes. De la informació obtinguda, se’n desprèn que la paritat home-dona en els càrrecs electes, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs de responsabilitat política de més rellevància. Així, per exemple, el Parlament de Catalunya escollit el 2015 tenia un nivell acceptable de paritat, però això no es va traduir en un consell executiu paritari. Al contrari, en el moment de la seva destitució, el consell executiu estava integrat per nou homes i quatre dones. Val a dir que l’elecció de la nova Mesa del Parlament fruit de les eleccions del 21 de desembre de 2017, amb sis homes i una dona, suposa una regressió en termes de paritat d’homes i dones en òrgans representatius.

Així mateix, malgrat l'augment constant de dones en l'àmbit municipal (regidores i alcaldesses), els ajuntaments, amb caràcter general, continuen lluny de ser paritaris, situació que s'agreuja en els governs locals de segon nivell (diputacions i consells comarcals). En aquest sentit, és especialment greu la situació de manca de diputades provincials a les diputacions de Tarragona i Girona.

Tampoc no és exemplar la situació de les institucions estatutàries, particularment pel que fa als òrgans col·legiats escollits políticament, particularment el Consell de Garanties Estatutàries, on la presència de dones entre els càrrecs electes és absolutament testimonial, com ho ha estat històricament a la Sindicatura de Comptes. La situació millora, no obstant això, pel que fa als alts càrrecs d'aquestes institucions.

Tornar