Notícies

El Síndic conclou en sessió parlamentària que el tractament que els centres educatius han fet de l’1-O ha estat globalment correcte

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat per l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, ha comparegut aquest dilluns 9 de juliol davant de la Comissió del Síndic al Parlament per explicar les seves conclusions sobre el tractament en algunes escoles dels fets de l’1-O. En general, ha constatat que l’actuació dels centres va ser correcta, i tot i que ha detectat algunes pràctiques millorables, es tracta de casos molt puntuals.

Com en totes les investigacions que la institució del Síndic du a terme en l’àmbit de l’educació, l’objectiu primordial és defensar els drets de l’alumnat i garantir l’interès superior de l’infant d’acord amb la Convenció dels Drets de l’Infant. Tant aquesta com la resta de l’ordenament jurídic corresponent incorporen la llibertat de pensament i de consciència de les persones com un dret fonamental. La Llei d'educació de Catalunya preveu el pluralisme i l'exclusió de qualsevol forma de proselitisme o adoctrinament com a principis rectors del nostre sistema educatiu (art. 2).

El Síndic també ha tingut en compte els drets del professorat. La llibertat de càtedra, per exemple, permet que els professors puguin expressar opinions.

En el marc d’aquesta investigació, el Síndic ha elaborat l’informe El pluralisme  a les escoles de Catalunya com a garantia de no-adoctrinament. El document, que ha presentat recentment, conclou que a Catalunya no hi ha adoctrinament sistemàtic. Es tracta d’una anàlisi exhaustiva des de dos vessants: d’una banda, les queixes i incidències registrades i de l’altra, el currículum escolar i el contingut dels llibres de text.

Durant la compareixença, el síndic ha considerat oportú clarificar que el dret a l'educació va més enllà de la transmissió de coneixements: la situació política s'ha de tractar a l'aula perquè forma part del dret a l'educació.

De la mateixa manera, els continguts de caràcter polític s'han de tractar amb respecte al principi de pluralisme. Això no significa que l'alumnat o el professorat no puguin expressar opinions, sinó que totes les opinions es puguin expressar lliurement i amb respecte. 

Són dos exemples d’alguns aspectes que, massa sovint, si no es tenen en compte poden desvirtuar el discurs quan el debat surt de l’àmbit purament educatiu i entra a l’esfera política.

Pel que fa a les actuacions concretes, arran de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, convocat per la Generalitat de Catalunya i suspès pel Tribunal Constitucional, el Síndic ha rebut durant el període comprès entre els mesos de setembre de 2017 a maig de 2018 un total de 9 queixes i 25 consultes, i també ha obert 2 actuacions d’ofici.

Aquestes queixes, consultes i actuacions d’ofici fan referència, fonamentalment, a incidències suposadament ocorregudes en els debats organitzats a les aules per debatre els fets succeïts durant la celebració del referèndum, al tracte a l’alumnat, a la presència de simbologia política als centres, a la participació de l’alumnat en actes de protesta i de vaga o a l’aturada general convocada per al 3 d’octubre sense serveis mínims als centres educatius.

Algunes de les queixes (un terç del total, 12 de 36), però, van en sentit contrari, i tenen a veure amb l’assetjament al professorat i amb el qüestionament de la seva professionalitat per part de determinades instàncies polítiques i mitjans de comunicació.

Val a dir, però, que aquestes 36 queixes, consultes o actuacions d’ofici, si bé totes poden ser indicatives de malestar sobre una situació existent, en només 7 casos (7 centres educatius de 6 municipis diferents) incorporen incidències concretes i, per tant, possibilitats de verificació. En la resta de casos, o bé són queixes genèriques, sense esmentar cap centre en concret, o bé han estat presentades per persones no directament afectades, ocasionalment residents fora de Catalunya, que segueixen l’actualitat a través dels mitjans de comunicació i que expressen el seu desacord sobre notícies que s’hi exposen.

Tornar