Notícies

Transparència: encara desconeixement i alentiment

El Síndic de Greuges ha presentat avui, 30 de juliol de 2019, l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2018, al president del Parlament, Roger Torrent. Aquest és el quart informe que elabora el Síndic des que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encomana al Síndic de Greuges la funció d’avaluar el compliment de les obligacions que s’hi regulen.

En termes generals, no s’observen canvis substancials en relació amb la situació descrita en l’informe anterior, en què el Síndic ja avançava la percepció d’alentiment o estancament en el desplegament de les obligacions de la Llei i que malauradament es confirma aquest any. Certament, les mesures apuntades ja el 2018 per superar aquest estancament difícilment es poden concretar i donar resultats en un període curt de temps. Tanmateix, el Síndic vol remarcar que, en l’àmbit local, l’inici d’un nou mandat en les corporacions locals el juny de 2019 ha de ser una oportunitat per abordar aquesta necessitat i assumir el compromís d’analitzar necessitats i planificar actuacions per donar compliment a la Llei en un futur immediat. El Síndic és conscient que es tracta d’una llei complexa d’aplicar i que suposa un repte de grans proporcions, però també convé remarcar que és un pas necessari i imprescindible per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i que, per tant, ha de ser una prioritat política per als responsables públics.

Les obligacions de publicitat activa i de l'exercici del dret d'accés a la informació pública concentren bona part del treball d'anàlisi en què es fonamenta aquest informe d'avaluació, atès que són els dos pilars bàsics en què se sustenta el model de governança proposat per la Llei. I en aquests dos àmbits persisteixen pràcticament les mateixes mancances que ja es van assenyalar en l’informe anterior.

Quant a la publicitat activa, la tasca d’avaluació s’ha centrat novament a verificar directament el contingut dels portals de transparència. De l’anàlisi de la informació publicada, seguint en la línia del que ja es denunciava en l’informe anterior, es constata que les diferències en el grau de compliment de la norma entre les administracions territorials i les que en depenen continuen sent molt marcades. El mateix succeeix amb la distància entre les administracions de més dimensió i les de menys. El document d’anàlisi elaborat valora de manera global el nivell de compliment general dels elements fonamentals de publicitat activa per categories de subjectes obligats. D'aquesta anàlisi, cal destacar-ne que compleixen de manera generalitzada les obligacions de publicitat la major part dels departaments de l'Administració de la Generalitat (84,6%), però només el 34,8% dels ajuntaments de poblacions de més de 50.000 habitants. En els ajuntaments de menys 50.000 habitants el compliment generalitzat és molt limitat o pràcticament inexistent. Destaca també en negatiu que, quatre anys després de l'entrada en vigor de la Llei, un total 787 ajuntaments presentin un incompliment greu (165) o ampli (622) en la publicació dels continguts essencials de la Llei.

I quant al dret d’accés a la informació pública, a banda del seu desconeixement, persisteixen des de fa quatres anys mancances molt remarcables, com ara les xifres inacceptables de manca de resposta que evidencien el test de la ciutadana oculta (en gairebé el 35% de les sol·licituds no s'ha donat ni denegat l'accés a la informació). És important valorar les causes d’aquesta situació i adoptar mesures per revertir-la. En aquesta línia, es recomana a les administracions amb una estructura que raonablement ho permeti que creïn una unitat responsable de tramitar les sol·licituds.

Un altre element destacable és l’absència d’un reglament de desplegament de la Llei. Malgrat que s’han iniciat els treballs preparatoris per elaborar aquest reglament i se n’ha obtingut un primer redactat, un any després, aquest desplegament encara no s’ha concretat, i aquest fet comporta que persisteixin les dificultats detectades en l’aplicació de la norma perquè no estan prou concretades en la Llei. En aquest sentit, un dels aspectes que caldria abordar prioritàriament és la fixació de criteris homogenis sobre la periodicitat d’actualització de la informació i la determinació de formats reutilitzables.

Una part significativa de la informació en què es basa l’informe s’obté a partir de les respostes al qüestionari que s’envia a les administracions i entitats obligades per la Llei. En aquesta línia, cal destacar en positiu que el nivell de resposta ha estat successivament més alt i per a aquest informe ha arribat a un 89%, en relació amb el 78% de l'any anterior. Tot i això, encara s'és lluny del compliment íntegre que seria raonablement esperable, sobretot si es té en compte que es tracta d'un qüestionari senzill de respondre i amb un termini de resposta força ampli. L’informe inclou un annex amb la relació d’administracions que no han donat resposta al qüestionari i un segon annex amb les que no han donat resposta a les sol·licituds plantejades en el marc del test de la ciutadana oculta. En tots dos casos hi figuren ajuntaments de més de 20.000 habitants.

En l’informe també es destaca la necessitat de fer un major esforç per difondre el dret d'accés per mitjà d’una actuació conjunta de totes les administracions que pugui tenir un impacte substancial en el conjunt de la població, i també la necessitat de facilitar l’accessibilitat del conjunt de la ciutadania a la formulació de sol·licituds per via electrònica, amb canals de consulta i informació, i l’elaboració de guies explicatives entenedores.

També cal recordar que la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és un instrument cabdal en la defensa i la consolidació del dret d’accés, però no disposa dels recursos necessaris per exercir la seva funció i continua pendent el nomenament de membres fins al mínim legal exigit.

Com a qüestions més singulars, l’informe assenyala que no sembla justificable que una part rellevant d'ajuntaments no disposi de codi ètic quan tenen un bon model disponible des de fa dos anys elaborat en col·laboració entre la Generalitat i el món local. Tampoc no s'observen millores rellevants en l'elaboració de cartes de serveis adaptades als requeriments de la Llei, tot i que en aquest cas sí que hi concorre una dificultat específica, com és l'obligació de fixar estàndards mínims de qualitat vinculants per a l'Administració. També cal remarcar que les previsions de la Llei sobre qualitat normativa són lluny de complir-se: la Generalitat té una experiència consolidada en avaluació de normes abans d'aprovar-les, però no ha fet cap avaluació de normes ja aprovades (ex post). En el món local, l'avaluació de normes és gairebé inexistent.

Tornar