Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
La declaració també recull un seguit de mesures urgents i immediates
També es pretén enfortir l’estat del benestar i que es facin reformes profundes per superar la crisi
El Síndic s’ofereix com a interlocutor per recollir les qüestions que plantegin les entitats que treballen a primera línia social
La Taula d’Emergència Social crearà un mecanisme de seguiment de la crisi i les mesures que s’articulin
El síndic de greuges, juntament amb representants d’algunes de les principals entitats d’atenció social de Catalunya, ha presentat aquest matí una declaració al president de la Generalitat i al Parlament de Catalunya davant la crisi de la COVID-19.
El passat 11 de juny es va constituir la Taula d’Emergència Social, de la qual també formen part representants de la Taula del Tercer Sector, Càritas Catalunya, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments i Comunitat de Sant’Egidio. La Taula va néixer per abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions afectades i al Parlament de Catalunya en el marc del context actual.
En la declaració s’hi recullen un seguit de mesures urgents i immediates, entre les quals destaquen:
1. Per assegurar un nivell adequat i unes condicions de vida amb dignitat
- Garantir la cobertura dels fons alimentaris, finançats i amb instal·lacions i mitjans per distribuir-los.
- Fomentar els programes ocupacionals per als col·lectius més vulnerables.
- Fer modificacions normatives en la renda garantida de ciutadania, amb l’objectiu de coordinar-la amb l’ingrés mínim vital i revisar les incompatibilitats que preveu aquest instrument.
2. Mesures per garantir l’habitatge digne
4. Mesures relatives als drets dels infants
- Crear fons extraordinaris per a polítiques d’infància i d’atenció social per als col·lectius més vulnerables i promoure mesures per a una intervenció integral en el nucli familiar dels infants.
- Analitzar la reducció de denúncies amb relació al maltractament infantil i d’obertura d’expedients de risc per determinar si durant la pandèmia s’ha invisibilitat encara més el maltractament infantil i adoptar mesures per fer-hi front.
- Establir mesures per garantir la compensació de l’efecte confinament en les trajectòries educatives dels infants, especialment en infants amb necessitats específiques, i també mesures de lleure educatiu.
- Fomentar els permisos retribuïts per a les famílies que s’han d'ocupar dels infants a casa.
5. Mesures per fer front a l’emergència sanitària
- Dotar de manera immediata el sistema sanitari de mitjans suficients.
- Millorar la coordinació entre els diferents nivells d’atenció.
- Millorar-ne el finançament.
La declaració presentada també pretén fixar les bases sobre les quals haurien de girar el conjunt de mesures que caldria implementar per fer front a la situació sanitària, social i econòmica, que s’ha vist molt agreujada per la pandèmia de la COVID-19. La idea és que les iniciatives, preocupacions i demandes que s’hi recullen es tinguin en compte en el debat parlamentari sobre la COVID-19 que tindrà lloc el proper 1 de juliol, i també en les reelaboracions del pressupost de la Generalitat per al 2020, o en les decisions d’inversions i de prioritats de les diverses administracions locals en l’any en curs.
La declaració parteix de la base que la crisi sanitària ha suposat una sotragada extraordinària per a tot el sistema sanitari, però també ha comportat immenses conseqüències socials i econòmiques, amb milions de pèrdues de llocs de treball que han afectat de manera molt intensa situacions precaritzades en el treball per part de col·lectius desprotegits que han esdevingut situacions de gran emergència social. La gent gran, les persones sense llar i la població immigrant han estat col·lectius especialment afectats.
La crisi provocada per la COVID-19 recau en un sistema de protecció social que pateix dèficits estructurals derivats de la baixa inversió a Catalunya i a l’Estat, situació que també ha suposat més dificultats per afrontar la crisi sanitària i social derivada de l’emergència.
En aquest cotext, la Taula d’Emergència Social considera que cal sortir de l’emergència establint les bases d’un sistema de protecció que garanteixi els drets socials com a mesura de respecte de la dignitat i la igualtat de les persones en el marc d’una societat justa, igualitària i cohesionada.
I per enfortir l’estat del benestar i garantir els drets socials com a veritables drets subjectius, calen reformes profundes mitjançant mesures normatives, estructurals i financeres que impliquin realment canvis en la concepció i la garantia dels drets socials, i també increment d’inversions per finançar els serveis o les prestacions econòmiques per garantir aquests drets bàsics.
En tot aquest context, el Síndic s’ofereix com a interlocutor per escoltar, recollir i donar atenció prioritària a les qüestions que plantegin les entitats que treballen a primera línia social, així com per articular les propostes que en puguin sorgir davant de les institucions, i també, si escau, davant dels sectors financers i socials més importants del nostre país.
Així mateix, es responsabilitza de la tasca de formulació i d’exigència d’aquestes demandes, que seran, a la vegada, objecte de treball i de seguiment per part de la Taula.