Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
Nou retard del Tribunal Constitucional en la resolució de recursos d’empara en casos de presó provisional
La imminent sentència del Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 obliga el Síndic a advertir de la possible vulneració de drets en consideració de la intervenció d’altres altes instàncies jurisdiccionals.
1. El Tribunal Constitucional (TC) té pendent de sentència, des de fa més d’un any, la resolució de diversos recursos d’empara en els quals les persones recurrents estan privades de llibertat en aplicació d’unes mesures cautelars de presó provisional sense fiança que consideren no ajustades a la Constitució i vulneradores del seu dret a la llibertat personal. Les mesures cautelars contra les quals van recórrer van ser dictades a finals de l’any 2017 i principis de 2018.
Aquests retards s’afegeixen als d’altres recursos d’empara pendents des de fa anys i que podrien ser rellevants per a la sentència del Tribunal Suprem, com ara el del setge al Parlament de Catalunya de 2011.
El Síndic posa de manifest que el retard a dictar aquestes sentències, que difícilment, es produirà abans de la sentència del Tribunal Suprem, fa perdre a la futura sentència estimatòria del TC tota eficàcia pràctica respecte dels drets a la llibertat de les persones recurrents, els produeix uns perjudicis impossibles de reparar i, de fet, a la pràctica equival a una veritable denegació de justícia.
És més, el retard del TC a pronunciar-se pot fer que les resolucions futures sobre la presons provisionals de jurisdiccions internacionals com ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també perdin gran part de la seva eficàcia pràctica respecte dels drets de llibertat de les persones recurrents.
El retard no es pot justificar, com ha pretès alguna providència del TC, en “la complexitat i la rellevància del recurs d’empara” sobretot si ens atenem al fet que el TC ha dictat desenes de sentències en què ha acotat amb precisió el contingut i l’abast del dret a la llibertat amb relació a la mesura cautelar de presó provisional i ha establert una doctrina consolidada a aquest respecte. A més, cal tenir en compte que la majoria de les sentències d’empara dictades el darrer any ho van ser abans que es complissin els dotze mesos des de la presentació dels recursos al registre general del TC, raó per la qual cal considerar que aquesta demora a resoldre va més enllà dels tempos habituals del Tribunal.
2. D’altra banda, atenent a la condició de diputat electe al Parlament Europeu d’Oriol Junqueras, el Tribunal Suprem va formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb relació a la concessió d’un permís penitenciari extraordinari de sortida de presó per formalitzar els tràmits per adquirir la condició plena d’eurodiputat.
Tot i que formalment les preguntes objecte de la qüestió prejudicial se circumscriuen a la concessió d’aquest permís penitenciari o no, el fons de la qüestió és que si l’obté i Junqueras passa a ser diputat de ple dret del Parlament Europeu, gaudirà d’immunitat parlamentària i només podrà ser jutjat amb la concessió prèvia d’un suplicatori per part de l’eurocambra.
En aquest context, doncs, i per salvaguardar els drets processals i la potencial immunitat parlamentària de Junqueras, el TS s’hauria d’abstenir de pronunciar la sentència sobre la causa 20907/2017, com a mínim pel que fa a Junqueras, fins que el TJUE hagi resolt sobre la qüestió prejudicial.
Aquest comunicat es posa en coneixement de la comissària europea de Drets Humans i d’altres institucions del Consell d’Europa perquè en tinguin coneixement als efectes oportuns.
