Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
La protecció dels infants del maltractament i l'abús va ser un dels motius pels quals el Síndic va rebre l’encàrrec legal específic en relació amb els drets dels infants i es va crear la figura de l'adjunt o adjunta d’infància l'any 1989
Ha habilitat una línia de telèfon gratuïta (900 922 488) i un correu electrònic (abus.sexual@sindic.cat) específics per atendre casos d’abusos sexuals comesos sobre infants
Pel que fa als casos en el si d’àmbits eclesiàstics, el procediment de reparació té com a finalitat facilitar a les víctimes d’abús sexual un espai on puguin expressar lliurement la seva experiència i una via per sol·licitar una reparació per part de l’Església
Pel que fa a la prevenció, la Comissió sol·licitarà als bisbats amb seu a Catalunya i als representants de les congregacions religioses establertes a Catalunya interlocució i que aportin informació sobre els procediments i les actuacions internes
La protecció davant l'abús sexual infantil ha estat un àmbit d'actuació constant en l'actuació del Síndic, que l’ha abordat partint de la seva concepció com a dret de l'infant i, en conseqüència, amb una perspectiva àmplia, transversal i que inclou tots els espais de vida dels infants, tant públics com privats. La protecció dels infants del maltractament i l'abús va ser precisament un dels motius que al seu dia van determinar l'atribució a la institució del Síndic de Greuges d'un encàrrec legal específic en relació amb els drets dels infants i la creació de la figura de l'adjunt o adjunta al Síndic l'any 1989.
El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat aquest dimarts, 7 de maig, a Barcelona la Comissió de reparació i prevenció d’abusos sexuals en l’entorn de l’Església catòlica. El síndic, Rafael Ribó, va avançar a principis de l’any 2019 la creació d’aquesta comissió arran del degoteig de casos d’abusos denunciats públicament, prescrits i no prescrits, que han afectat diverses ordres religioses, inclosa l’abadia de Montserrat.
La creació i entrada en funcionament d'aquesta comissió s'emmarca en les competències que té atribuïdes el Síndic en relació amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i el conjunt de normatiu que regula els drets dels infants, com a institució independent de defensa dels drets humans. La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant va ser ratificada al seu dia per la Santa Seu, i el Comitè sobre els Drets de l'Infant ha recordat que, amb aquesta ratificació, la Santa Seu va assumir el compromís d'aplicar-la “no només dins del territori de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, sinó també en la seva condició de poder suprem de l'Església catòlica a tot el món, tant en casos comesos per particulars com a les institucions subjectes a la seva autoritat” (observacions finals sobre el segon informe periòdic de la Santa Seu, punt 8).
La Comissió s’ha creat seguint uns patrons similars als de diverses iniciatives internacionals, com ara d’Irlanda, Bèlgica o Alemanya, i cal esperar comptar amb la col·laboració de l’Església catòlica perquè es faci la reparació corresponent. El Síndic també exigirà la implicació de les administracions públiques amb relació a aquesta reparació.
El Síndic ha anunciat la posada en funcionament d’un servei especialitzat d’atenció a les víctimes per mitjà d’una línia telefònica gratuïta ( 900 922 488 ) i d’una adreça de correu electrònic ( abus.sexual@sindic.cat ) habilitada especialment. L’atenció serà totalment confidencial i la duran a terme persones formades específicament. L’horari del servei telefònic serà de les 10 a les 14 hores, de dilluns a divendres. Fora d’aquesta franja d’hores, es podrà deixar un missatge a la bústia de veu.
El procediment de reparació té com a finalitat facilitar a les víctimes d’abús sexual un espai on puguin expressar lliurement la seva experiència i una via per sol·licitar una reparació per part de l’Església. Així, les persones que hagin patit abusos sexuals a Catalunya per part d’un representant de l’Església catòlica quan tenien menys de 18 anys poden adreçar-se al Síndic de Greuges per demanar que la Comissió obri un procediment de reparació.
S’entén com a reparació l’expressió directa o indirecta a la víctima d’un abús sexual infantil per part d’un representant legítim de l’Església catòlica d’un reconeixement dels fets i dels seus efectes, i de la responsabilitat institucional, acompanyat, si s’escau, d’una compensació econòmica raonable i proporcionada. Si el delicte és vigent, s’orientarà cap la denúncia corresponent i, si ja ha prescrit, s’estudiarà cada cas i, si escau, s’aplicarà el procediment descrit.
La Comissió entrevistarà totes les persones que ho desitgin i deixarà a les seves mans l’abast de la investigació. Així, seran les mateixes persones afectades les que decideixin fins on volen arribar, començant per si autoritzen el trasllat de la denúncia a les autoritats eclesiàstiques o no, i poden decidir només entrevistar-se amb la Comissió.
Pel que fa a la prevenció, el Síndic ja ha sol·licitat als bisbats amb seu a Catalunya i als representants de les congregacions religioses establertes a Catalunya interlocució i que aportin informació sobre els procediments i les actuacions internes adreçades a prevenir, detectar i donar resposta als abusos sexuals d’infants actualment.
La informació recollida per la Comissió es tractarà d’acord amb la normativa vigent sobre protecció de dades i es garantirà la màxima reserva i confidencialitat respecte als casos de què tingui coneixement.
Segons l’únic estudi publicat fins ara sobre la prevalença dels abusos sexuals per part de religiosos a Espanya, un 4,17% del total d’abusos sexuals han estat comesos per representants de l’Església, la qual cosa afecta un 8,96% dels homes i un 0,99% de les dones entrevistades (López, 1994) . Així, els abusos per part de representants de l’Església catòlica suposen una minoria substancial que no s’ha tractat i que requereix la intervenció de les institucions públiques. Segons el Síndic, cal prestar una atenció especial als establiments de l’Església catòlica, atesa la mateixa estructura jeràrquica i de prevalença que generen les relacions de poder amb marcada superioritat moral dels adults que exerceixen funcions en relació amb els infants que atenen, tant en l’àmbit pròpiament eclesiàstic, com en establiments de lleure i educatiu de titularitat de l’Església catòlica.