Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
La diagnosi i el tractament de la dislèxia es fa moltes vegades des de l'àmbit privat, fet que posa en dubte el principi d’equitat del sistema educatiu
Cal un diagnòstic precoç, amb la implicació dels pediatres, per cobrir les necessitats dels alumnes des d’etapes primerenques i evitar-ne el fracàs escolar
El Departament d’Ensenyament ha informat el Síndic que s'està treballant conjuntament amb professionals de l'àmbit de salut per consensuar, planificar i avaluar diferents protocols d'actuació conjunts
El Síndic de Greuges de Catalunya ha reclamat al Departament d’Ensenyament que dediqui més recursos públics als trastorns de l’aprenentatge, com la dislèxia. També demana que s’exerceixi més control sobre els recursos privats existents i que en general es presti més atenció a l’alumnat amb indicis de requerir un aprenentatge adaptat.
Més concretament, insta a potenciar-ne la detecció precoç i recomana que es treballi en coordinació amb el Departament de Salut per implicar els pediatres en el procés diagnòstic. L’objectiu és poder rebre orientació i atenció per cobrir aquestes necessitats en etapes primerenques per evitar que derivin en situacions de fracàs escolar.
Les dificultats relacionades amb la dislèxia, un trastorn que requereix una metodologia d’aprenentatge adaptada, han estat motiu de diverses queixes adreçades al Síndic. A partir de l’anàlisi d’aquestes reclamacions, el Síndic ha constatat que l’atenció de la dislèxia no està ben resolta des de l’àmbit públic i que els seus dèficits exposen les contradiccions del sistema educatiu pel que fa al principi de l’equitat i de la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, recomana destinar més recursos a aquest alumnat, especialment al que procedeix d’entorns socials i familiars desfavorits.
La diagnosi i el tractament de la dislèxia es fa moltes vegades des de l'àmbit privat en el cas de les famílies que disposen de prous mitjans econòmics i que tenen la capacitat de poder accedir a aquest suport de professionals especialistes. Els centres de detecció i intervenció existents en el sector privat supleixen o complementen la intervenció que, segons la llei, correspon als EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògic) a partir de l’elaboració d’un pla individualitzat.
La formació del professorat és insuficient i es tendeix a obviar les necessitats específiques de l'alumnat amb dislèxia o es limita a abaixar el nivell dels continguts acadèmics. Fins i tot les proves de competències bàsiques organitzades pel Departament d'Ensenyament no estan adaptades a les necessitats específiques d'aquest alumnat.
Molts dels alumnes amb trastorns d’aprenentatge no arriben a cursar estudis universitaris perquè o bé no han estat diagnosticats o bé no han estat diagnosticats i tractats adequadament. En alguns casos no se'ls han ofert les eines que requereixen les seves necessitats especials d'aprenentatge.
Tot i això, també han arribat queixes al Síndic d'alumnes universitaris dislèctics que manifesten problemes d'adaptació en aquesta etapa educativa. Pel que fa a l'adaptació curricular i a l'avaluació a l'alumnat universitari amb dislèxia, el Síndic ha suggerit que es faci una difusió de la guia ja existent i publicada per la Comissió Tècnica de la Universitat i Discapacitat de Catalunya, del Consell Interuniversitari, i se'n promogui l'aplicació en els diferents centres universitaris de Catalunya.
També ha recomanat que es revisin els requisits per accedir al Tribunal Ordinari Específic (TOE) previst per corregir les proves d'accés a la universitat per a alumnat dislèctic. Ara els requisits són tenir un diagnòstic i un pla individualitzat de l’EAP durant tota l’etapa de l’ESO i el batxillerat. Segons les queixes plantejades, alumnes que tenen diagnòstic no han pogut accedir a aquestes proves perquè no han disposat d'aquest pla. El Síndic considera que caldria valorar la validesa que s'atorga als diagnòstics no emesos per un professional del sistema públic i aclarir els motius pels quals en els casos plantejats no s'ha elaborat un pla individualitzat de l’alumne afectat durant tota l'etapa de l'ESO.
També s’han rebut queixes per la manca de consideració de les dificultats específiques de l'alumnat dislèctic per obtenir el nivell B2 de coneixement de tercera llengua que s'exigeix per tenir el grau universitari.
El Síndic també ha recomanat que s'ajusti el Registre d'alumnes, d’acord amb la Llei de protecció de dades personals, per obtenir dades més detallades del nombre d'alumnat que consta com a dislèctic o que pateix altres trastorns de l'aprenentatge.
El Departament d’Ensenyament ha informat el Síndic que s'està treballant conjuntament amb professionals de l'àmbit de salut per consensuar, planificar i avaluar diferents protocols d'actuació conjunts que permetin la detecció precoç dels diferents tipus de trastorns que condicionen l'aprenentatge d'acord amb els suggeriments que se li han fet arribar.
Recentment, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució en què insta el Govern de la Generalitat a adoptar una sèrie de mesures relacionades amb la dislèxia en la mateixa línea plantejada pel Síndic.