Notícies

Apel·lació del Síndic de Greuges al diàleg polític, la participació i la llibertat

1. Una qüestió política. Un conflicte polític s’ha de resoldre per la via política

Com ha fet en altres ocasions al llarg dels darrers mesos, el Síndic posa de manifest que el conflicte territorial que es viu entre Catalunya i la resta de l’Estat té caràcter eminentment polític i d’una interpretació gasiva dels preceptes constitucionals sobre autogovern territorial (entre d’altres, els articles 2, 3, 149 i 156 CE, relatius a nacionalitats, diversitat lingüística, diàleg territorial i finançament), que té com a punt d’inflexió la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut de Catalunya.

Aquest conflicte eminentment polític està produint greus afectacions a drets fonamentals, incloent-hi els drets de participació política per mitjà dels representants elegits, la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a la llibertat individual.

Un conflicte d’aquest tipus només pot tenir una solució política, basada en la diversitat lingüística, cultural i nacional del Regne d’Espanya. Cal iniciar un diàleg constructiu per aconseguir una solució política al conflicte; un diàleg agosarat i imaginatiu, com el que es va produir durant la Transició, que ha d’incloure una consulta al poble de Catalunya.

En aquest sentit, l’article 4 de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, preveu, entre les competències del Síndic, promoure la conciliació i portar a terme, si escau, dins el seu àmbit d'actuació, funcions de mediació o de composició de controvèrsies. Per això, el síndic posa a disposició de les autoritats públiques i la societat civil la institució del Síndic de Greuges de Catalunya, en la seva funció de mediació, per organitzar una taula d’entesa i d’acord, des de la responsabilitat institucional i amb ple respecte als drets humans.

2. Dret de participació. La ciutadania té el dret a escollir representants populars, que tenen el dret a desenvolupar la tasca de representació

El Síndic ha manifestat reiteradament que l’article 23 de la Constitució i l’article 3 del Protocol addicional n. 1 al Conveni europeu de drets humans (CEDH), quan reconeixen el dret al sufragi actiu i passiu, determinen que les persones que no incorren en causa d’ineligibilitat poden ser escollides com a representants populars. El dret de sufragi passiu no es limita, però, al dret a ser votat o a ser escollit, sinó que es desplega, un cop escollit, en el dret a desenvolupar la tasca de representació per a la qual s’ha estat elegit. Ja ho va manifestar al seu dia la Comissió Europea de Drets Humans, l’any 1984, en considerar que “no és suficient que una persona tingui el dret a ser candidata, també ha de tenir el dret a exercir com a parlamentària un cop escollida. Adoptar una opinió contrària significaria buidar de contingut el sentit del dret a ser candidat en unes eleccions” (Cas M. contra el Regne Unit, decisió de la Comissió de 7 de març de 1984, n. 10316/83).

a) Tal com es va assenyalar en el comunicat publicat ara fa prop d’un any (29 de juny de 2018), una interpretació de l’article 384 bis LECrim que sigui conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 199/1987) fa inaplicable la suspensió automàtica de càrrec o funció pública de les persones processades i empresonades pels delictes dels quals s’acusa els diputats i el senador ara suspesos, atès que en aquest cas no s’ha produït en cap moment la utilització d’armes o explosius, com s’ha posat de manifest al llarg de la vista oral i com reconeixia el mateix Tribunal Suprem en la seva interlocutòria de 26 de juny de 2018. Per aquest motiu, el Síndic considera que s’han vist afectats els drets dels diputats i del senador a la participació en condicions d’igualtat, cosa que també afecta el dret de l’electorat,  i que, en conseqüència, s’obren les vies per recórrer contra aquesta decisió a les instàncies jurisdiccionals competents, incloent-hi l’empara constitucional.

b) A més, cal recordar que l’aplicació de l’article 384 bis correspon exclusivament al jutge instructor i que s’ha d’adoptar, si escau, immediatament després d’haver dictat el processament d’una persona imputada, si es troba privada de llibertat per aquella causa. Cap altra autoritat pública, ni judicial ni de cap altra mena, no es pot emparar en aquest precepte processal penal extraordinari.

c) Les mateixes consideracions s’han de fer pel que fa a les persones que han estat escollides com a diputades al Parlament Europeu i com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, de manera que han de poder gaudir plenament i efectiva d’aquest estatut i de les prerrogatives respectives.

d) L’article 99 de la Constitució estableix que, després de la renovació del Congrés dels Diputats, el rei, “prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària [...] proposarà un candidat a la Presidència del Govern”. Resulta completament impropi, i vulnera el principi de separació de poders, que la Sala Segona del Tribunal Suprem hagi impedit al diputat designat per un grup polític amb representació parlamentària acudir a la consulta amb el cap de l’Estat, tot adduint que ho pot fer una altra persona diputada.

3.  Dret a la llibertat. La presó provisional durant 20 mesos ha estat abusiva i cal restaurar la llibertat dels presos vinculats al procés

El Síndic ha manifestat reiteradament que la restricció a la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la via d’un ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix una vulneració flagrant de drets fonamentals. Una demanda política a un problema polític mai no pot ser confrontada ni solucionada per via penal.

També ha manifestat que la qualificació dels fets objecte dels diferents processos judicials com a rebel·lió o sedició resulta manifestament inadequada i pot ser contrària al principi de legalitat. A més, es podria entendre com una criminalització de la llibertat d’expressió i manifestació, en tant que les manifestacions pacífiques de la població, tal com ha acreditat un informe de dos excomandaments de Scotland Yard, mai no es poden entendre com a substrat de delictes tan greus. L’alliberament d’aquestes persones suposaria una contribució decisiva a la convivència i facilitaria el diàleg polític. A més, la seva posada en llibertat tindria com a efecte automàtic la inaplicabilitat de l’article 384 bis LECrim per part de qualsevol instància, inclosa la judicial.

En aquest sentit, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, en l’Opinió 6/2017, de 27 de maig de 2019, i amb arguments similars als que el Síndic ha anat posant de manifest en informes i comunicats emesos el darrer any i mig, ha establert que la detenció dels senyors Cuixart, Sànchez i Junqueras va ser arbitrària, i conclou que el Regne d’Espanya els hauria d’alliberar immediatament i compensar-los pel temps que fa que estan privats de llibertat. Els arguments del Grup de Treball són extensibles a la resta de persones privades de llibertat en el marc de la causa especial 20907/2017.

A parer del Síndic, el valor jurídic d’aquesta opinió és equiparable a la que emeten els comitès vinculats a tractats internacionals en matèria de drets humans. Així ho va afirmar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la decisió d’admissibilitat del cas Peraldi c. França (7 abril 2009), en catalogar aquest grup de treball, en virtut de l’article 35. 2 CEDH, com “una instància internacional d’investigació o d’arranjament”.

En aquest context, cal recordar que el Tribunal Suprem, en sentència de 17 de juliol de 2018 (STS 2747/2018), ha afirmat que, malgrat que en l’ordenament jurídic espanyol no hi ha un procediment específic i autònom per fer efectives les recomanacions d’un comitè de les Nacions Unides per vulneració de drets fonamentals, “no es pot dubtar” que els seus dictàmens “tindran caràcter vinculant/obligatori per a l'Estat”.

Coherentment amb aquesta jurisprudència, l’Estat hauria de donar compliment immediat a l’Opinió 6/2017 del Grup de Treball. En aquest sentit, el qüestionament que ha fet el Govern del Regne d’Espanya sobre la imparcialitat de dos dels membres del Grup de Treball no s’ha efectuat en el moment processal oportú, que hauria estat en el marc de la resposta a la queixa formulada pels demandants.

Finalment, val a dir que el pronunciament del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries no tanca la porta a plantejar en el futur demandes davant del TEDH per altres fets relacionats amb la vulneració de drets i llibertats fonamentals reconeguts en el Conveni europeu que afectin temes relacionats amb el procés més enllà d’aquestes detencions considerades arbitràries (Savda c. Turquia, de 12 de juny de 2012, paràgrafs 64-70).

4. Conclusions

En conseqüència, el Síndic apel·la:

• els representants polítics, grups parlamentaris i governants recentment elegits a promoure, des de les seves responsabilitats institucionals, un diàleg democràtic que cerqui una solució pactada al conflicte constitucional;
• els líders socials a impulsar aquest diàleg, tot posant la institució a la seva disposició per ajudar a fer-ho possible;
• a considerar com a element positiu l’alliberament de les persones vinculades al procés que es troben en presó provisional;
• a considerar revertir la suspensió dels càrrecs electes privats de llibertat, tenint en compte que aquesta mesura vulnera el dret de sufragi passiu i de participació en condicions d’igualtat dels diputats suspesos, i també –indirectament– el de la ciutadania catalana que ha participat en els darrers comicis.

Aquesta apel·lació s’ha tramès al Parlament de Catalunya (presidència i grups parlamentaris), al Govern de la Generalitat, al president del Govern espanyol, a la presidenta del Congrés dels Diputats, al Defensor del Poble, al Defensor del Poble Europeu, a la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i a tots els membres europeus de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. També es farà extensiva als dirigents socials que puguin facilitar i impulsar aquest diàleg.

Tornar