Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
S’ha incrementat el nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i també el temps que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l’assignació d’un habitatge
Cal posar en marxa immediatament un pacte nacional per a l'habitatge
Urgeix incrementar la despesa pública en matèria d’habitatge
A Catalunya hi ha més de 1.300 unitats de convivència en espera d’accedir a un habitatge social d’emergència (gairebé 600 a la ciutat de Barcelona)
El síndic, Rafael Ribó, ha presentant avui al Parlament de Catalunya l’informe Retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya, en el qual s’ha constatat un increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i també un increment del període de temps que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l'assignació d'un habitatge, que fins i tot arriba als dos anys d'espera en alguns casos.
A partir de l’estudi dels casos, el Síndic també ha constatat les dificultats creixents amb què es troben els serveis socials municipals a l'hora de garantir el reallotjament d'urgència de les persones afectades que ja han perdut el seu habitatge habitual i encara no han pogut accedir a l'habitatge que els ha de ser adjudicat. Sovint, aquest reallotjament d'urgència es garanteix en albergs, hostals, pensions i habitacions de relloguer, que no s’adeqüen a les necessitats de les persones afectades, molt especialment quan es tracta de famílies amb infants i adolescents a càrrec.
Segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB), a hores d'ara, a Catalunya hi ha més de 1.300 unitats de convivència, gairebé 600 de les quals a la ciutat de Barcelona, que es troben en espera de poder accedir a un habitatge social després que la mesa d'emergències corresponent hagi fet una valoració favorable de la seva situació d'emergència. I el retard a l’hora de proveir d’un habitatge aquestes persones es deu, sobretot, a la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat a polítiques socials.
El Síndic reconeix els esforços duts a terme per l'Administració autonòmica i la local per afrontar les situacions d'emergència en matèria d'habitatge, i valora positivament les iniciatives i els instruments de què s'han dotat les administracions públiques amb aquesta finalitat. Tanmateix, les actuacions dutes a terme fins ara no han estat suficients per donar solució a una problemàtica que, lluny d'haver-se solucionat, s'ha agreujat els darrers anys, quant a nombre de persones afectades i quant a temps d'espera per poder accedir a un habitatge social. I cal tenir en compte que la manca d’una resposta suficient de l’Administració davant una situació d’emergència social i econòmica constitueix una vulneració del dret a l'habitatge, que, a més, afecta sovint persones en situació d'especial vulnerabilitat, com succeeix amb els infants o les persones discapacitades, que, per la seva pròpia condició, mereixen una especial protecció per part dels poders públics.
Per tot l’anterior, el Síndic reitera la necessitat d'articular una resposta conjunta i coordinada de les administracions competents que permeti donar resposta immediata a totes les situacions d'emergència social en matèria d'habitatge, i els adreça els suggeriments següents:
- Cal que les diferents administracions i els agents que intervenen en matèria d’habitatge consensuïn un pacte nacional en matèria d'habitatge que abordi la problemàtica actual d'accés a un habitatge assequible des d'un vessant supramunicipal i pugui traslladar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per donar solució a les situacions d'emergència actuals i a les necessitats d'habitatge futures.
- És imprescindible incrementar la despesa pública en matèria d'habitatge i assegurar-ne, des d'un punt de vista legislatiu, la disponibilitat.
- Cal establir un pla de xoc per donar resposta a les situacions d'emergència residencial motivades per la pèrdua de l'habitatge, o altres causes greus de necessitat d'habitatge, que prevegi normativament obligacions de resultat envers els poders públics quant a la provisió d'una solució residencial i amb conseqüències legals en cas d’incompliment. Aquest pla de xoc hauria de preveure, almenys, el següent:
Al llarg dels darrers anys, el Síndic s’ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la necessitat d’articular una resposta conjunta i coordinada de les administracions que permeti donar una resposta a totes les situacions d’emergència social en matèria d’habitatge. En aquesta línia ja es van publicar l’Informe sobre el dret a l’habitatge: qüestions urgents, l’Informe sobre l’accés a l’habitatge social o l’actuació d’ofici 239/2017.