Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Notícies

El Síndic adverteix la JEC que facultar les meses per identificar el vot de les persones amb aparença de discapacitat contradiu la llei i és discriminatori

19/03/2019

Estigmatitzar l’electorat per la seva “aparença” de discapacitat pot tenir efectes dissuasius a l’hora d’exercir el dret de vot  

Fins i tot persones que mai no han estat incapacitades judicialment poden veure limitada i qüestionada la seva llibertat de decisió

El Síndic també ha traslladat les seves consideracions al Defensor del Poble perquè actuï sobre aquesta vulneració de drets

El Síndic de Greuges de Catalunya s’ha adreçat a la Junta Electoral Central (JEC) i al Defensor del Poble espanyol perquè solucionin la problemàtica derivada de l'aprovació de la Instrucció 5/2019, de la Junta Electoral Central, d’11 de març, que, a criteri del Síndic, comporta una situació de discriminació indirecta per raó de la discapacitat (o aparença de discapacitat), prohibida en l'ordenament jurídica vigent.

En aquest sentit, fa referència, sobretot, a la reforma operada per la Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, de modificació de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que permet donar compliment a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, i en especial l’article 29. 

El Síndic considera que la Instrucció estableix un tracte diferenciat que estigmatitza les persones per la seva aparença de discapacitat. En concret, la Instrucció assenyala que “en cas que algun membre d'una mesa electoral, o algun dels interventors o apoderats adscrits a aquesta mesa, consideri que el vot d'una persona amb discapacitat no és exercit de manera conscient, lliure i voluntària, ho pot fer constar a l'acta de la sessió, però no impedirà que aquest vot sigui introduït a l'urna”. 

D’acord amb el marc normatiu, les situacions i graus de discapacitat han de ser determinats pels òrgans administratius competents, integrats per equips de professionals multidisciplinaris. Per aquest motiu, és sorprenent i poc rigorós dotar d’una potestat fiscalitzadora, per a la qual no estan preparades ni autoritzades, tant les persones que de forma voluntària fan d’interventores i apoderades com les persones que han estat triades aleatòriament per constituir les meses electorals. 

A parer del Síndic, val la pena posar en valor el contingut del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, segons el qual "s'entén que es vulnera el dret a la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat, definides en l'article 4.1, quan, per motiu de o per raó de discapacitat, es produeixin discriminacions directes o indirectes”. 

El fet que l’aparença de discapacitat sigui l’únic criteri que hi hagi sobre la taula per qüestionar la capacitat de prendre decisions de qualsevol persona electora és discriminatori i contrari al dret de participació en condicions d’igualtat. A més, es tracta d’una mesura que pot tenir un efecte dissuasiu per a les persones afectades a l’hora d’exercir el vot per por de ser estigmatitzades. 

Més encara, l'aplicació de l'article 3.2 de la LOREG, en la interpretació que ofereix la Instrucció 5/2019 de la JEC, portaria a l'absurd d'empitjorar la situació de moltes persones amb discapacitat davant de l'exercici del seu dret de sufragi, en relació amb la situació prèvia a la reforma de la LOREG. Així, abans de la reforma de l'article 3 de la LOREG, només un jutge, en el marc del procediment de limitació de la capacitat jurídica d'obrar (procediment d'incapacitació), podia decidir sobre la capacitat de la persona per exercir el dret de sufragi actiu. 

Amb la Instrucció 5/2019, qualsevol persona que hagi estat cridada a ocupar el càrrec de membre d'una mesa electoral, interventor o apoderat adscrit a les meses, s'entén habilitada per valorar si una persona té una discapacitat o no i, segons el cas, fer constar en l'acta de votació la seva valoració sobre la consciència, la llibertat i la voluntarietat amb què aquesta persona exerceix el seu dret de sufragi.

En aquest sentit, es pot donar el cas que una persona amb discapacitat que no ha estat mai incapacitada judicialment i que ha exercit el seu dret a votar en comicis anteriors en condicions d'absoluta igualtat amb la resta de ciutadania es pugui veure, actualment, qüestionada en la seva consciència, llibertat i voluntarietat quan vulgui emetre el seu vot en els propers comicis.

Tornar