Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
S’ha adreçat al Ministeri de Defensa, al Ministeri de l’Interior, al Defensor del Poble per demanar una resposta oficial i determinar en quina mesura aquest fet va dificultar o impedir la necessària coordinació policial
El Síndic de Greuges ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació dels documents que assenyalen Abdelbaki es Satty, conegut com l’imam de Ripoll, com a confident dels serveis secrets espanyols fins al dia anterior que es perpetressin els atemptats del 17A, de Barcelona i Cambrils.
El Síndic, en el seu informe de novembre de 2017 Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, va constatar que hi havia informacions que apuntaven al caràcter de confident de l’imam de Ripoll, i que això podria haver tingut alguna repercussió negativa a l’hora de detectar la seva radicalització i prevenir els atemptats. Per això, es va “reclamar una investigació exhaustiva i transparent sobre la condició o no d’Abdelbaki Es Satty com a confident policial, i si això va afectar d’alguna manera la coordinació entre cossos, amb les responsabilitats que se’n derivin”.
Avui, en resposta a les noves informacions aparegudes, el Síndic s’ha adreçat al Ministeri de Defensa, al Ministeri de l’Interior i al Defensor del Poble per demanar una resposta oficial sobre els vincles d’Es Satty i altres elements de la cèl·lula terrorista amb els serveis d’intel·ligència, i determinar en quina mesura aquest fet va dificultar o impedir la necessària coordinació policial i, per tant, una possible prevenció dels atemptats, i també les mesures es pensen prendre a partir d’aquestes informacions.
Paral·lelament, el Síndic també s’ha adreçat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat perquè l’informi de qualsevol acció que dugui a terme el Departament.
Quant a les explicacions donades en relació amb els atemptats, el Síndic continua insistint en la manca d’informació institucional que ha tingut la ciutadania. Els poders públics, cadascun des del seu nivell de responsabilitat, i sobretot el Govern de l’Estat i les Corts Generals, haurien d’haver abordat el tema públicament amb celeritat i transparència institucional. Si bé és cert que al Parlament de Catalunya es va crear la Comissió d’Investigació l’abril del 2018, al Congrés dels Diputats es va tractar el tema en el marc del Comissió de Despeses Reservades i, per tant, no ha estat accessible per a la ciutadania.