Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
El Pla, que s’ha lliurat al Govern i al Parlament, consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys.
Les mesures contingudes en el Pla es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius.
Durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores, arreu del territori i sobre temàtiques diverses, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima participació social.
Avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha lliurat al Govern i al Parlament el Pla de drets humans de Catalunya (2020-2023).
Al matí, el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, han presentat el Pla als membres del Govern de la Generalitat en una reunió conjunta a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat.
A la tarda, lliuraran el Pla al president del Parlament, Roger Torrent, i posteriorment es farà un acte de presentació, que tindrà lloc a les 17 hores, a la sala Auditori del Parlament, al qual assistiran entitats del tercer sector i persones que han col·laborat en l’elaboració del Pla, col·legis professionals, representants de les universitats, representants dels ajuntaments, síndics locals i síndics universitaris, entre d’altres.
El procés d'elaboració d’aquest pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. En un acte públic que va tenir lloc a l’Espai de les Drassanes de Barcelona, el passat 21 de gener, es va presentar una primera versió del Pla de drets humans i es va celebrar l’inici del procés participatiu, que tenia per objectiu que la societat civil col·laborés en l’elaboració perquè el resultat final donés una millor resposta a les necessitats de la població. En aquesta línia, durant aproximadament mig any, s’han fet al voltant d’un centenar d’àgores arreu del territori i sobre temàtiques diverses –algunes de generals i d’altres sobre un dret concret– i també s’han recollit les aportacions que han fet experts en cada matèria. Paral·lelament, també es va preveure la possibilitat de participar a través d’una àgora virtual.
A la vegada, el Pla també ha tingut en compte la singularitat nacional catalana i la seva estructura social, d’acord amb les recomanacions emeses per les Nacions Unides, per donar compliment als tractats en matèria de de drets humans.
El Pla definitiu que s’ha presentat avui consta d’un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys. Aquestes mesures es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius, cadascun dels quals correspon a un dret.
Els grans blocs en què s’articula el Pla són:
El Pla planteja que calen esforços per part del Govern de l’Estat i de la Generalitat per resoldre l’articulació entre Catalunya i Espanya a través del diàleg.
També preveu un mecanisme de seguiment del compliment de les accions que conté i atorga a l’EDHC el paper de supervisió d’aquest compliment, juntament amb les entitats de drets humans del país, especialment les que han participat en la seva elaboració.
Pla de drets humans de Catalunya
Resum executiu