Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Informe sobre la fiscalitat municipal a Catalunya
Cal revisar, millorar o reformar el sistema de finançament de les hisendes locals en coherència amb els principis d’autonomia local i suficiència financera
El Síndic demana a les administracions que a l’hora d'imposar i exigir tributs tinguin en consideració la càrrega tributària que suporten les persones en el conjunt de tot el sistema fiscal a fi de reduir-ne la pressió fiscal
Pel que fa a la plusvàlua, declarada inconstitucional, és necessària i urgent la modificació legislativa que incorpori el pronunciament de la sentència i adapti l'impost, de manera que es restableixi la seguretat jurídica
En la configuració de l’IBI caldria incloure criteris de capacitat econòmica en la càrrega tributària perquè s’adaptés de manera que es protegissin les economies familiars més desfavorides i l’habitatge habitual
En tots els casos, amb independència de la capacitat o incapacitat d’assumir el pagament de les taxes corresponents, el Síndic reclama que totes les persones tinguin garantit l’accés als béns i serveis públics de caràcter bàsic
El Síndic de Greuges de Catalunya ha instat tant l’Administració estatal com els ajuntaments, d’acord amb les competències respectives, a configurar un sistema fiscal municipal que garanteixi el dret a una fiscalitat justa. A aquest efecte, el Síndic ha considerat que ha de ser un sistema fiscal solidari; basat en la contribució d’acord amb el principi de capacitat econòmica; progressiu; redistributiu; igualitari i equitatiu; no confiscatori; suficient i eficient; participatiu, accessible i transparent; basat en la cooperació, el foment del compliment i amb vocació de servei; segur jurídicament; no arbitrari i ambiental.
Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’Informe sobre la fiscalitat municipal a Catalunya, que el Síndic de Greuges ha lliurat aquest divendres 4 d’octubre de 2019 al Parlament de Catalunya. L’informe se circumscriu al sistema fiscal local, des del vessant de l’ingrés, i té com a objectiu analitzar la diversa problemàtica entorn de la tributació local, posada de manifest per mitjà de les queixes presentades al Síndic de Greuges per les persones contribuents, amb la finalitat de protegir i defensar els seus drets i contribuir a la consecució d’una fiscalitat més justa.
En línies generals, el Síndic demana a les administracions que a l’hora d'imposar i exigir tributs tinguin en consideració la càrrega tributària que suporten les persones en el conjunt de tot el sistema fiscal, a fi de reduir-ne la pressió fiscal.
Del total de les 2.656 queixes presentades al Síndic en matèria de tributs entre els anys 2011 i 2018, 1.530 es corresponen a impostos; 950, a taxes, i 176, a contribucions especials.
L’impost local que ha estat objecte de més queixes ha estat l’impost sobre béns immobles, amb 752 queixes, seguit de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, amb 338 queixes. L’impost de vehicles de tracció mecànica n’ha generat 229.
En relació amb les taxes, són majoritàries les queixes presentades per raó de la prestació de serveis i activitats administratives.
Pel que fa a les competències i als recursos, l’Informe conclou que cal revisar, millorar o reformar el sistema de finançament de les hisendes locals. També cal dotar les corporacions locals de més capacitat per generar ingressos, d'una potestat tributària coherent amb els principis d'autonomia i suficiència financera, i de més eines de política fiscal per poder prendre decisions fiscals en l'àmbit municipal.
Cal que l’Estat modifiqui la normativa sobre la plusvàlua
Pel que fa a casos concrets, el Síndic recorda la sentència del Tribunal Constitucional amb relació a l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, o plusvàlua. L’esmentada sentència va considerar que aquest tribut pressuposa que, pel sol fet d’haver estat titular del bé durant un període de temps, hi ha un increment de valor sotmès a tributació, que es quantifica de manera automàtica per aplicació de les regles de determinació de la base imposable. No obstant això, diu la sentència, quan no hi ha hagut aquest increment, la riquesa gravada és inexistent o fictícia, fet que contradiu el principi de capacitat econòmica de l’article 31.1 CE.
Les administracions locals es troben que han de continuar gestionant l’impost i han d’actuar davant un gran nombre de reclamacions, quan encara no es disposa de la necessària i urgent modificació normativa, que ha de dur a terme el Govern de l’Estat, a fi de restablir la seguretat jurídica, fet que genera una àmplia casuística en la manera amb què les administracions resolen les reclamacions. Aquesta situació d’incertesa i inseguretat s’ha posat de manifest, sobretot, en les queixes rebudes relatives a sol·licituds de devolucions d’allò ja pagat.
El Síndic considera que es vulnera els drets de les persones quan han de pagar un impost que ha estat declarat inconstitucional, i quan se les aboca a un procés judicial per a la resolució del conflicte. És necessària i urgent la modificació legislativa que incorpori el pronunciament de la sentència i adapti l'impost, de manera que es restableixi la seguretat jurídica.
Modificacions en els criteris de la configuració de l’IBI
L’IBI representa l’impost municipal més important des de la perspectiva recaptatòria, i és un gran instrument de política fiscal pel marge de regulació dels tipus de gravamen i la concreció de les bonificacions potestatives.
El Síndic considera que caldria incloure criteris de capacitat econòmica en la configuració d’aquest impost perquè la càrrega tributària s’adaptés de manera que es protegissin les economies familiars més desfavorides i l’habitatge habitual; aplicar tipus de gravamen progressius per atorgar progressivitat i més capacitat redistributiva al sistema fiscal municipal; aplicar tipus impositius diferenciats en funció dels usos, per fer tributar la riquesa, i regular les bonificacions i els recàrrecs com a instruments de polítiques públiques en matèria d’habitatge, de protecció i suport a la família i de sostenibilitat ambiental.
Mesures de protecció a les persones
El Síndic considera que els municipis, en exercici de les seves competències, han de regular beneficis fiscals com a mesures de suport a les persones i als col·lectius més necessitats, per fer efectius els drets econòmics, socials, culturals i mediambientals, i per garantir la igualtat d'oportunitats. En tots els casos, amb independència de la capacitat o incapacitat d’assumir el pagament de les taxes corresponents, el Síndic reclama que totes les persones tinguin garantit l’accés als béns i serveis públics de caràcter bàsic.
D'altra banda, les administracions han de garantir que aquestes mesures siguin reals i efectives, i que no es converteixin en beneficis formals, d'aplicació material difícil o impossible.
Mesures per facilitar una segona oportunitat als deutors tributaris i garantir una vida digna
També considera que cal adoptar mesures de protecció dels deutors tributaris que els permetin una segona oportunitat. Per aquest motiu, ha recomanat que s’adoptin les mesures legislatives oportunes que permetin exonerar o condonar deute tributari, negociar quitaments, atorgar moratòries o qualsevol altre mecanisme de segona oportunitat que els permeti superar els deutes amb l’Administració tributària.
Així mateix, ha suggerit que s'adoptin les mesures legislatives pertinents per fixar uns límits d'inembargabilitat, universals i generals, que garanteixin la subsistència digna dels contribuents i les persones a càrrec seu.
Impostos sobre tracció mecànica des de la perspectiva ambiental
Finalment, segons l’Informe, cal incrementar la presència de la fiscalitat ambiental en l’IVTM, com a instrument per a la protecció del medi ambient, i introduir polítiques mediambientals dirigides a reduir la contaminació i a fomentar un transport més sostenible.
Acompanyament de les administracions a la ciutadania i codis de bones pràctiques
Atesa la coercitivitat del sistema tributari, és fonamental l’observança i el compliment de les normes i els principis que el regulen, i també les bones pràctiques administratives per garantir l’exercici dels drets de les persones i el compliment de les seves obligacions tributàries de manera eficient, eficaç i de la manera que els resulti menys perjudicial.
En primer lloc, és essencial que l’Administració atorgui una informació i assistència a la ciutadania adequada, àmplia, clara, entenedora, coherent amb el seu nivell de coneixement, accessible i transparent; en definitiva, suficient. És imprescindible per garantir un sistema tributari just que generi confiança i garanteixi la seguretat jurídica de les persones contribuents. Així mateix, l’Administració ha d’actuar de manera proactiva i anticipar-se per evitar situacions conflictives.
L’informe també insisteix que cal aprovar codis de bones pràctiques administratives que regeixin l’actuació de l’Administració, tant en l’ordenació i aplicació dels tributs com en les relacions amb les persones contribuents, per fer plenament efectiu l’exercici dels drets i garantir un sistema fiscal just.