Notícies
Eth Sindic reclame mès acòrd politic entà afrontar es problematiques e es inegalitats sociaus
Informe tath Parlament 2018
A recebut pendent er an 2018 un totau de 10.495 queishes procedentes de 14.000 persones. Tanben a atengut 9.987 consultes e a iniciat 264 actuacions d’ofici. E, en globau, s’an tramitat 26.000 expedients e s’an atengut mès de 35.000 persones
Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s’entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d’abitatge
Er an 2018 i a agut un increment des sollicituds d’intervencion deth Sindic en encastre des drets civius e politics
En aguest informe, coma reflexion finau, Rafael Ribó demane a totes es institucions catalanes qu'establisquen coma rèptes prioritaris entath futur era luta contra era inegalitat sociau e economica, era consideracion der abitatge coma dret fonamentau, e non solament coma objècte economic, e era igualtat d’oportunitats ena educacionEth Sindic de Grèuges de Catalonha (Proòm dera Val) a recebut pendent er an 2018 un totau de 10.495 queishes procedentes de 14.000 persones, atengut que bères ues son collectives. Ei era chifra mès elevada dempús der an 2015. Tanben a atengut 9.987 consultes e a iniciat 264 actuacions d’ofici. S’an hèt 136 desplaçaments a 106 municipis e, en globau, s’an tramitat 26.000 expedients. Eth proòm dera val, Rafael Ribó, a destacat aguestes donades ath president deth Parlament, Roger Torrent, a qui a liurat aguest deluns, 11 de hereuèr, er Informe tath Parlament 2018, eth darrèr deth mandat peth quau siguec escuelhut er an 2010. Posteriorament, n’a hèt era presentacion publica.
Pendent era audiéncia mantenguda damb eth president deth Parlament, Rafael Ribó a exprimit era sua preocupacion pera inestabilitat politica que s’a viscut en Catalonha pendent er an 2018, agravada per entratge de mesures obstaculizadores e intervencionistes que n’an dificultat era governabilitat. En aguest sens, a alertat qu'eth principau damnatjat tostemp acabe en tot èster era persona mès vulnerabla, qu'ei qui mès emparament dera Administracion requerís.
Es chifres apunten en aguesta linha. Er increment mès significatiu de queishes s’a enregistrat en encastre des politiques sociaus, qu'a superat eth lindau de 30% (32%) dera totalitat de problematiques. E de manèra encara mès concrèta s’an pogut constatar es dificultats que s’an trobat es persones en risc d’exclusion sociau. Jamès coma enquia ara eth Sindic auie arrecebut tantes queishes en qué ua madeisha persona auesse tau quantitat de problèmes de tipes diuèrsi.
Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s’entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d’abitatge. Situacions que pòden arribar a èster encara mès dramatiques quan se tracte de persones damb mainatges a cargue. De hèt, era majoria de queishes en aguesti encastres an estat presentades per hemnes. Eth genre ei fòrça present en aguesta realitat, e eth Sindic demane elaborar e implementar politiques sociaus dempús d’aguesta perspectiva.
Eth proòm dera val, Rafael Ribó, a arregraït era bona predisposicion e actitud collaboradora des administracions pendent tot eth mandat e a demanat a totes es institucions catalanes qu'establisquen coma rèptes prioritaris entath futur era luta contra era inegalitat sociau e economica, era consideracion der abitatge coma dret fonamentau, e non solament coma objècte economic, e era igualtat d’oportunitats en educacion.
68% de coneishença dera institucion e quasi ua 80% d’eficacitat
Ar inici deth sòn prumèr mandat, eth Sindic ère ua institucion desconeishuda entà bona part dera ciutadania catalana. Er indèx de coneishença er an 2005 a pena superaue eth 50%. Segons era darrèra enquèsta de coneishença, amiada a tèrme en gèr de 2019, eth grad de visibilitat dera institucion e eth prètzhèt qu'acomplís a arribat a 68%. Ath delà dera projeccion, eth Sindic s’auie fixat coma objectiu destacar era utilitat deth servici que preste. Er an 2018 s’a enregistrat un 97,6% d’acceptacion des resolucions (25,1% deth quau a estat acceptacion parciau).
Actuacions destacades per matèries
Es donades de 2018 presenten un increment deth numerò d’intervencions de dus encastres particularament considerables. Un ei era d’administracion publica, en concrèt de participacion ciutadana, atengut que fòrça persones considèren que s’an vulnerat es sòns drets civius e politics, coma eth dret de manifestacion o de libertat d’expression, eth dret a èster representades pes persones a qui an votat o era neutralitat der usatge d’espacis publics, entre d’autes.
Ara ben, er increment mès significatiu d’enguan s’a produsit en encastre des politiques sociaus. Er an 2018 a estat mès especiaument dur entàs persones en risc d’exclusion sociau.
Es encastres relacionadi damb enfància e educacion e tanben er encastre de transparéncia se tracten enes respectius informes que trobaratz en web sindic.cat.
